La nostra societat, devastada tant en l’àmbit social i de gènere com en el nacional

Han passat 8 anys de crisi capitalista i els successius governs retalladors de la troika han deixat les classes populars mallorquines en una situació alarmant de precarietat. Tanmateix, la situació social a Mallorca no és obra exclusiva d’un govern determinat ni de l’enèsima crisi capitalista, sinó que ha estat promoguda per les principals institucions polítiques i econòmiques europees i espanyoles, amb el consens dels partits polítics del règim i de les elits locals.
Aquestes últimes, com a simples «gestores» de les decisions i imposicions de Madrid contra els treballadors i les treballadores mallorquines: l’estructuració sociolaboral enfocada només al turisme i al sector serveis i la destrucció del poc teixit industrial que quedava. I és que el canvi institucional, que en l’àmbit municipal i autonòmic ha foragitat el PP de les principals institucions balears, ha situat els diversos pactes d’esquerres com a «salvadors» davant l’estat de devastació, tant en l’àmbit nacional com en el social, que pateix la societat mallorquina.
Aquest canvi, però, ja mostra les seves limitacions i no ofereix un horitzó de sortida de la presó de pobles que és l’estat espanyol i del sistema capitalista que condemna el nostre poble a la desigualtat i la injustícia. Entenem que no és moment de reclamar un millor finançament autonòmic quan ens trobem amb un model, el de les autonomies, intervingut i esgotat. No és moment de posar-nos de genolls i amb la mà parada davant el debat sobre la reforma constitucional que està obrint-se a l’Estat Espanyol. Deim clar que rebutgem la nova reforma constitucional i el reencaix de Mallorca en el projecte d’Estat-nació espanyol.
Les classes dirigents ens volen fer creure que sort en tenim del turisme, i que per això no es pot fer enfadar els hotelers, que ens hem d’aguantar amb la invasió estival dels nostres barris i pobles i que les principals infraestructures han de servir per satisfer les demandes del turisme:

• Noves autopistes, desdoblaments i desviacions per fer arribar més de pressa els turistes als seus llocs d’interès.
• Una nova xarxa de transport d’aigua per satisfer les zones hoteleres més seques.
• Noves línies d’alta tensió, per assegurar electricitat per al creixement turístic esperat.

Hipotecar el territori amb recursos públics, per establir i fer créixer un sistema econòmic basat en el monocultiu turístic, aboca la classe treballadora a la precarietat, la temporalitat i la incertesa i proporciona immensos guanys a una minoria, mentre redueix any rere any els salaris.
I aquesta generació de misèria que provoca el capitalisme, la patim en major mesura les dones mallorquines, amb la doble explotació, al nostre lloc de treball i a les llars assumint els treballs reproductius i de cures. Les dones joves mallorquines es troben en seriosos problemes a l’hora de construir-se un projecte de vida que no depengui econòmicament de tenir parella; i en el cas de les dones amb filles i parella, la doble jornada s’ha convertit en obligatòria, perquè es necessiten dos sous a la casa i no hi ha hagut avanços en el repartiment del treball reproductiu.
Els darrers governs del PP, a l’estat i a les institucions balears, han suposat també un atac conscient, premeditat i planificat contra la identitat de les mallorquines per a diluir-la en una identitat espanyola entroncada en el cicle de creixement econòmic, l’especulació i, directament, la corrupció. L’obsessió malaltissa de Bauzá i Rajoy en contra de la llengua, la cultura i l’educació en català, varen topar contra una barrera infranquejable en forma de mobilització i acció popular com mai s’havia vist a les Illes. De la victòria popular i la derrota del PP a les eleccions del maig del 2015, n’ha sorgit una pau social respecte al tema de la llengua, que ve donada per una majoria social àmplia, que veu la llengua catalana com la pròpia de Mallorca, que està a favor que sigui vehicular en l’educació i que en vol la seva normalització. Per això l’aposta clara de tota la societat ha d’anar encaminada cap a la normalització i la promoció lingüística del català, a Mallorca i al conjunt dels Països Catalans, fent front a les mancances principals, especialment als àmbits de la premsa i judicial i a les discriminacions que encara es produeixen. També cal marginalitzar els discursos secessionistes lingüístics i aquells que falsament defensen “varietats illenques” quan realment destil·len espanyolisme. El català és la llengua comuna dels Països Catalans i ha de deixar de ser camp de batalla de l’espanyolisme.

