Valoració d’urgència del xoc entre el govern valencià i l’espanyol per la desescalada

Una vegada més, s’evidencia que als Països Catalans hi ha una contradicció entre la pugna dels governs autonòmics amb l’espanyol i la sobirania real de la classe treballadora, entesa com la possibilitat de construir una societat que prioritze la vida per damunt del capital.

Aquesta vegada el conflicte ha saltat amb la decisió del govern espanyol de no donar pas al conjunt del País Valencià a la Fase 1 de la desescalada. Tot i que, evidentment, s’han de tindre en compte els criteris poblacionals en aquesta decisió, i que la realitat diversa de les nostres comarques va molt més enllà de les capitals de les seues províncies, cal fer una sèrie de consideracions al voltant de la decisió:

• És evident que no respon a criteris tècnics vinculats a la salut pública de les valencianes, sinó polítics. Als qui sabem, però, de la indestriabilitat entre els conflictes nacional i de classe, no ens ha sorprès. Enmig d’una ofensiva recentralitzadora sense precedents, iniciada fa anys a una part del nostre país i aguditzada ara amb la crisi del coronavirus i el desplegament militar i policial, el govern espanyol no està disposat a premiar ningú que avance cap al mínim exercici autònom de competències sense prèvia consulta al mateix govern. Malgrat que siga del seu partit.
• D’altra banda, observem amb sorpresa les reaccions d’indignació dins del mateix partit, el PSPV, així com de la coalició Compromís. Les mateixes formacions polítiques que actuen com a crossa indispensable per al sosteniment del capitalisme patriarcal a l’estat espanyol. Les que han apostat des de fa temps per l’obediència deguda i per ofrenar noves glòries a Espanya limitant la seua acció en defensa de les treballadores valencianes a demanar les molles del finançament i a la gestió institucional del capitalisme i el patriarcat. Ara mostren indignació perquè efectivament, jugar a ser l’alumne bo de l’Estat no funciona.
• No sabem, però, si, a conseqüència de les pugnes partidistes i la disputa de competències entre governs, aquesta decisió serà revertida amb més o menys celeritat. El que sí que podem denunciar és la injustícia que la nostra sobirania reste en mans dels tractes de favor partidistes i la resolució de votacions a Madrid, siga quin siga el govern autonòmic que ho gestione.
• Així mateix, queda demostrada una vegada més la incapacitat de l’esquerra espanyola articulada al voltant de Podemos, que segueix defensant acríticament cadascuna de les decisions dels qui legislen avantposant el capital enfront de les nostres vides. No entenen que la naturalesa d’un estat que ha estat històricament fossa comuna de pobles i de nacions exigeix l’articulació de projectes de lluita que es contraposen a la seua idea d’una única nació on legislar del centre a la perifèria. Des de l’internacionalisme, construïm un futur que avantpose les nostres vides enfront del capital, construïm un país amb sobirania i independència, construïm socialisme i feminisme als Països Catalans.

Per a Endavant, el camí passa per plantejar una estratègia comuna d’Unitat Popular per al conjunt de la classe treballadora als Països Catalans. Aquesta no és una opció política més, sinó l’única alternativa per a les qui sabem que les autonomies són una peça buida de sobirania real en l’engranatge de la maquinària capitalista de l’estat espanyol.

 

Endavant (Organització Socialista d’Alliberament Nacional) 9 de maig de 2020

València, Països Catalans