Butlletí andreuenc n. 48 – Octubre 2015

El contrapoder es construeix al carrer

De la pràctica compartida al relat comú. De les opinions compartides a la lluita conjunta i comuna. De la teoria a la pràctica, de la reflexió a l’acció. I sempre, amb el cap i cos al carrer.

Vam començar el mes d’octubre amb unes jornades preparades des de feia temps, amb moltes ganes, per poder retornar la centralitat de la lluita al carrer. Des dels barris a la ciutat, construïm el poder popular era el títol de les jornades que volien posar èmfasi en la unitat popular. Desenes i desenes de persones van participar-hi, tant divendres com dissabte, per afrontar debats tant vius i necessaris com la lluita feminista, la lluita per una vida digna, la construcció de casals i centres socials, el sindicalisme de territori i la concepció i creació del contrapoder popular. Aviat, en podrem publicar els reculls de les aportacions fetes als diferents debats.

Vam acomiadar les jornades convocant-ne unes altres: les antifeixistes del següent cap de setmana, preparades per la Plataforma Antifeixista de Barcelona. Debats sobre l’antifeixisme actual, música, esport, la lluita antifeixista i feminista que té a Kobanê, al Kurdistan, o un repàs històric sobre el feixisme dins del capitalisme van ser algunes de les activitats desenvolupades. Les jornades van acabar com no podia ser d’una altra manera: plantant cara al feixisme al carrer, en la manifestació de cada 12 d’octubre que denuncia la presència d’actes feixistes a la ciutat i la tolerància de l’Ajuntament en permetre’ls.

El dia que començaven les jornades, el 9 d’octubre, giràvem la vista cap al sud, que és el nostre nord, ja que era la Diada del País Valencià. I un cop més, l’Esquerra Independentista hi convocava milers de persones, per deixar clar que hui com ahir, la lluita és l’únic camí.

A l’endemà, 10 d’octubre, la vista i la presència es traslladaven fins al barri de Les Corts, on la gent de la Festa Major Reivindicativa convidava el Grup de Suport 29M, junt amb d’altres col·lectius antirepressius, per parlar de lluita, repressió i solidaritat. Vam compartir taula rodona amb Alerta Solidària, Absolució Carles, la COS del Barcelonès, Absolució Franz i Adrià i els companys de 29M Poblenou, que tot just havien celebrat l’absolució de les vaguistes encausades el dia abans.

I és que sabem que la repressió pot colpejar-nos en qualsevol moment, com ho van fer, de nou, els Mossos d’Esquadra i la seva operació Pandora 2. Si amb Pandora 1 ja es van endur un company segrestat el desembre passat, i amb Piñata, un altre aquesta primavera, amb Pandora 2 van ser dues companyes del Grup Elissa les segrestades durant dos dies. Vam concentrar-nos al carrer per protestar mentre ho feien, tant atemorint la població andreuenca, i ens vam manifestar aquella mateixa tarda, junt a milers més.

Si hi ha hagut, però, motius per manifestar-nos aquest mes han estat, malauradament, els feminicidis. Els dies 6, 23, 25 i 30 d’octubre, el col·lectiu Guerrilla Uterina de Nou Barris i activistes feministes andreuenques ens convocaven per denunciar el degoteig constant de dones assassinades, palesant que no són morts aïllades, sinó un feminicidi. Per visibilitzar la denúncia, i com ja es fa a diversos llocs dels Països Catalans, es fa l’acció de tallar una via principial; en el nostre cas, Fabra i Puig amb Meridiana. Tot i que són pocs minuts, el patriarcat de la nostra societat comporta agressivitat i agressions per part de conductors que no poden perdre deu minuts mentre ni s’immuten per una altra dona assassinada. Seguirem sortint al carrer per denunciar-ho i perquè #EnsVolemVives.

Com viu és el record i la lluita d’un lluitador andreuenc, en Jordi Martínez de Foix i Llorenç. Com cada 14 d’octubre, vam recordar la seva mort. I ho vam fer per com va viure i lluitar, que ve a ser el mateix. Perquè entenem la memòria com a eina de ruptura amb l’Estat i de construcció de poder popular.

Dos dies després, era un altre internacionalista qui visitava el casal. En Vittorio, activista italià represaliat per Israel, ens visitava per explicar-nos la situació d’apartheid i d’opressió que viu el poble palestí. Determinació, resistència, somriures i pedres per combatre l’invasor. Per acabar el mes, i després de veure i viure algunes alternatives possibles del dia a dia, gràcies a la IV edició de la FESC, la PAH ens convocar per aturar un nou desnonament. I és que amb la llei no n’hi ha prou: al carrer és on podem exercir poder sense dependre de governs. I això ho sabem des de fa anys!

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Octubre 2015. Assemblea de Sant Andreu d’Endavant (OSAN)

endavantstandreu@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org