Valoració d'Endavant (OSAN) de les consultes populars per la Independència celebrades el 25 d'abril

Les consultes populars per la independència celebrades el passat 25 d’abril han suposat novament una mobilització històrica. Les 228.055 persones que anaren a votar als 212 municipis en què s’organitzaven consultes, incloent dues capitals de demarcació (Lleida i Girona, amb 114.100 i 78.521 persones cridades a votar respectivament) i nombroses capitals de comarca (entre elles Reus, amb 88.060 persones cridades a votar) van suposar el 17,4% de participació. En total, ja han votat 454.206 persones en les consultes per la independència, que representa el 21% de la participació.

Des d’Endavant (Organització Socialista d’Alliberament Nacional) volem fer públiques les següents reflexions, que es sumen a les que hem anat fent públiques ([1],[2]) en relació a les anteriors onades consultistes:

• 1) En primer lloc volem destacar l’esforç voluntari realitzat a partir de l’impuls polític i organitzatiu de les comissions organitzadores, capaç de mobilitzar a desenes de milers de persones voluntàries, a partir d’una proposta rigorosament democràtica: totes les persones majors de 16 anys que puguin acreditar d’alguna manera o altra la seva residència al municipi poden votar, independentment del seu origen o de si tenen o no papers d’identitat concedits per l’estat. Les comissions organitzadores conceben, en la teoria i en la pràctica, una legitimitat democràtica paral·lela a l’estat i concedeixen drets a aquelles persones a qui, per la seva procedència, l’estat (i alguns ajuntaments catalans) els nega els drets més fonamentals. 

• 2) Constatem els contrastos de participació segons la mida, la configuració sociològica, associativa i política dels municipis i segons la capacitat de mobilització de les comissions organitzadores locals. Aquestes darreres són les veritables protagonistes de la mobilització que representen les consultes. Volem destacar els milers de persones voluntàries que han dut a terme tota la feina social, política i organtizativa que ha fet possible la participació. Hem de tornar a lamentar que hi hagi qui es vulgui aprofitar del treball d’aquestes comissions locals, responent a les seves ànsies personals de protagonisme i a uns interessos polítics dubtosos. De la mateixa manera, denunciem la voluntat de instrumentalització de les consultes per part d’aquells partits que més necessiten tapar la seva submissió a l’estat espanyol. Això afecta aquells partits que donen suport a les consulta: CiU i ERC; aquells que li neguen la majoria de les vegades: ICV-EuiA; i també aquells que s’hi oposen per sistema: PSC-PSOE, PP i Ciutadans. 

• 3) Creiem que la possibilitat que el Tribunal Constitucional espanyol emetés una sentència en relació a l’Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya dies abans de les darreres consultes era un condicionant que podia modificar substancialment la participació en les consultes. Aquest fet també va condicionar la decisió del mateix Tribunal Constitucional. Amb una sentència contrària a l’estatut durant la setmana anterior a les consultes, les consultes per la independència haurien substituït el plebiscit que CiU proposava per refrendar l’estatut aprovat pel Parlament. En aquest sentit cal denunciar el paper dels partits catalans preparant novament el terreny per una relegitimació de l’estat, inclosa ERC, que mentre diu que el problema és la Constitució espanyola, vota amb tota la resta a favor de la renovació del Tirbunal Constitucional espanyol amb l’esperança d’amortir el cop que rebrà l’estat. 

• 4) Si des d’Arenys l’estat ha evitat la confrontació judicial i política inicial amb el moviment a favor de les consultes per la independència, aquest moviment hauria de plantejar-se ara quins podrien ser els moments en què el debat al voltant de la independència pugui suscitar un major interès, i per tant, pugui generar més participació per platenjar-li problemes concrets a l’estat. El moviment no té cap obligació de complir amb uns calendaris concrets prefixats, sinó que ha de plantejar-se’ls d’acord amb els condicionants polítics, socials i organitzatius, i menys quan s’acosta el moment d’afrontar un dels reptes més importants a nivell quantitatiu i qualitatiu: penetrar a l’àrea metropolitana de Barcelona, on es concentra la major part de la població del Principat. 

• 5) Des del punt de vista polític, el principal repte del moviment de consultes ara és contribuir a la creació i articulació d’una nova legitimitat popular als Països Catalans, que necessàriament ha de confrontar-se amb uns estats que continuaran negant els drets del poble català. El moviment popular a favor de les consultes per la independència ha de saber utilitzar la capacitat de pressió que exerceix sobre l’estat quan aquesta pugui materialitzar-se millor. Només podrà fer-ho mantenint-se independent dels interessos partidistes d’aquells i aquelles que no volen causar-li cap problema de legitimitat, i que treballen cada dia a favor d’Espanya mentre fan discursos per la independència. 

Lluitem per aconseguir la plena independència dels Països Catalans 

Ni UE, ni OTAN; Repartim el treball i la riquesa; Cap persona és il·legal 

Endavant, Organització  Socialista d’Alliberament Nacional

Països Catalans, Maig de 2010