Butlletí andreuenc n. 51 – Gener 2016

Legislem des de casals, carrers i feines

Nou any, velles problemàtiques. I amb elles, les lluites de sempre, des d’on sempre. Plantant cara a les misèries i violències diàries des dels nostres espais, d’infiltració i de contrapoder.

Ens infiltrem per intentar introduir el virus dins les institucions burgeses. A principis de gener, el consell polític i el grup d’acció parlamentària de la CUP-CC decidien definitivament no investir Artur Mas. No seria fins una setmana més tard que Junts pel Sí cediria, finalment, a canviar de candidat per poder formar govern.

Aquell mateix 9 de gener, Molins acollia una jornada per l’autogestió de la xarxa de casals i ateneus dels Països Catalans. Amb l’horitzó posat en la trobada que tindrà lloc el maig d’enguany a Felanitx, Mallorca, els centres socials que vertebren el país es trobaven des d’una vessant més lúdica, però sense oblidar la reivindicació: la petició que la CAL dediqui el Correllengua d’enguany a Montserrat Roig era també una petició de la xarxa. A finals de mes, era el nostre casal, El Noi Baliarda, qui celebrava el segon aniversari. Divendres 22 hi tenia lloc un vídeo-fòrum. I el dissabte 23, el casal s’omplia d’activitats des del matí fins la nit. Un vídeo posterior en recorda alguns dels episodis d’aquests dos anys.

Les lluites socials han seguit també vertebrant la nostra raó de ser. A principis de mes, el CorrEscales feia una roda de premsa de presentació del projecte a Can Batlló. I entremig d’aquest llarg recorregut de solidaritat i lluita de classes, feia una parada lúdico-reivindicativa al Casal Popular Tres Voltes Rebel, de Nou Barris, on el diumenge 17 acollia un vermut musical per recollir diners per la caixa de resistència.

Si una lluita és transversal, però, és la lluita feminista. I dins d’aquesta, pren cada cop més força i necessitat la lluita contra els feminicidis. El divendres 8 de gener, i per segon any consecutiu, feministes de Sant Andreu convocaven una concentració a la plaça Orfila per denunciar l’aberrant situació en què ens trobem, tant als Països Catalans com a l’Estat espanyol. Els noms de totes les dones assassinades, sabates buides per evidenciar que falten persones i música i manifest polític van embolcallar una mobilització de més d’un centenar de persones. Malauradament, però, encara els dies 24 i 27, com a mínim, van tenir lloc concentracions a Fabra i Puig amb Meridiana per denunciar nous feminicidis. La darrera concentració, a més, va patir les identificacions de la policia.

A meitats de mes ens movíem fins Navàs per participar de la jornada sobre sobiranies organitzada per la comissió de municipalisme de la CUP. Damunt de la taula, experiències concretes que ja s’estan experimentat, d’una banda, i els límits teòrics i pràctics de les institucions, de l’altra. Un objectiu que és un repte: com desbordar les institucions, com començar a construir institucions pròpies, de contrapoder, que escapin de la lògica fagocitadora i absorbent de les institucions burgeses, limitades, entre moltes altres coses, pel límit del capital.

De Navàs, a sota terra. El dimecres 20 tornàvem a mobilitzar-nos de la mà d’Stop Pujades. No en tenim prou amb la congelació de tarifes, exigim baixada de preus i la no aplicació de la T-Mobilitat. A Sant Andreu obríem portes durant més de mitja hora i ens ajuntàvem amb les altres onze estacions obertes a la Sagrera. Una assemblea de més cent persones apostava per mobilitzar-nos durant la setmana del MWC.

I si dèiem que la lluita feminista és transversal, la resposta de l’autodefensa feminista només pot ser clara, rotunda i contundent. Així ho feien les dones de l’esquerra independentista en la roda de premsa del 27 de gener per denunciar els atacs masclistes i misògins patits darrerament. La punta de llança del nostre moviment, les tres voltes rebel, es plantaven i deien prou a una societat patriarcal que les voldria callades i submises; elles s’erigiren com a actives i combatives.

Per combatre en el lloc de feina, el PTAC començava el dia 29 un curs de formació en dret laboral com a eina de lluita. Tres sessions més seguiran el febrer. I de dret laboral, a la solidaritat de classe i la fraternitat humana: el mes el tancàvem denunciant el racisme institucional del CIE i exigint-ne el seu tancament definitiu. Des del PTAC, vam participar del judici popular contra el CIE, denunciant l’Europa fortalesa, xenòfoba i classista, tot recordant i cridant cap persona és il·legal!

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Gener 2016. Assemblea de Sant Andreu d’Endavant (OSAN)

endavantstandreu@gmail.com | http://www.endavant.org