Un canvi molt limitat

I és que el canvi institucional, que en l’àmbit municipal i autonòmic ha foragitat el PP de les principals institucions balears, ha situat els diversos pactes d’esquerres com a «salvadors» davant l’estat de devastació, tant en l’àmbit nacional com en el social, que pateix la societat mallorquina. Aquest canvi, però, ja mostra les seves limitacions i no ofereix un horitzó de sortida de la presó de pobles que és l’estat espanyol i del sistema capitalista que condemna el nostre poble a la desigualtat i la injustícia.
El Pacte de progrés arribà en un moment en què l’autonomia es trobava intervinguda pel Fons de Liquiditat Autonòmic de Montoro i la trama institucional, la del Govern i dels Ajuntaments, estava en depuració de les xarxes clientelars i corruptes del Partit Popular. Lluny de proposar canvis estructurals, aquell acord, que prometia posar els fonaments d’unes noves illes, se centrava a gestionar una miqueta millor la misèria i reclamar, com també feia el Partit Popular, un millor finançament autonòmic. En un segon terme quedava la voluntat d’acabar amb les privatitzacions, gestionar el turisme en pro del bé comú i recuperar els drets socials i nacional, excepte en pocs i puntuals casos.
És cert que l’arribada al poder del tripartit ha suposat acabar amb les qüestions més agressives, com el TIL, els atacs a la llengua o la normalització dels noms de Palma i Maó. Però més enllà d’aquestes qüestions, que podríem considerar de «salut pública», en les polítiques de fons impera una prudència que moltes vegades es percep com a fruit d’una por a la reactivació del PP.
La principal passa dels “governs del canvi” en la construcció nacional de Mallorca, ha estat el canvi de data de la Diada de Mallorca, un fet que ha demostrat l’interès electoral que comanda totes les passes dels partits i que, mentre la societat organitzada fa quaranta anys que celebra la Diada i fa construcció nacional a Mallorca, el Govern actua en funció dels seus equilibris de poder.
La falta d’un programa de transformació econòmica i social i radicalment feminista que millori les condicions materials de vida de la classe treballadora i de les classes populars, que situï les dones al centre de les polítiques públiques i que comenci a construir una alternativa al monocultiu turístic, suposa, en definitiva, continuisme en la gestió de les institucions, i a excepció de la corrupció, demostren que aquest capitalisme no pot ser gestionat millor, perquè comandi qui comandi, hi ha explotació i pobresa per a la classe treballadora.

Necessitam la independència i una societat socialista i feminista

Entenem que no és moment de reclamar un millor finançament autonòmic quan ens trobem amb un model, el de les autonomies, intervingut i esgotat. No és moment de posar-nos de genolls i amb la mà parada davant el debat sobre la reforma constitucional que està obrint-se a l’Estat Espanyol. Deim clar que rebutgem la nova reforma constitucional i el reencaix de Mallorca en el projecte d’Estat-nació espanyol.
Afirmam la necessitat de la independència respecte de l’Estat Espanyol i de la construcció nacional dels Països Catalans com l’única via que afirma la plena sobirania pels mallorquins i les mallorquines.
Denunciem les polítiques d’austeritat i la submissió dels «governs del canvi» que només fan que aguditzar el procés de depauperació i degradació social dels treballadors i treballadores. La retòrica benintencionada de Més, Podemos i PSOE no frena ni atura l’explotació i l’empobriment sinó que, ben al contrari, les continua fent possibles amb un nivell de contestació molt més digerible pel sistema. Només amb la conquesta de la sobirania econòmica i amb la construcció del socialisme i d’una societat feminista podrem fer polítiques veritablement al servei de les classes populars mallorquines.
Assenyalem el nacionalisme espanyol com a element transversal, compartit per dretes i «esquerres», que impedeix qualsevol possibilitat de canvi. La construcció d’un projecte nacional per Mallorca fora del marc de l’espanyolisme -en totes les seves versions-, és una condició imprescindible per a fer que les coses canviïn; sense aquest projecte, Mallorca està condemnada a desaparèixer com a poble diferenciat.
Si volem que el nostre poble continuï existint, cal bastir un altre projecte, i aquest passa per l’articulació i la vertebració amb la resta dels Països Catalans.
Un futur digne per Mallorca.
Independència, socialisme i feminisme!
Endavant OSAN – Desembre de 2016