Butlletí andreuenc n. 45 – Juny 2015
Amb la ràbia de la vaga i la tendresa de la solidaritat
De vaga en vaga, i lluitem perquè no hi ha un altre camí: som classe treballadora. Mes de juny amb la falç al puny, la falç de la determinació, la solidaritat i la convicció que només lluitant tenim futur.
Iniciàvem el mes seguint la històrica vaga de Movistar. Històrica, perquè marca un abans i un després en la lluita contra les externalitzacions i la subcontractació, és a dir, el model extens de precarietat del segle XXI. Ho fèiem protestant contra la signatura del MWC. La reunió era just dos dies abans de la primera reunió entre vaguistes i patronal, amb la falsa mediació de Telefónica, l’autèntic culpable de tot plegat. A l’endemà, Sant Andreu seguia amb la lluita. I una setmana després, manifestació i ocupació incloses, les vaguistes es reunien de nou amb una empresa que els prendria el pèl perquè no té altra sortida dins la lògica il·lògica del capitalisme: la seva misèria són els seus beneficis. I tot i així, un portaveu encara hauria d’anar a judici per l’ocupació de la botiga #OccupyMovistar, pocs dies abans que les vaguistes anunciessin una aturada temporal de la vaga. Carreguen piles per la tardor.
Entremig, sortiríem al carrer a deixar ben clar que si ens reprimeixen per lluitar, #LluitantRespondrem. El dimarts 9, membres d’Endavant, el PTAC, Arran i el Grup Elissa repartíem fulls volants convocant a la manifestació del següent dissabte. I aquell dissabte 13, preníem contundentment els carrers de Sants fins que la BriMo rebentava, un altre cop, una manifestació que deixava clar que la repressió no ens aturaria. Aquell mateix dissabte 13, les formiguetes de la CUP Capgirem Barcelona entraven finalment a l’Ajuntament. I ho feien gràcies a les lluites del carrer, com la d’Stop Pujades, que a principis de mes havia estat jutjada per lluitar per un transport públic a preus populars. I per denunciar el que dos dies abans havíem denunciat en roda de premsa: la persecució contra l’antifeixisme combatiu.
A mitjans de mes recordaríem que la repressió, a vegades, s’allarga en el temps per convertir-se en un ‘càstig previ’, en una condemna encoberta. I així, tres anys després de la vaga general del 29M, arribava la convocatòria de judici per en Mercader i en Roger -aquest últim, militant de la nostra assemblea-. En només dues setmanes, el Grup de Suport 29M desplegava una campanya comunicativa, agitativa i mobilitzadora per tal de denunciar el cas i aconseguir la solidaritat necessària per denunciar una bajanada esperpèntica: que es pugui empresonar sis anys a un vaguista per fer vaga, i condemnar a dos anys a un altre per solidari amb el primer.
Des del dilluns 15 que llançaríem la campanya #AbsolucióVaguistes29M a les xarxes socials, l’activitat frenètica no va parar. Comunicats conjunts d’Endavant, CGT i COS, un altre de la CUP Sant Andreu, nombroses entrevistes i articles publicats arreu [Directa, Accent, Nació Digital, Catalunya Plural, Diari del Treball, El Singular], presència en revetlles d’arreu de Barcelona i una roda de premsa que aconseguia trencar el silenci mediàtic. Finalment, una concentració que es convertiria en manifestació amb més de 200 persones, i un judici que no es va arribar a celebrar perquè la jutgessa va donar la raó a la defensa: s’havien saltat els procediments legals. Ara, toca a esperar, de nou, sabent que la força de la raó és més que mai amb nosaltres, i que la primera batalla ja l’hem guanyat.
Malauradament, però, aquells dies al poble vam perdre un espai: el dijous 25, i en el que era el tercer intentat d’aquest any, els Mossos d’Esquadra feien efectiu el desallotjament del CSO La Gordíssima. Aquella mateixa tarda una concentració va denunciar que Sant Andreu es quedi sense espai alliberat, regalant de nou un espai per al turisme i la gentrificació del poble.
Afortunadament, un espai que cada cop està més arrelat i rep més el caliu del poble és el Casal Independentista El Noi Baliarda. Per segon any consecutiu, el Casal ens recordava que som Països Catalans, tot celebrant la revetlla de Sant Joan, el solstici d’estiu, festa nacional de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Una quarantena llarga de persones gaudiren d’un sopar popular a la fresca del carrer, que també va vestir-se amb pancarta solidària del 29M.
I acabàvem el mes, com no podia ser d’una altra manera, manifestant-nos tal i com som, així: rebentant tots els armaris. Conscients que sense alliberament personal i sexual no podrem construir un poble i terra lliures, sortiríem al carrer per deixar clar que els nostres cossos també són un camp de batalla!
La lluita és l’únic camí!
Sant Andreu de Palomar, Juny 2015. Assemblea de Sant Andreu d’Endavant (OSAN)
endavantstandreu@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org