El passat divendres 7 de febrer el local de CaMot es va plenar per a participar en la xarrada “Parir és un dret, no una imposició”, organitzada per les assemblees de la Costera d’Arran i Endavant i realitzada per les companyes Nerea Roig i Patrícia Garcia, militants de les assemblees alacantines d’ambdues organitzacions.

Les ponents van introduir la xerrada explicant el retrocés en la lluita feminista, l’atac contra la nostra com a dones autonomia que suposa la proposta de reforma i com l’avortament és un fet al llarg de tota la historia i un dels exemples mes significatius de desobediència feminista. Les dues militants van partir de la responsabilitat i importància que donen a la maternitat com de la no obligatorietat, que cada dona amb el seu projecte de vida i la seua consciència faça el que estime oportú, afirmant que la línia divisòria que separa l’ésser humà de no humà és cultural i el posicionament que es pren sobre l’avortament és una qüestió política entorn a la posició que una dona té a la societat. El que canvia amb un posicionament o altre és la vulnerabilitat, la infantilització i l’estigmatizació que es fa de les dones que avorten. Malgrat l’avortament és una qüestió que afecta a totes les dones, les conseqüències de la seua penalització té una clara connotació de classe ja que ho patirem més les dones de classe treballadora.

Van continuar parlant del patriarcat i com les connotacions que ens atorga relacionades amb la dependència, la passivitat o la feblesa, que coincideixen amb les característiques que l’aprovació de l’avortament fa de nosaltres. Per altra banda incidiren en el dret a decidir sobre les nostres vides, la nostra sexualitat i la nostra maternitat, de manera lliure i sense por.
Així mateix, les ponents vincularen el capitalisme amb la reforma, ja que l’objectiu final es fer-nos tornar a casa, en una situació de crisi, les dones com sempre serem les primeres en eixir de l’esfera productiva i tornar a casa, amb la contradicció oblidada de la compatibilitat del món reproductiu i el món productiu. Quins mecanismes fan servir perque tornem a casa? Desmantellament dels serveis públic amb retallades principalment als serveis del món reproductiu, aquestes tasques tornen a recaure sobre les unitats familiars i som les dones per qüestions de gènere (a causa del paper de cuidadores que ens atorga el patriarcat) i qüestions com que tenim pitjor condicions laborals (interrelació entre el patriarcat i capitalisme) les que tornem a casa per cuidar d’allò necessari que l’estat deixa d’assumir (majors, criatures, depenents, malalts…). L’altre mecanisme per fer-nos tornar a casa és la reforma de l’avortament. La nostra funció és ser mares. Les dones de classe treballadora trobarem grans dificultats per avortar i ho farem en condicions de vulnerabilitat i inseguretat, no tindrem a qui demanar responsabilitats del que puga passar, quan no assumir un embaràs en situació de precarietat que no farà més que condemnar-nos a més precarietat. D’altra banda, ressaltaren el nou paradigma al mercat il.legal que suposarà aquesta contrareforma, amb l’absència de control de preus i condicions, amb la hipocresia del discurs “dret a la vida” en un context de misèria estructural.

Per a finalitzar la xarrada, Nerea i Patri explicaren en què consistia la reforma per qui no la coneguera, concloent la seua intervenció amb les exigències plantejades pel moviment feminista: Dret al propi cos, despenalització de l’IVE i aquest com a dret lliure i gratuit, dret a la salut sexual i reproductiva, educació sexual amb perspectiva de gènere, dret a la diversitat sexual i a la informació i accés als mètodes anticonceptius.