Butlletí andreuenc n. 47 – Setembre 2015

Tornem a les urnes, seguim al carrer!

Comença el curs i ho fa acceleradament. Setembre frenètic, de principi a fi. Del carrer a les urnes, de les urnes al carrer. I hi seguim, i hi seguirem.

Un any més, l’Esquerra Independentista de Sant Andreu s’organitza per commemorar la Diada de l’Onze de Setembre al poble. Enguany, clar, amb regust a pre-campanya: el 27S era al tombar de la cantonada. Però mantenint, sempre, un peu i mig al carrer. Així, el dissabte 5 de setembre omplim la plaça Orfila amb música i poesia, amb Ovidi i Maria Mercè Marçal, amb permís de Martí i Pol. I són dones les que pugen a la tarima i ens parlen, i parlen per nosaltres; són nosaltres. N’Eli, na Mayo i na Rocía, feministes andreuenques, reivindicant l’autodefensa feminista contra el patriarcat capitalista. N’Anna Gabriel, militant d’Endavant i ara ja diputada per la CUP-Crida Constituent, recordant la feina feta al Parlament però, sobretot, fent èmfasi en tenir els peus a fora. I na Cristina Castells, militant de l’Esquerra Independentista del poble, parlant en clau de moviment i reivindicant la unitat popular.

Pocs dies després, el dijous 10, ens desplaçàvem a Barcelona per cridar ben fort que Som Països Catalans, i que mantenim la flama encesa. I a l’endemà, la ciutat comtal tornava a ser el centre de les reivindicacions de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans. La que recorda el passat, amb en Gustau Muñoz present en la memòria. I la que mira al futur: la construcció del socialisme feminista en uns Països Catalans lliures i veritablement sobirans del seu destí.

Sense temps per a adormir-nos, però, perquè la crisi i la precarietat segueixen sent el nostre pa de cada dia, el Punt de Trobada d’Afectades per la Crisi es reactivava. El dilluns 14 de setembre, el PTAC reobria les portes de l’autoorganització, la solidaritat i el suport mutu, eines claus en la lluita obrera i laboral, com va demostrar la passada vaga de contrates, subcontrates i autònoms de Telefónica-Movistar.

I és que ho volem tot: no només l’alliberament nacional i social, sinó també el de gènere. Volem acabar amb aquesta societat patriarcal i capitalista que subjuga, oprimeix i, fins i tot, assassina dones de manera sistemàtica sense que es denunciï clarament com el que és: un feminicidi. Una nova víctima, una altra dona va ser assassinada i per això el moviment feminista va convocar concentració i tall de carrer, el 17 de setembre, a Fabra i Puig amb Meridiana. Però les violències contra les dones són múltiples, sovint invisibles, o legalitzades. Per això, el 28 de setembre ens vam manifestar, de nou, concentrant-nos a Pl. Sant Jaume reivindicant un avortament lliure i gratuït, és a dir, el dret al propi cos perquè les dones siguin les úniques que decideixen sobre el seu cos, la seva salut, la seva vida.

Just el dia abans, el 27 de setembre, havien tingut lloc unes eleccions que no eren només autonòmiques. L’Esquerra Independentista ens hi presentàvem, amb d’altres col·lectius i organitzacions, a través de la Candidatura d’Unitat Popular – Crida Constituent. Des del 10 a la nit i fins el divendres 25, pancartes, cartells i plafons van omplir els carrers i places del Principat. A Sant Andreu, a més, la campanya arribava presencialment el dia 19 a la plaça de la Trinitat Vella, mentre que el dia 20 ens movíem a l’Auditori de Barcelona i el 25 ens desplaçàvem a la veïna Badalona per omplir el Parc del Gran Sol amb un sol crit: ho volem tot. El resultat: 10 diputats i diputades que han de servir per accelerar les màquines i la ruptura amb l’Estat espanyol a través d’un procés constituent que inclogui un pla de xoc urgent contra l’emergència social.

I per fer-ho, seguirem al carrer. Perquè seguim aprenent que és allà on es guanyen les lluites, i on es defensen les lleis. Com la Iniciativa Legislativa Popular per l’habitatge, contra els desnonaments i la pobresa energètica. Per això, el plujós dimecres 30 de setembre ens donava un bany de realitat quan de la mà del PTAC, i convocada per la PAH de Barcelona, ens concentràvem per aturar un desnonament que ja no s’hauria d’estar efectuant. Com sempre, però, ja ho deia en Vladimir: pesa més la tradició que la llei. I seguint el que deia en Frederic: un gram d’acció pesa més que una tona de teoria. Vam aturar el desnonament i vam certificar que és al carrer on es consoliden les victòries, mitjançant l’autoorganització popular.

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Setembre 2015. Assemblea de Sant Andreu d’Endavant (OSAN)

endavantstandreu@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org