Butlletí andreuenc n. 38 – Novembre 2014
Al carrer, al carrer, al carrer!
Setmanes mogudes, escenaris diversos i lluites arreu. Múltiples fronts oberts, un peu a cada un d’ells. Ens tornem centpeus del carrer, de l’assemblearisme, de la base popular, de la lluita diària.
Començàvem novembre amb l’empenta cap al 9N. Una empenta per desbordar l’Estat espanyol i la submissió burgesa de CiU, empaperàvem carrers amb un crit clar: #Desobeïm. Ens costava la repressió econòmica: multes de la policia de l’ordre establert. Però a Sant Andreu arribàvem al 9N amb convicció: l’acte de la Taula pel Dret a Decidir del dia 2 era el preludi del diumenge següent. Aquell dia, l’Esquerra Independentista del poble (Endavant, Arran, CUP) es va coordinar per fer el seguiment a tots els centres del districte. I durant el dia, el Casal Independentista El Noi Baliarda era punt de trobada d’independentista, d’aquí i d’altres pobles solidaris, sobretot el vespre-nit, ja que la CUP hi feia el seguiment de la jornada. Un gest, el vot, que no és final de res, sinó baula més en aquesta cadena de lluita.
Però ni el 9, ni abans, ni després, oblidem que som Països Catalans i que són múltiples les lluites que ens donen raó de ser i que configuren aquest poble i aquesta terra. Així, el Grup de Suport 29M penjava una pancarta de suport a dos joves vaguistes mallorquins, que eren jutjats (i posteriorment condemnats) el dijous 6. A l’endemà, dia 7, era la Diada de la Catalunya Nord, que va celebrar la manifestació el dissabte 8, a Perpinyà, reivindicant la nació sencera.
La lluita social prenia especial rellevància les setmanes següents. Divendres 14, la Plataforma per la Promoció del Transport Públic i Stop Pujades presentaven les ombres de la T-Mobilitat, el nou negoci amb què ens volen seguir robant a través del transport públic i transferir beneficis cap a entitats privades, en aquest cas, La Caixa. I a l’endemà, una nova convocatòria de la COS a la Maquinista denunciava la situació de l’Àlex, acomiadat per McDonald’s per demanar millores laborals, i que tindria la vista judicial el dia 20.
Per aquelles dates, el PTAC feia públic un cas d’intent d’exclusió sanitària i racisme al CAP de Sant Andreu. La denúncia, penjada al blog i moguda per twitter i xarxes socials, va provocar gran rebombori a Internet. Fins i tot, el compte d’Assistència Primària de l’Institut Català de la Salut a Barcelona va respondre per twitter i amb un comunicat, acusant el PTAC de mentir. La qüestió, però, és que no han estat capaços de desmentir la denúncia del PTAC, ni per Internet ni en una reunió posterior, i per això el PTAC pensa seguir denunciant el cas perquè no torni a passar. De fet, gràcies a pressions d’altres col·lectius, com “Jo Sí Sanitat Universal”, s’ha aconseguit retirar els cartells que informaven que no s’atendria sense targeta sanitària.
Precisament, per tal que les lluites populars i de base tinguin un espai directe d’intervenció en l’àmbit institucional, va sorgir la proposta de la Trobada Popular Municipalista. En la seva tercera edició, la TPM tenia una primera part a Sant Andreu, divendres 21 a l’Harmonia, on es desenvolupaven els eixos temàtics. A l’endemà, tornava a la Barceloneta, on s’hi va realitzar la primera edició. En aquest context, la TPM decidia, entre altres, constituir candidatura pròpia, resseguint el camí esperat, iniciat el gener d’enguany. D’aquesta manera, les persones i lluites que en formem part són protagonistes directes de la configuració, en tots els sentits (objectius, llistes, metodologia, etc.) de l’acció institucional proposada de cara a les eleccions de 2015. I per no oblidar-nos de ningú, la TPM es feia foto solidària amb la Marina, presa política catalana que després d’anys en presó preventiva va començar a ser jutjada el dia 10.
Amb la victòria d’haver tombat la contrarreforma de l’avortament, però la derrota diària dels constants assassinats masclistes als Països Catalans i a l’Estat espanyol, arribàvem al 25 de novembre, dia internacional contra la violència cap a les dones i nenes. L’Esquerra Independentista sortia arreu del país per denunciar les múltiples violències (visibles o no, subtils o explícites, etc.) que les dones pateixen dins del sistema patriarco-capitalista en què vivim. El socialisme feminista s’esdevé l’única solució per acabar amb la doble opressió de classe i gènere.
Per sort, al carrer també hi riem i hi fem alegria col·lectiva. Amb la irreverència per bandera i sabent que sols el poble salva el poble, arriba a Sant Andreu, a finals de novembre, l’11a Festa Major Reivindicativa. I després del pregó oficial, la Taula per l’habitatge i l’emergència social, presentada públicament dies abans, va denunciar que a Sant Andreu es desnona i que caldrà ser al carrer per reivindicar els nostres drets.
La lluita és l’únic camí!
Sant Andreu de Palomar, Novembre 2014. Assemblea de Sant Andreu d’Endavant (OSAN)
endavantstandreu@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org