En primer lloc, Endavant (OSAN) vol felicitar la CUP-Alternativa d'Esquerres, l'esquerra independentista i el conjunt dels moviments populars, no només pels resultats obtinguts aquest 25 de novembre i pel gran esforç humà que significa fer una campanya exitosa sense suports financers externs i amb la única força del treball militant, sinó també per la qualitat dels continguts de la campanya. La CUP-AE s'ha presentat davant del poble treballador català com una força rupturista compromesa amb l'alliberament social i nacional, entenent aquestes dues cares de la lluita com dos aspectes d'un mateix procés.

L'obtenció de tres diputats no només ens ofereix un instrument d'intervenció institucional a nivell autonòmic, sinó, sobretot, una oportunitat per enfortir l'esquerra independentista i els seus lligams amb els moviments sindicals, socials i populars. La CUP és un dels instruments clau en la construcció de la Unitat Popular, un projecte polític que consisteix, justament, en l'aplec del conjunt dels moviments rupturistes del país al voltant d'un programa d'alliberament social, nacional i de gènere pels Països Catalans.

La campanya ha estat capaç de posar sobre la taula la necessitat d'un projecte de combat pel conjunt del territori i contra l'ocupació espanyola i francesa, que és la forma concreta que pren el capitalisme al nostre país. És aquesta singularitat i aquesta concreció la que ha permès un ascens del suport en un moment en què forces que es presenten com a independentistes (ERC) o d'esquerres (ICV) obtenien uns bons resultats. Això posa de relleu que existeix la demanda popular d'un projecte revolucionari a nivell social i nacional lluny d'ambigüitats reformistes i de compromisos amb els estats ocupants o amb l'enemic de classe.

Els resultats obtinguts són un avenç en el projecte històric de l'esquerra independentista i en el procés de construcció nacional dels Països Catalans. L'avenç d'aquest procés pot posar en serioses contradiccions les tradicionals vies interclassistes i regionalistes i el seu full de ruta (centrat en una secessió limitada territorialment i subordinada al capital internacional), que han obtingut un suport creixent en les presents eleccions.

Més enllà dels resultats de la CUP, és molt simptomàtic el fracàs dels partits (CiU i PSC) que han gestionat l'autonomia des de la reforma del franquisme. El nou escenari també incorpora, però, alguns elements preocupants:

CiU ha patit una forta pèrdua de representativitat perquè amb el seu discurs ha aconseguit mobilitzar la resta de sectors socials, des de l'independentisme fins a l'unionisme, però manté una sòlida base de votants (1.112.000 vots, un retrocés lleu davant els 1.210.000 de les anteriors autonòmiques). Aquesta força és un dels principals obstacles pels objectius d'alliberament social i nacional al Principat.

Encara que el PP i Ciutadans no sumin ni tan sols un 20% dels vots, el seu ascens implica un reforçament de l'espanyolisme més explícit. Una tendència que, d'altra banda, serà inevitable en la mesura que aquest poble s'aproximi al seu alliberament.

Davant de certes eufòries poc meditades, les eleccions han demostrat que els blocs enfrontats en relació a la qüestió nacional (nacionalisme vs. unionisme) són molt estables. El que s'observa és un debilitament dels sectors més compromesos amb el projecte autonòmic (CiU i PSC) en favor dels partidaris de la ruptura amb Espanya, d'una banda, i l'espanyolisme més explícit, de l'altra.

Tot això, afegit al fet que l'independentisme continua sent dèbil a molts indrets del territori, reforça els trets que fins ara han caracteritzat l'estratègia de l'esquerra independentista: el treball constant i pacient en un procés de construcció nacional al conjunt dels Països Catalans i la creació d'instruments de combat contra el capitalisme pel conjunt de la classe treballadora catalana. En aquest sentit, resulta imprescindible reforçar les estructures de l'esquerra independentista i del moviment popular tant al Principat com al País Valencià, les Illes, la Franja i la Catalunya Nord, per tal de continuar construint amb solidesa el projecte polític autònom i nacional que la classe treballadora necessita per avançar en la seua emancipació.

