Butlletí andreuenc n. 39 – Desembre 2014

Festa sí, lluita també… i solidaritat a flor de pell!

Desembre és el mes per excel·lència de la Festa Major. I així vam començar el mes que acabava l’any, malgrat la repressió ens el fes acabar amb els punys i les dents closes, i amb més ràbia i tendresa encara.

L’11a Festa Major Reivindicativa havia començat el novembre, passada per aigua però superant-ho amb un públic àvid del programa lúdico-polític per excel·lència de la Festa Major del poble. Enguany, el jovent en prenia les regnes i Arran Sant Andreu assumia la continuïtat i la renovació del programa i la fórmula de la FMR. La integració amb d’altres col·lectius juvenils, però, sobretot, l’èxit absolut d’assistència en la gran majoria d’actes, segellen la feina ben feta, on la resta de l’Esquerra Independentista hi fórem present. A part de col·laborar en muntatge de diverses activitats, hi vam organitzar una xerrada sobre desobediències.

Entremig de la FMR, la reivindicació d’una sanitat pública universal i contra l’exclusió sanitària duia el PTAC a concentrar-se davant del CAP de Sant Andreu. La reivindicació, denunciada inicialment per xarxes socials i després al carrer, tindria una rèplica dues setmanes més tard, dimecres 17, en una nova concentració que, a més, afegia les reclamacions massives per esclarir d’una vegada l’intent d’exclusió sanitària viscut al CAP.

Però ja se sap: on hi ha lluita hi ha repressió. I en un Estat amb tics cada cop més feixistes com l’espanyol, i amb complicitats com la de CiU i els Mossos, la dictadura és cada cop més a prop. Quatre dies abans de la manifestació contra la Llei Mordassa, Sant Andreu, Gràcia i Poble Sec, eren víctimes d’un desplegament policíac sense precedents, que també tenia conseqüències a Manresa i Sabadell. Un assetjament policíac que només buscava inocular terror acabava amb onze detingudes al Principat, tres d’elles de Sant Andreu.

El mateix dimarts 16, una manifestació de més de 3000 persones recorria els carrers de Gràcia. Dijous, dos centenars de persones feien el mateix a Sant Andreu, en una manifestació que començava sabent que dos dels andreuencs quedaven lliures mentre que, en total, set persones eren enviades a presó preventiva. Dissabte 20, sortien columnes des dels pobles i viles fins a la massiva manifestació contra la Llei Mordassa i contra l’anomenada Operació Pandora. I encara, dissabte 27, unes 1500 persones tornaven a exigir la llibertat per les set empresonades recorrent el centre de Barcelona i de la Vila de Gràcia.

I és que aquesta enèsima operació repressiva ha generat una fortíssima onada de solidaritat, ja que s’ha vist com un atac als drets fonamentals per part d’un Estat en descomposició, que mor matant. Només a Sant Andreu, nombrosos col·lectius es van solidaritzar amb les detingudes: l’Harmonia (que va patir repressió encoberta pel cas), PTAC, Grup de Suport 29M, CUP, Festes Feministes, Endavant (també nacional), etc.

Perquè ja sabem què és la repressió, a tots els nivells, i sabem què és tenir persones preses. Per això, i com cada any, el 20 de desembre també va tenir lloc la marxa de torxes solidària amb les preses polítiques catalanes, Lola i Marina. Aquesta última, en tenir ja sentència, veu més a prop el dia d’assolir la llibertat.

Una llibertat que passa, sens dubte, per aconseguir derrotar el feixisme que tan creix darrerament a Europa en paral·lel a la crisi capitalista. Per denunciar-ho, Sant Andreu Antifeixista va organitzar una projecció de vídeo i debat a l’Ateneu Harmonia, divendres 19 de desembre.

Amunt i avall, però, no ens aturem. Ni per deixar de lluitar, ni per deixar de celebrar les petites victòries que anem assolint. Així, després de setmanes i mesos de mobilitzacions ininterrompudes des de finals de 2013 i fins ben entrat el 2014, Stop Pujades aconseguia que, per primer cop en 15 anys, el preu dels bitllets de metro no només no pugés sinó que s’abaixés lleument. La celebració, però, va tenir un episodi repressiu quan la Guàrdia Urbana va voler rebentar l’acció convocada abans de la festa al Casal Popular Tres Voltes Rebel de Nou Barris. Segurament, l’acció de desmuntar el control dies abans no els havia agradat gens. En tot cas, Stop Pujades ha demostrat que lluitant, des del carrer -o el subsòl-, es pot guanyar!

Perquè afrontar la repressió amb alegria és la millor manera per donar-li la volta. I així ho vam fer el 26 de desembre, amb el primer quinto antirepressiu que vam organitzar al Casal. Èxit d’assistència i de bon ambient per fer front a les multes, però, sobretot, per agafar energies, alegries i forces per aquest any 2015 que promet molta lluita, molt de carrer i molta desobediència!

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Desembre 2014. Assemblea de Sant Andreu d’Endavant (OSAN)

endavantstandreu@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org