Ara que te’n has anat, seguim.
Aquestes línies ni es poden escriure en primera persona ni és fàcil fer-ho en tercera.
Quan un company marxa queda un buit que cal anar omplint amb l’escalfor de les altres companyes, amigues i família. Allò que sí és subjectiu són les emocions que ens genera que en Víctor ja no ens saludarà més. No compartirem més reunions amb ell ni ens esforçarem juntes per millorar.
El que sí farem és seguir millorant, seguir treballant i seguir somniant. I de tant en tant pensarem en ell i en el que hem après juntes. I com que encara dura la vida dura serem tenaces en seguir. I seguirem. Bones vacances Víctor.
I si per cas,
jo no ho crec pas,
encara dura
la vida dura,
doncs altre cop
de part dels bons,
segurament, com sempre passa,
els hi diran que som dolents.
De part del bons
fins a la mort!
Però llavors,
no em moriré:
faré vacances