El passat 30 de gener va tenir lloc la primera de les quatre xerrades previstes dins el cicle ‘Capitalisme és espoli social’, organitzat per la nostra assemblea. Centrant-nos en l’espoli social en sanitat, una quinzena de persones van assistir a la xerrada, que va originar un ric i viu debat posterior.
La primera en prendre la paraula fou na Laia Estrada, militant de la CUP i membre del Grup en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona. Estrada va fer un repàs de les diferents lluites i mobilitzacions dutes a terme els darrers anys, i que recentment havien tingut un cas molt visible amb la victòria per aconseguir el servei d’hemodinàmica 24 hores. Tanmateix, Estrada va posar damunt la taula com les mobilitzacions havien estat d’allò més diverses, des d’escarnis fins a ocupacions d’espai, passant per manifestacions o d’altres accions més visuals, i sempre buscant la connivència i col·laboració del personal sanitari.
Carme Borrell, doctora en salut pública, es va centrar en els determinants socials de la salut. En aquest sentit, va fer especial èmfasi en els aspectes estructurals i intermedis que condicionen la nostra salut, entre els que destaquen la classe social o el gènere, per exemple. Així, per a Borrell, “quan arribem a l’hospital ja hem perdut la salut”. Entén que la salut no és absència de malaltia, sinó la capacitat de viure autonòmament, dignament, etc, amb qualitat, de manera que això no es podrà aconseguir “fins que no canviem les condicions en què vivim”, fins que no acabem amb el sistema capitalista. Per a Borrell, “cal que la salut sigui un eix transversal de totes les polítiques d’un govern” i per això considera que “cal fer salut en totes les polítiques”.
Finalment, en Bernat Fabregat va explicar la campanya Jo Sí Sanitat Universal, de la que n’és membre, que lluita contra l’exclusió sanitària. Va exposar-ne l’origen i els motius, tot relligant-ho amb un cas real que va tenir lloc a Sant Andreu el novembre de 2014 i que va suposar un seguit de denúncies i mobilitzacions a càrrec del PTAC.
Tot seguit, es va obrir un intens i profitós debat entre les persones assistents. Aquest va posar de relleu la necessitat de lluitar conjuntament entre usuàries i personal mèdic, sanitari i treballador per tal de fer front a les retallades i desmantellament de la sanitat pública, fomentada per polítics ‘de portes giratòries’ que busquen beneficiar la sanitat privada.
