Capitalisme és espoli social
La crisi dins el sistema capitalista no és cap error, no és cap falla de funcionament: és la lògica del sistema capitalista. Els desajustos i desigualtats entre els nivells de producció, les capacitats de consum de la classe treballadora que ho (re)produïm i la incessant cerca de beneficis constants i en augment per part dels empresaris és la gènesi de tot plegat.
La lògica il·lògica d’un sistema capitalista que posa en el centre de tot plegat la plusvàlua, és a dir, el benefici que ens extreuen a la classe treballadora. Tota la resta és secundari, o pitjor, espoliable: persones, animals, territoris, medi natural.
En aquesta cerca interminable del major benefici, d’un benefici infinit, el capitalisme ha sofert mutacions que l’han dut a expandir-se arreu, tenint l’imperialisme com a fase superior, com va dir Vladimir Illitx Ulianov Lenin. Però el món sí que és finit, i no només s’acaben els països a explotar, sinó que aquestes s’alcen i es rebel·len contra aquestes imposicions. L’Amèrica Bolivariana n’és el millor exemple.
Acabant-se, doncs, la possibilitat de treure espoli de l’exterior, el capitalisme torna a centrar-se en l’interior de les fronteres estatals per augmentar el benefici. I per fer-ho, se serveix de l’Estat, el seu garant legal, jurídic, polític i policíac –la seva arma violenta-. D’una banda, desmantella serveis bàsics per frenar la minsa socialització de rendes que garantien sanitat i educació públiques, per exemple. Volen acabar amb la universalitat d’aquests drets a través de sotmetre’ls a la lògica del mercat, en lloc de la del servei públic, pagat per tothom.De l’altra, utilitza la policia i les lleis a mida per reprimir les protestes socials.
Les agressions contra la classe treballadora esdevenen especialment tràgiques en la connivència del capitalisme i del patriarcat, sistema d’explotació amb el que conviu a la perfecció i amb el que es conjuga per relegar la donar a una posició subordinada. Sobre ella, la dona treballadora, recau la tasca de cura i de reproducció -en tots els sentits- de la classe treballadora. Aquesta explotació gratuïta per al capital s’agreuja amb el desmantellament del minso Estat del benestar, al qual cal afegir lleis retrògrades que atempten contra el dret al propi cos i les constants violències visibles i invisibles del sistema patriarco-capitalista.
La situació és clara, per contundent i precària: el capitalisme, per subsistir, necessita extreure’ns fins la darrera gota de sang, fins el darrer alè. I ho farà, utilitzant l’Estat i el patriarcat al seu servei, si no ho impedim. L’organització de la classe treballadora en defensa del serveis públics en vistes a eradicar el capitalisme, superar-lo i construir una nova societat on les persones i el nostre entorn siguin el centre de tot plegat, és el nostre deure. Ens hi va la vida. Capitalisme és espoli social.
Cicle de xerrades a Sant Andreu, primer quadrimestre de 2015, organitzat per Endavant (OSAN) Sant Andreu
Gener_Sanitat | Febrer_pobresa energètica | Març_transports | Abril_educació
