Aquest article està inclòs en el Número 3 de Tanyada que es publicarà aquest març en paper.
Ens diu Silvia Federici que la militància feminista ha de ser joiosa. En el moviment feminista organitzat hem après que hi ha una altra manera de fer política: potser el tret diferencial que tenim respecte a altres organitzacions és que tenim el convenciment que la nostra lluita ha de ser combativa, però també alegre. I és que ens omple d’orgull ser feministes i volem construir la nostra causa des del plaer i el gaudi: volem un feminisme que ens faci mullar les calces.
I en el marc del 8 de març del 2023 se’ns torna a plantejar la possibilitat de fer una vaga feminista. Una altre cop comitès de vaga, un cop més tallar carreteres i tornar a perseguir els homes perquè ens facin el dinar i intentar que no surtin a la foto amb el seu heroic arròs amb verdures tirant a insípid. Hi ha dubtes sobre si és pertinent convocar vaga: segurament no tindrà un seguiment massiu, la incidència en el treball reproductiu és difícil de quantificar i totalment invisible, i hi ha un context de desmobilització generalitzada i una capitalització de les reivindicacions feministes per part de la institució. Però davant d’aquest sentiment de resignació generalitzada, les feministes organitzades tenim ganes de seguir tocant la moral. I la vaga ens dona una oportunitat ideal per fer-ho.
De raons no ens en falten: tenim una crisi múltiple i generalitzada que precaritza les nostres vides i el nostre entorn; un feixisme creixent i que ens interpel·la; unes institucions que, mentre ens intenten arrabassar la nostra bandera lila, ens encolomen a tort i a dret causes repressives. No crec que a cap de les lectores d’aquesta revista calgui convèncer-la que el capitalisme patriarcal i colonial en el qual no tenim més remei que sobreviure és el sistema més miserable de tots els sistemes polítics i econòmics que es fan i es desfan.
Però si a algú li sembla que aquest any això no toca, a nosaltres ens sembla que una vaga és més oportuna que mai: aquest 8 de març ens troba a les Feministes Anticapitalistes organitzades arreu dels Països Catalans i amb moltes ganes de fer maldats. Els darrers anys hem estat teixint pas a pas aliances que ens porten a sentir-nos cada cop més juntes i més fortes: ho hem fet amb treball, tendresa i amb passos curts, però segurs. Hem après les unes de les altres i això ens ha fet millors a totes. I ara sabem que som moltes i que som capaces de tot: volem tornar a tallar els ferrocarrils, a llançar ous a les seus feixistes i a fer piquets a les empreses que ens exploten. Volem tornar a pertorbar la normalitat i a sacsejar la rutina, a subvertir l’ordre i la llei. I ho farem demostrant que tot això és possible passant-nos-ho bé, que sota les caputxes hi ha els nostres somriures còmplices. Perquè el món que volem és més just, més lliure i també més joiós. Anem a la vaga, companyes, que ens tenim les unes a les altres i tot el que imaginem és possible.
Olga Muntadas i Olivé – Cau de Llunes (Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona)