Seguim al carrer, per entrar amb força!
Del país al poble, de Perpinyà a Sant Andreu. Novembre ens porta sempre a pensar que hem de trencar fronteres -administratives, mentals, pràctiques- per recordar-nos que no hem de perdre el nord, perquè també allà som catalans i catalanes. En motiu del 7 de novembre, dia del Tractat dels Pirineus que el 1659 va iniciar l'esquarterament de la nostra terra, els Països Catalans, es va celebrar a la capital del Rosselló la ja tradicional manifestació final del Correllengua.
I el 30 de novembre ens recorda la no laïcitat de l'Estat on vivim, celebrant sant Andreu i donant inici a la Festa Major del nostre poble. Però d'això ja en parlarem al següent butlletí, malgrat calgui destacar un parell de coses. Per primer cop, sent-ne la setena edició, els partits de futbol 'Fes-li un gol a la Constitució' no han patit la censura en aquest títol; sembla que això de la independència és molt popular, ja. Ara bé, la censura que s'aplicava per aquí, ha recaigut a un altre lloc: el pregó alternatiu del Grup de Suport no surt al llibret de festes, i el sopar antirepressiu que organitza pel darrer dia s'ha convertit en 'antidepressiu'. Censura sempre, on sigui.
Però entremig, novembre ha estat un mes atrafegat i carregat de lluita que ens ha fet donar el mateix de nosaltres en dues dates assenyalades: la vaga general del 14N i les eleccions al parlament del Principat del 25N. L'esquerra anticapitalista en general i l'Esquerra Independentista en particular hem tingut el repte de plantar batalla en ambdues cites, tot organitzant la classe treballadora i evidenciant el conflicte que ens oprimeix nacionalment i socialment.
De cara al 14N, podem assegurar que s'han recollit els fruits del 29M. Al matí, una mobilització molt més tranquil·la que la del març passat va poder comprovar que la majoria de comerços del C/Gran romanien tancats. Cal destacar, especialment, tres comerços -dos d'ells franquícies- que el 29M van ser esquirols bel·ligerants i pel 14N van tancar amb cartell indicatiu i tot. La contundència del piquet del 29M, doncs, lluny de ser desmesurada ni fora de lloc, fou adequada per evidenciar un conflicte en el que tothom ha de prendre part i deixar ben clar a quin costat de la barricada es troba. Malgrat tot, l'organització prèvia de la vaga va posar de relleu, de nou, que falten mans a l'hora de preparar una data tant assenyalada com és una vaga general. En aquest sentit, l'Assemblea Sant Andreu Indignat s'ha de reforçar quantitativament -més gent- i qualitativament -establint una dinàmica de lluita constant, al llarg de l'any, de manera que una vaga general no l'agafi desprevinguda.
D'altra banda, cal celebrar que la manifestació anticapitalista de la tarda es va poder celebrar, així com l'adhesió unànime de l'Assemblea a aquesta convocatòria al marge dels sindicats grocs. Finalment, el balanç repressiu, tant general com andreuenc, és molt inferior al 29M, malgrat que cal destacar que Arran ha tornat a patir l'assetjament policíac, com ja va passar el mes de maig, quan en van detenir dos militants. Sens dubte, la prova que la lluita juvenil andreuenca va pel bon camí.
I tot això va passar enmig de campanya electoral, la primera que representava el salt de la CUP a un parlament autonòmic dels Països Catalans. Igual que a la resta del Principat, a Sant Andreu es va organitzar un comitè obert de campanya amb la participació de veïnes interessades en impulsar la campanya. La nostra assemblea hi va apostar fort, també, tot contribuint en la línia de construcció de la unitat popular amb la que es formulava la campanya.
La campanya andreuenca va tenir de tot: des d'un acte polític clàssic, fins a una assemblea oberta per escoltar les opinions del veïnat, passant per un cerca-caixes que va assenyalar els culpables de la crisi. Entremig, encartellades, repartiment de fulls volants i diaris, i enganxades de plafons cada dia. El mateix 25N, una trentena d'apoderades van ser presents a tots els col·legis del districte, vetllant pel correcte funcionament de la jornada. El resultat andreuenc: 2909 vots, el triple que a les municipals del maig de 2011. El resultat general: tres diputades al parlament, un 'cavall de Troia que farà la vida impossible' als que ens governen, en paraules del cap de llista. I encara més: persones que s'han interessat per seguir la lluita més enllà de les eleccions, sens dubte el millor resultat per treballar en la construcció del contrapoder popular, de reforçar estructures que facin front a les envestide
s neoliberals, a les retallades i als atacs nacionals.
Els nous escenaris de lluita són desconeguts però, alhora, esperançadors. Poder-li tornar cada bala de goma al conseller d'Interior només serà possible si seguim enfrontant-nos a l'ordre establert des del carrer, com es va fer el mateix 25 tot desobeint la prohibició de CiU de manifestar-se a Barcelona reivindicant el dia internacional contra la violència de gènere. Hem de treballar per evidenciar, encara més, el conflicte que ens condemna a la misèria. Al parlament, però, sobretot, al carrer.
La lluita és l’únic camí!
Sant Andreu de Palomar, Novembre 2012. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)
endavantstap9b@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.org