Aquest matí Endavant OSAN hem penjat a les vies d’entrada a les principals ciutats dels Països Catalans un seguit de pancartes denunciant diferents aspectes que ens oprimeixen com a nació, com a treballadores i treballadors i com a dones. A Barcelona, les pancartes penjades al nus de la Trinitat i a l’accés per la Gran Via denunciaven la baixada de salaris de la classe treballadora en contrast amb la pujada dels beneficis empresarials. A Girona la pancarta penjada al Pont de Pedra denunciava la doble explotació que patim les dones. A Tarragona, la pancarta penjada a l’accés de l’A7 denunciava les retallades en sanitat. A Palma la pancarta penjada al passeig Mallorca denunciava aquells que fan benefici econòmic de la destrucció del territori. I finalment, la pancarta penjada al Pont de les Arts de València assenyalava que dins l’estat espanyol i la Unió Europea no tenim futur, recordant el lema amb què Endavant convoquem a la manifestació del proper dissabte a la capital del País Valencià.
Aquesta és la primera acció d’una campanya política que porta per lema “Sobiranies, drets i autodeterminació”. Amb aquesta campanya, Endavant volem donar un impuls a l’activisme i la propaganda al carrer, com a primer pas per a poder articular espais organitzats amplis que permetin plantar més i millor cara a tot allò que impedeix i nega una vida digna a les classes populars dels Països Catalans.
Quin és el plantejament polític de la campanya?
La crisi dels darrers anys ha demostrat els límits i la incapacitat de l’actual model polític i econòmic a l’hora de ser eines per a una major justícia social, llibertat nacional i igualtat de gènere. El capitalisme aconsegueix mantenir els seus beneficis a costa de la nostra precarització com a treballadors i treballadores. El patriarcat es reforça per a fer que les dones continuem fent viable el capitalisme a través de la doble explotació. El nacionalisme espanyol i francès continuen implacablement en la seva via assimiladora, recentralitzadora i negadora de drets democràtics. Aquest model és irreformable. Ni els estats espanyol i francès ni la Unió Europea podran ser mai eines que respectin els drets socials, nacionals i de gènere de les classes populars dels Països Catalans. Totes les vies de reforma que han sorgit en aquests anys de crisi estan abocades a topar amb els mateixos límits.
L’única via que tenim les classes populars dels Països Catalans per a poder construir un futur digne és fer nostre el poder polític i econòmic. Això vol dir conquerir espais de sobirania sobre aquells aspectes que influeixen en la nostra vida. També vol dir conquerir drets que garanteixin les condicions de vida de les classes populars. I finalment, tot això només pot ser possible en el marc d’un procés d’autodeterminació del nostre poble que trenqui amb l’arquitectura institucional dels estats espanyol i francès i la Unió Europea.
Ara i aquí podem començar a construir els Països Catalans del futur. La conquesta de sobiranies, drets i autodeterminació és un procés que no podem postergar al dia D. És un procés que cal començar des d’ara. Som-hi!