Article de Simón Vàzquez, militant d'Endavant (OSAN) i editor.
Publicat a L'ACCENT 222
En alguns moments l'agitació ha de ser planera i entenedora per fer veure coses que en un principi serien clares però que amaguen un interior fosc i lúgubre. Així podríem citar a en Marx, a en Groucho no, a l'altre, el de la barba, quan deia que si la presencia fos igual a l'essència no ens caldria ciència.
Doncs explicarem una historieta que mai va succeir o que succeïx massa sovint però no ens adonem. Amb això que anàvem caminant l'altre dia a les tantes de la matinada, tornant de ves a saber on… quan ens vam trobar una escena peculiar una parella del barri que tots coneixem, i que totes sospitem que la noia és agredida pel seu marit sense que ningú ho pugui confirmar del tot ni desmentir una mica.. Doncs aquesta parella estava rodejada per un grup de individus armats amb navalles que intentaven robar-los-hi el que portaven, sospitem que el marit és un malparit, però clar aquí se'ns plantejaven tres opcions, no participar en la refrega i mantenir-nos al marge, cosa que faria la majoria de gent, les altres dues opcions eren intervenir a favor de la parella i una opció una mica estranya però que com veurem més endavant alguns recolzarien, seria recolzar als lladres contra el marit en defensa suposadament de la noia.
I ara et preguntaràs i aquesta història, a que ve? Doncs pensem que en comptes de una parella fos un país amb les seves classes en lluita contraposades i en comptes d'atracadors de barri fossin potencies imperialistes com la UE o EUA, i posem-li nom a la parella, diguem-li, Libia, Siria,… en aquesta postura, hi ha una esquerra que passa olímpicament de les agressions imperialistes, i una altra més perillosa que en una suposada defensa de la noia/població maltractada (que tampoc ho sabem del cert si és així) defensaria una agressió imperialista/atracadora contra el marit/govern. La qüestió es que mentre defensem als atracadors aquests no diferencien entre poble i govern i de fet volen explotar més a aquest poble, extreure'n els recursos del país i apaivagar les postures “antimperialistes” del govern. L'altre esquerra, hauria de sortir a davant dels atracadors que segur que són del nostre barri i ens hauríem d'enfrontar amb el perill de quedar malament i semblar els defensors d'un maltractador.
No podem ser valedors d'atracaments, preferim semblar valedors de dictadures que demòcrates banyats en sang. Ser antimperialista amb totes les nostres forces ha de ser a tota arreu i sota totes les conjuntures no només quan es bo a la premsa, per això ara aquí i demà on sigui seguirem recolzant a tots els pobles en lluita contra l'imperialisme encara que la premsa ens tregui com a maltractadors, ja sabem allò de si l'enemic ens borda és per què ho estarem fent bé.