Endavant, Organització Socialista d'Alliberament Nacional, vol adreçar les següents reflexions en relació a la jornada de consultes per la independència celebrada el passat 13 de desembre:
I
En primer lloc, volem destacar que les consultes d'aquest 13 de desembre han estat una de les majors mobilitzacions independentistes de la història dels Països Catalans. La participació de prop de 200.000 persones en les consultes organitzades des del teixit social de 166 municipis del Principat de Catalunya representa una demostració de força per part de l'independentisme que ha de ser tinguda en compte pels estats que ens oprimeixen i per les forces polítiques que els legitimen: en determinats llocs, la participació en aquestes consultes ha estat superior als vots a favor obtinguts per l'Estatut de la vergonya en el referèndum de l'any 2006 o en el referèndum de la Constitució Europea de 2005.
II
Cal denunciar també l'oportunisme dels partits polítics que, pensant en la campanya electoral de les properes eleccions al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya volen augmentar la seva representació institucional i aprofitar les consultes per maquillar la seva dependència total al projecte autonòmic, i la seva renúncia a exercir qualsevol desafiament contra l'Estat i les seves institucions, i
Cal denunciar els partits obertament espanyolistes que han intentat atiar el fantasma de l'enfrontament civil entre catalans, o que han optat per menysprear el compromís de milers de persones voluntàries: per aquests partits, i pels seus dirigents, la mobilització i participació real de centenars de milers de persones no entra en les seves prioritats electorals ni polítiques.
De la mateixa manera la posició de sectors polítics i socials favorables al manteniment del sistema constitucional i autonòmic espanyol ha determinat el paper jugat pels mitjans de comunicació (incloent els mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió), que han silenciat o menyspreat les consultes per la independència. Aquest tractament contrasta amb el que dispensen a qualsevol altra contesa electoral convocada per les institucions. Aquests mitjans demostren que, en contra de la independència que pregonen respecte a qualsevol poder, estan lligats als interessos de l'Estat i de les classes dominants i menyspreen qualsevol iniciativa popular que pugui qüestionar-los.
III
L'anàlisi acurada dels resultats mostra els diferents nivells de consciència nacional segons els municipis i el territori. En general, i més enllà d'alguns casos particulars, la participació demostra que encara estem a les beceroles del procés d'alliberament nacional i de ruptura amb els estats opressors. Queda encara molt trajecte per recórrer per assolir una mobilització suficient – massiva, popular i sostinguda – per encarar un procés d'aquesta envergadura, tant al Principat com a la resta de territoris catalans.
Malgrat els meritoris resultats obtinguts, la jornada del 13 de desembre ha posat sobre la taula la dificultat per mobilitzar segments importants de la població de municipis petits, mitjans i grans com els de l'àrea metropolitana de Barcelona. Són moltes les poblacions catalanes d'aquesta zona, i de moltes altres comarques molt poblades, on els processos de les consultes encara no han tingut lloc, i on fins i tot encara no s'ha plantejat la possibilitat que això passi, i cal recordar que és en aquests territoris on es concentra la major part de la població del Principat de Catalunya.
Des d'Endavant també volem remarcar que aquests referèndums només s'han celebrat al Principat i que han de ser els Països Catalans en la seva totalitat els que decidexin el seu futur. A l'hora de valorar els resultats, doncs, cal tenir en compte que a la majoria dels municipis els i les participants votaven per la independència de Catalunya i no es tenia en ment el conjunt dels catalans i catalanes.
IV
Des d'Endavant creiem fermament que només l'esquerra independentista té la voluntat política d'impulsar un procés d'alliberament que abasti tota la nació, els Països Catalans, i la determinació per afrontar la necessària confrontació amb els estats opressors que un procés d'aquest tipus implica.
Recau en l'esquerra independentista la tasca de vincular les classes populars amb aquest procés d'alliberament. A més, només l'esquerra independentista pot impulsar el compromís de tots els sectors populars interessats en un procés d'aquesta mena, és a dir, una plena independència en el marc d'una Europa i una Mediterrània dels pobles i dels treballadors.
Cal treballar perquè els sectors populars que han impulsat les consultes s'impliquin en un moviment d'alliberament que vagi més enllà de mobilitzacions puntuals o de resposta a conjuntures concretes, per tal de convertir aquest desig d'independència en una possibilitat concreta i exercir d'altres maneres el nostre dret a decidir. Això vol dir sobretot reforçar organitzacions polítiques i socials implantades arreu del territori dels Països Catalan, autònomes de les dinàmiques espanyoles i i immunes a la partició administrativa del nostre país.
V
Malgrat l'avenç innegable que suposa que milers de catalans i de catalanes hagin demostrat que la independència és un desig compartit per bona part de les classes populars catalanes, les consultes no deixen de ser una passa més en el llarg procés de la lluita per la independència del nostre poble. Un procés que reclama organització popular i de base, una disposició a la confrontació amb els poders imposats, i una mobilització política i social massives que encara són lluny de ser majoritàries arreu dels Països Catalans. L'esquerra independentista té el deure de lluitar en aquesta direcció.
La lluita és l'únic camí. Per la independència i el socialisme als Països Catalans.
Endavant (OSAN), 15 de desembre de 2009
Països Catalans