Butlletí andreuenc n. 44 – Maig 2015

Votant anticapitalista cada dia!

La democràcia burgesa només ens convida a votar un cop cada quatre anys. Per sort, la classe treballadora sabem que aquesta no és la nostra democràcia ni el nostre sistema, i votem a diari des de la desobediència, el conflicte i la determinació que ja resumi n’Ovidi: si no et donen, pren!

Així, un any més, convertíem l’1 de maig en un dia de reivindicació de la classe treballadora. Al matí, de la mà de l’Esquerra Independentista. I a la tarda, a la manifestació anticapitalista. Des de Sant Andreu hi havíem anat en columna, que es va trobar una desorbitada presència de la Guàrdia Urbana a plaça Orfila. I a Barcelona, en acabar, ens vam trobar amb la tant tristament habitual violència gratuïta dels Mossos. Dies després, recordaríem que cal fer front a tots els atacs del capital contra les sobiranies, com ho és el TTIP, i encara dues setmanes després remarcaríem una vaga general i social completa ha de ser una vaga de totes.

I també sabem que aquesta limitada democràcia burgesa la podem fer servir des del carrer per denunciar-la, per fer saltar els ploms del sistema des de dins. Enguany, aquesta aposta s’ha materialitzat a les municipals en la CUP-Capgirem Barcelona, projecte sorgit després de quatre Trobades Populars Municipalistes, que van començar el març del 2014. El 8 de maig es va donar el tret de sortida al Parc del Clot, el 17 va tenir lloc l’acte central de Barcelona a la nostrada plaça Orfila, mentre que l’acte final tindria lloc a les Cotxeres de Sants. El dinar de les apoderades i la celebració dels resultats i d’haver entrat amb força van tenir lloc a la seu de l’esquerra independentista del poble, el casal Noi Baliarda.

Precisament, tant en l’acte central de campanya com en el final, solidàries amb la vaga de #resistènciaMovistar van recollir diners per la caixa de resistència. Aquesta vaga, que ja és històrica per tal com s’està desenvolupant i per l’enfocament que està prenent, està esdevenint tot un referent i un punt d’inflexió en la lluita de la classe treballadora pels seus drets. Iniciada el 7 d’abril, el 7 de maig va tenir un rellançament amb força i contra la traïció de CCOO i UGT que la van intentar rebentar, mostrant-se més que mai com a sindicats del poder i gossos del seu amo, la patronal. Dos dies després, l’acció #OccupyMovistar, d’ocupar la botiga de Telefónica de Portal de l’Àngel, trencava el silenci mediàtic imposat per l’empresa i aconseguia que aquesta s’assegués a negociar.

Tanmateix, la reunió del dia 11 va ser una presa de pèl i la vaga necessitava de prendre forces, més enllà de l’àmbit jurídic. I va passar el que semblava impossible: la marea blava va tornar a ocupar el Portal de l’Àngel, on hi va romandre durant vuit dies, fent una demostració de força, determinació i desobediència ben contundent. Durant tota la setmana s’hi van desenvolupar activitats de tot tipus, i en abandonar la botiga el dia 30, tothom tenia clar que la lluita no havia acabat. De la mateixa manera que tampoc va frenar-se la lluita al carrer en cap moment: diversos vídeos i fotos mostren atacs a botigues de Movistar arreu de Barcelona, inclosa una de Sant Andreu que està pintada, empaperada i amb vidres rebentats.

I entremig, com sempre, ens queda temps per fer poble. A l’Harmonia, per exemple, posant-li nom a la cuina de l’Espe, en homenatge a la nostra companya Esperanza, que ens va deixar a finals de març. També de la mà de l’Harmonia, participant i organitzant les Festes de Primavera. Amb el PTAC, fent un taller d’autodefensa laboral divendres, paradeta dissabte i un vermut musical el diumenge. Encara abans, el dimecres 13, el PTAC i la plataforma Jo Sí Sanitat Universal havia repartit diaris a diversos metros del poble. I, com no podia ser d’una altra manera, amb la paella solidària del Grup de Suport 29M organitzada el dissabte, arribant a la quarta edició i recordant que mentre hi hagi paelles solidàries, hi haurà ‘Esperanza’.

Perquè sabem que la lluita és l’únic camí, i que la determinació i convicció són claus per aconseguir les nostres reivindicacions, encara que ens enfrontem a les lleis i als poderosos que mouen els fils. Per això, després de dos anys de lluita, al PTAC vam poder celebrar que gràcies a la lluita amb la PAH, el Jorge i la María van signar la dació en pagament amb un lloguer social adequat a les seves possibilitats. Ho cridem ben fort perquè tothom ho sàpiga: sí que es pot!

Però si una cosa també tenim clara la classe treballadora és que un dels nostres enemics principals és el feixisme, aliat del capitalisme en temps de crisi. Dissabte 23 al nostre casal s’hi va fer una assemblea oberta de suport als antifeixistes acusats de plantar cara al feixisme. Els farem costat i cridarem ‘no passaran‘!!

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Maig 2015. Assemblea de Sant Andreu d’Endavant (OSAN)

endavantstandreu@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org