Entenem, doncs, que ara és el moment d'incidir en les claus de la construcció de la Unitat Popular, que aquest 25N ha estat satisfactòriament referendada al Principat i que, d'altra banda, ha permès la consolidació i el creixement de l'esquerra independentista a bona part del Principat, el País Valencià i Mallorca. Cal defugir la idea falsa d'unitat amb aquelles organitzacions i partits polítics que aposten clarament per la gestió reformada del sistema capitalista i cercar la unitat d'acció amb aquells moviments i lluites populars de base que aposten per construir alternatives a aquest mateix sistema.

L'enemic a combatre en la legislatura que comença a la Comunitat Autònoma de Catalunya serà la inevitable temptació de CiU de replegar-se i impedir qualsevol procés que no pugui controlar amb la majoria “excepcional” que reclamava. En aquest sentit, el pacte entre CiU i les forces que volen mantenir la submissió a Espanya, així com la liquidació de qualsevol procés d'autodeterminació que se'n derivi, és ara més possible que mai. Caldrà combatre tot tipus de modalitats d'encaix amb Espanya, sobiranies compartides i altres maniobres que seran presentades com petits avenços en un moment en què qualsevol cosa que no sigui una independència sense adjectius encobreix l'estabilització del projecte nacional espanyol, que és el projecte de les oligarquies espanyoles (incloses les catalanes) de dominació i opressió sobre la classe treballadora catalana i la resta de pobles de l'Estat Espanyol. Així, hem de treballar en aquesta línia, i hem de fer-ho mantenint l'aposta estratègica municipalista de la CUP, atès que l'àmbit municipal és l'únic àmbit institucional que no consagra la partició dels Països Catalans imposada per la Constitució Espanyola.

I, sobretot, caldrà no creure aquells que ens vulguin fer pensar que la presència al Parlament de Catalunya és la manera de superar la marginalitat. Ben al contrari, és el fet d'haver superat la marginalitat mitjançant la lluita al carrer el que ens ha permès ara obtenir representació a la cambra autonòmica. És el fet de no funcionar com a partit sinó com a moviment el que ha generat el corrent de confiança necessari per obtenir representació. La dinàmica insitucional no ens ha d'empènyer, per tant, en la direcció equivocada.

Serà mantenir el centre de gravetat del moviment fora de les institucions el que ens permetrà no ser integrats en un sistema institucional que és l'expressió política de l'ocupació espanyola, de la partició de la nostra nació i de la dominació de classe. És justament allà on l'esquerra independentista i els moviments anticapitalistes han mantingut una trajectòria continuada de treball sobre el terreny on els resultats han estat més notables. És aquest tipus de treball el que cal estendre arreu del territori, tant fora del Principat com en aquelles zones del Principat on no arriben les estructures de la Unitat Popular. I arrelar la CUP com a front polític i de lluita institucional allà on es donin les condicions adequades, és a dir, un treball continuat sobre el terreny.

La CUP- AE ha obtingut un èxit electoral gràcies a la lluita de l'esquerra independentista i del conjunt del moviment popular contra els acomiadaments, la precarització del treball, els desnonaments, els atacs a la llengua i al territori. Gràcies a la denúncia decidida dels camins falsos de la independència indolora, del regionalisme, del pacte social i el sindicalisme de la renúncia. Gràcies a la seva obertura a la participació del conjunt del moviment en el disseny i l'execució de la campanya. Mantenir fermament el camí emprès és la única manera de no decebre les desenes de milers de catalans i catalanes que han donat el seu suport a la CUP-Alternativa d'Esquerres.

Endavant – Organització Socialista d'Alliberament Nacional

Països Catalans, 29 de novembre de 2012