El 28 de febrer, igual com el dia 13 de desembre, ha estat la data d’una nova mobilització social històrica per la independència. 62.270 persones han participat en les consultes organitzades per milers de voluntàries en 80 municipis catalans, de les quals més d’un 90% han votat a favor de la independència.
Després de la valoració que vam publicar el 13 de desembre, i malgrat un lleuger descens en la participació respecte aquelles consultes, mantenim la reflexió que vam fer en relació al significat que aquestes mobilitzacions tenen de cara al futur. Novament és una mobilització històrica, novament ha quedat demostrada la capacitat de mobilització del poble català, i novament aquesta capacitat de mobilització s’ha produït en relació a la reivindicació independentista.
Mentrestant, els partits espanyolistes i la majoria de mitjans de comunicació s’han afanyat a assenyalar una menor participació respecte les consultes del 13 de desembre per sentenciar que les consultes s’estan desinflant i parlar d’un fracàs del moviment consultista. Considerem que des de la posició de qui ha treballat activament pel boicot a aquestes consultes (com en el cas dels partits espanyolistes) o per silenciar-les absolutament (com en el cas dels mitjans de comunicació) és cínica i lamentable qualsevol declaració que tendeixi a minimitzar una de les majors mobilitzacions populars de la història en qualsevol de les poblacions en què s’ha celebrat consulta aquest diumenge.
De la mateixa manera, denunciem aquells partits que han intentat apropiar-se d'aquesta iniciativa popular aprofitant-la com una eina per atreure rèdit electoral de cara a les properes eleccions autonòmiques, a través de falsos portaveus que han intentat capitalitzar en benefici propi una iniciativa popular. Tres mesos d’activitat de façana no amagaran tants anys de servilisme autonomista.
Creiem que mereix una especial atenció el fet que, el mateix dia de les consultes, una televisió pública catalana com TV3 hagi dedicat en els informatius 10 vegades més atenció a la propaganda del ministeri de l’interior espanyol al voltant d’una operació policíaca en territori francès en contra d’una organització basca, que no a una de les majors mobilitzacions populars de la història al nostre país. Mai una mobilització de més de 60000 persones havia passat tant desapercebuda a la televisió pública del principat.
També cal destacar de nou el paper de l’esquerra independentista i del conjunt del teixit associatiu i popular català en la mobilització, i en especial, en la mobilització d’aquells catalans i catalanes a les quals l’administració espanyola nega el dret a vot: tant aquelles que són menors de 18 anys, com aquelles que pel seu origen se’ls nega els drets bàsics de ciutadania. Totes i tots sumem!
Volem destacar també que aquells i aquelles que apostem per la independència dels Països Catalans necessitem estendre la lluita més enllà de les consultes, això vol dir treballar, en tots els àmbits de la societat per aconseguir la plena independència: cal convertir aquest desig d’independència en una possibilitat concreta a través del reforçament d’organitzacions polítiques i sindicals autònomes de les dinàmiques espanyoles i immunes a la partició administrativa del nostre país; reforçar mitjans de comunicació pel conjunt dels Països Catalans, així com construir tot allò que cal per apuntalar un procés de construcció nacional i de transformació social més enllà de qualsevol altre referèndum.
És per això que animem a tota aquella gent que ha estat treballant desinteressadament en les consultes per la independència, que treballin també a partir d’ara en la lluita contra les nuclears, pels drets socials i laborals i en defensa dels drets de les persones migrades, així com a favor de totes aquelles iniciatives de mobilització, organització i de treball quotidià que ens permetran avançar cap a la plena independència dels Països Catalans.
Finalment, no podem deixar de valorar com una petita victòria en la lluita per la independència el fet que fins ara hagi estat al voltant d’una quarta part de la població convocada a les urnes la que s’hagi pronunciat a favor d’una opció que és il·legal en l’actual marc jurídic i polític.
Perquè volem decidir no només sobre el nostre dret a la independència, sinó també sobre el model social, econòmic i cultural que ha de regir les nostres vides.
La lluita és l'únic camí. Per la independència i el socialisme als Països Catalans.
Endavant (OSAN), 3 de març de 2010
Països Catalans