Butlletí andreuenc n. 43 – Abril 2015

Connexió directa amb la lluita!

Abril de pluges, gresol de lluites a una i altra banda del carrer. Del subsòl i per damunt. Pugem les escales del metro per enfilar-nos per les escales que teixeixen solidaritat enmig dels cables de la precarietat.

Plena primavera, les lluites floreixen i tot eclosiona. Després de setmanes preparant-ho, la dinàmica de ‘Sant Andreu Anticapitalista’ veu la llum. La coordinació s’inicia el 10 d’abril, amb una xerrada del Grup Elissa. L’endemà, el mateix col·lectiu suspèn una altra activitat perquè ens puguem mobilitzar davant la seu de CDC i denunciar la brutal repressió contra 8 dels milers de persones que ens vam manifestar per aturar el Parlament aquell 15 de juny de 2011. Tres anys de presó per protestar? No ho permetrem!

El mateix dissabte 11, i a Sant Andreu, ens reunim durant tot el dia a l’Harmonia en el 1r Congrés en Defensa del Transport públic. Èxit de participació, visibilització de les apostes de lluita, sorgides del carrer, enfront de les postures reformistes i oportunistes (electoralistes). El congrés és fill d’aquells mesos incansables del 2014 aturant metros i trens i obrint portes. La lluita continua a diferents nivells.

Poc després, just a meitat de mes i mentre repartíem diaris en solidaritat amb les encausades pels fets del Parlament, queia altre cop la repressió a Sant Andreu. Aquest cop, vestida de desallotjament del CODA, el Centre Okupat Deportiu Autogestionat que amb pocs mesos de vida havia habilitat un espai lliure i antifeixista per la pràctica de l’esport. Aquella tarda, una vuitantena de persones ens concentràvem a pl. Orfila per denunciar ambdues coses: el desallotjament i la condemna de #3anysxprotestar.

Precisament, l’educació és una de les més afectades per les retallades de la llei Òmnibus aprovada aquell 15 de juny de 2011 contra la qual ens vam manifestar milers de persones. Per això, el divendres 17, i tot tancant el cicle ‘Capitalisme és espoli social’, vam dedicar la quarta xerrada a l’espoli en educació, realitzada en format tertúlia. Diumenge 19, una cadena humana de 2.000 persones rodejava el Parlament denunciant de nou la repressió.

L’endemà, la lluita dels autònoms, contrates i subcontrates de Telefónica-Movistar arribava a Sant Andreu. Si bé els i les vaguistes portaven des del dia 7 d’abril en vaga indefinida, fou el dilluns 20 quan el PTAC i el Grup Elissa van realitzar una acció de denúncia a la botiga del C/Ajuntament. Adhesius i cartells dins i fora de la botiga, així com 500 fulls volants repartits informant clients i veïnat durant prop d’una hora van servir per fer visibile la ‘revolta de les escales’, que es manifestaria aquella mateixa tarda.

El dia 23 d’abril, dia de reivindicació de la llengua i cultura catalanes, Endavant Barcelonès tornàvem a ser presents, com cada any, al bell mig de la rambla. La difusió del material polític així com de solidaritat amb Telefónica van conviure amb la cultura més reivindicativa.

A l’endemà, al Casal, la CUP-CapgiremBarcelona presentava el vídeo de campanya de Sant Andreu, mentre que just el dia següent, i al mig de la pl. Comerç, feia l’acte de presentació del programa. Aquell dia, dissabte 25, miràvem de reüll al sud dels Països Catalans, ja que el País Valencià commemorava la seva diada nacional.

Diumenge 26 era el PTAC qui començava els seus actes al voltant de l’1 de maig. La taula rodona organitzada amb Resposta Solidària de Sabadell, la gent de COS Cinesa i companys de CGT FNAC aplegava una trentena de persones i servia per posar damunt la taula noves maneres de lluitar i aconseguir victòries sindicals. Dos dies després, es feia públic el manifest de Sant Andreu Anticapitalista, mentre que el dimecres 29, el vídeofòrum del PTAC a l’Harmonia, amb la pel·lícula La cuadrilla (The navigators, de Ken Loach), evidenciava un cas d’externalització, precarietat i destrucció de places de feina als ferrocarrils britànics molt similar al procés actual de Telefónica-Movistar.

El mes d’abril el tancàvem suspenent la cercavila anticapitalista per poder anar a la nova manifestació en defensa de les encausades del Parlament. Aquella nit, la lluita i la solidaritat també es coïen a foc lent en l’acte al Casino del Poblenou en suport a la vaga de Telefónica-Movistar. La vigília de l’1 de maig tornava a demostrar que la solidaritat és la tendresa i el caliu de la classe treballadora.

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Abril 2015. Assemblea de Sant Andreu d’Endavant (OSAN)

endavantstandreu@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org