Butlletí andreuenc n. 41 – Febrer 2015

Exercint sobiranies a diari

Al mal temps, bona cara. No hi ha fred que ens tiri enrere ni reptes que ens arronsin. Teixim aliances en tots els fronts i exercim dia a dia el dret inalienable a la sobirania popular.

En el dret a sostre, en sengles accions contra Catalunya Caixa les dues primeres setmanes del mes. La segona, a més, també contra el fons voltor Blackstone, qui ha comprat CX. De la mà de la PAH de Barcelona, i amb el suport actiu del PTAC, es van ocupar sucursals de l’entitat rescatada amb diners públics, d’on els Mossos ens van desallotjar, evidenciant de nou la fidelitat al capital.

La nostra fidelitat, en canvi, és amb les que lluiten, aquí i arreu del món. Per això, de la de mà d’Arran ens vam acostar a Palestina i a l’heroica lluita del seu poble contra la barbàrie sionista. I tot, per voler existir.

Per això, cal que no oblidem la complicitat que fem des d’aquí amb el règim sionista: Barcelona està agermanada amb Tel-aviv. Per això, per dur l’internacionalisme també a les institucions, seria una notícia excel·lent que CUP-Capgirem Barcelona entrés a l’ajuntament. La candidatura sorgida de les Trobades Popular Municipalistes va presentar el seu nom a principis de mes, mentre que a finals de mes celebrava la seva quarta assemblea, on triava la llista electoral amb una clara aposta: dues dones com a caps de llista.

Entremig, el mes seguia donant peu a la multitud de lluites que configuren el nostre vot diari, la nostra sobirania popular. Així, tornàvem a sortir al carrer -i tornar al subsòl- de la mà d’Stop Pujades i la reivindicació d’un transport públic i popular real. Ho fèiem, d’una banda, per celebrar la rebaixa de preus aplicada el 2015 i aconseguida gràcies a la lluita durant mesos el 2014. De l’altra, sortíem per denunciar la T-Mobilitat, el nou invent per seguir-nos robant i beneficiant capital privat, així com la repressió contra una vintena d’activistes, entre les quals tres militants de la nostra assemblea i una altra veïna andreuenca, que han rebut multes acusant-los de participar en accions l’any passat… sense haver-hi estat identificats.

Si una cosa sí que hem identificat és que el TTIP és una amenaça no ja contra els pobles sinó també contra els estats, que tornaran a regalar sobirania en favor de les empreses i les multinacionals. Per denunciar-ho, per posar de relleu la necessitat de lluitar per totes les sobiranies, la CUP va organitzar un acte al casal Noi Baliarda, comptant, entre altres, amb n’Emir Sader.

En l’autoorganització i la legitimitat confrontada a la legalitat, a l’hora de tenir un sostre, l’okupació n’és l’eina perfecta. I el CODA, un exemple pràctic. Gimnàs lliure i antifeixista, el dimecres 18 va convocar un esmorzar solidari per rebutjar l’amenaça de desallotjament que plana sobre ell.

Perquè sabem que la pràctica autogestionada de l’esport en col·lectivitat és tan necessària com la formació. Una formació que vam dur a terme a Sabadell, el penúltim cap de setmana de febrer. Trobada nacional d’Endavant, amb companyes vingudes d’Alacant, de Banyoles o de Manacor, construint Països Catalans sense por del roig.

Precisament, perquè el país es construeix amb la pràctica real i no amb eslògans buits, vam certificar que construïm país, defensant la terra. I ho vam fer signant per l’horta de València, tot intentant aturar el PGOU que vol destruir el poc espai natural que queda en aquest estimat tros de la terreta del sud.

L’espoli del territori no és, malauradament, cap novetat o cosa sorprenent. És una constant en la lògica il·lògica del capitalisme: treure benefici d’allà on es pugui. Fins i tot, de l’aigua. A costa del benestar de les persones. Així ho vam veure i palesar en la segona xerrada de ‘Capitalisme és espoli social‘, posant de relleu la pobresa energètica a la que ens condemnen. Mentre es realitzen talls de llum o d’aigua, deixant milers de famílies cada any sense les mínimes condicions per viure, les companyies energètiques segueixen enriquint-se. I és que res no escapa del funcionament dialèctic del capitalisme: acumulació per despossessió; si hi ha pobresa energètica és perquè n’hi ha que s’enriqueixen gràcies als serveis energètics.

Aquesta xerrada ens va servir, a més, per presentar l’Anuari 2014, el recull dels 11 butlletins mensuals de l’any passat. Cròniques i lluites d’un poble, que han de servir per seguir la praxis al carrer!

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Febrer 2015. Assemblea de Sant Andreu d’Endavant (OSAN)

endavantstandreu@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org