Lingüista, historiador, etnògraf i figura cívica. Això va ser Manuel Sanchis Guarner (València, 1911-1981) tal com va recordar divendres al vespre Miquel Nicolás, professor de la Universitat de València, en la xarrada que va organitzar l'Assemblea de l'Horta d'Endavant (OSAN) al Racó de la Corbella, l'espai que l'Esquerra Independentista té al barri dels Velluters de València.
Vora 40 persones van assistir a un acte que va servir, d'una banda, per retre homenatge a Sanchis Guarner en el centenari del seu naixement; i d'altra per donar a conéixer la trajectòria vital i professional d'un dels més importants intel·lectuals dels Països Catalans del segle XX, membre d'aquella minoria de valencians que en el primer terç de segle va comprendre que el marc estatal espanyol no podia satisfer les aspiracions dels sectors socials més conscienciats del País Valencià.
No debades, com explicà Nicolás, es tracta del més important gramàtic valencià del segle XX adaptador de la normativa fabriana a la realitat del sud del Sénia, i va ser una de les persones que va permetre l'elaboració del magne Diccionari Català-Valencià-Balear. Fou autor entre d'altres obres, de La llengua dels valencians, La ciutat de València o Els pobles valencians parlen els uns dels altres.
El seu compromís li va fer patir la presó després de la guerra del 36 (on lluità en les tropes del bàndol republicà) i a ser víctima de la violència feixista durant la batalla de València de la "transició" (va rebre un paquet bomba que no va arribar a esclatar). De fet, el mateix Nicolás, alumne de Sanchis Guarner, assegurà que per als seus deixebles era motl difícil no relacionar el traspàs del mestre amb la impunitat amb què van actuar els agressors a l'empara de les autoritats postfranquistes.
Per a saber-ne més: