Avui fa 20 anys, la fàbrica abandonada del carrer Miquel Bleach, tornava a prendre vida i a donar-ne a tants d’altres. Avui fa 20 anys, un grup de joves del barri okupaven l’Hamsa.
Els motius pel qual es va okupar l’Hamsa van ser diversos, i el pas del temps no n’ha canviat les circumstàncies. Falta d’espais per a col·lectius del barri, manca d’espais amb autonomia política respecte les institucions, mancances en l’escena musical i artística, falta d’habitatge, i espai de treball antagonista i contestatari.
Fa 20 anys i les coses no han canviat tant. Seguim sense espais per a entitats, seguim sense casal de joves, sense espais tutelats per l’administració tot i comptar amb comptades excepcions i finançats per voluntat popular, l’escena músical del barri ha perdut un punt de referència, l’accès a un habitatge digne segueix essent un problema tant de les joves, com de les que fa 20 anys que son joves.
 

Malgrat el desallotjament una matinada del 3 al 4 d’agost de 2004 i els 129 dies de resistència amb ordre de desallotjament dictada, avui el barri segueix viu i combatiu, el fil roig de la lluita continua en espais i iniciatives populars, i son centenars les persones compromeses al barri amb projectes antangonistes. Els darrers anys, amb l’entrada a Can Batlló, la defensa de Can Vies, la renovació del projecte del casal independetista, la Festa Major Alternativa, les Vagues Generals, la resposta antifeixista, la multiplicació espais de relació en àmbits laborals, festius, etc… que hi ha avui al barri no es poden entendre sense la iniciativa d’aquell grup de joves que en opulència post olímpica van okupar un espai pel barri on plantar la llavor del que avui és fruit. És aquest fruit el que manté la resistència al barri i és per això que malgrat l’oblid interessat de moltes, l’HAMSA resisteix.
 
Assemblea local d’Endavant a
Sants, 23 de març de 2016