Butlletí andreuenc n. 37 – Octubre 2014

Endavant amb la diària desobediència!

Tardor calenta, mes intens. De lluita, de lluites. En tots els fronts, perquè venim de lluny i hi volem anar encara més, i això es nota en el nostre dia a dia. Un dia a dia que cada cop és més desobedient: no hi ha altra forma de construir futur que confrontar frontalment la legalitat, construint legitimitat popular.

Octubre començava imbricant lluites. Dimecres 1, l’assemblea reunida a la delegació del govern espanyol -blindada pels Mossos del govern principatí- decidia que acamparia l’endemà a Pl. Catalunya. I així ho va fer. Del dijous 2 al dissabte 4, l’#acampada9N va demostrar que l’Esquerra Independentista no acatava ni la decisió del Tribunal Constitucional ni el seguidisme del govern de CiU. Confrontació directa amb l’ordre establert, mitjançant l’ocupació de l’espai públic i la generació de discurs i praxis assembleària, oberta, amb la gent present a la plaça. I acció directa, confrontació amb els Mossos que, un cop més, robaven tendes i colpejaven amb empentes per impedir dormir a la plaça. Resistència i determinació, dormint al ras i omplint la plaça d’activitats per deixar clara una cosa: sense desobediència no hi haurà independència.

I mentrestant, al caliu del Casal El Noi Baliarda, s’esdevenien a Sant Andreu les 10es Jornades per la Llengua. Entre el divendres 3 i el dissabte 4 tenien lloc, per fi, les primeres jornades que se celebraven a la seu física del casal, després de tres anys organitzant-les. Diversitat d’activitats per deixar clar que volem i podem viure plenament en català.

Com deia l’Ovidi, però, “hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense”. I aquesta gent surt a manifestar-se, cada 12 d’octubre, per fer apologia del genocidi contra els pobles d’Abya YAla, ara l’Amèrica del Sud, la Nostra Amèrica, i el de l’espanyolisme més ranci. Del feixisme i el racisme, vaja. I hi vam plantar cara, hi vam fer front malgrat la protecció que reberen dels Mossos, que només tres dies abans els havien també protegit davant d’una agressió contra antifeixistes, a qui també van colpejar. El seguirem denunciant sempre.

De la mateixa manera que denunciem, i denunciarem fins a tancar-los, els Centres d’Internament d’Estrangers. El racisme nostre de cada dia. El CIE, aquesta vergonya del racisme institucional de l’Europa fortalesa, que és capaç de privar de llibertat, d’empresonar persones, només per una falta administrativa i en funció del seu origen. Insultant. El que la campanya Tanquem els Cies porta temps denunciant, i pel que va organitzar una jornada històrica el dissabte 18 d’octubre tot convocat més d’un miler de persones que gairebé van encerclar el CIE per complet. Per dignitat, per humanitat, per internacionalisme. Per justícia.

I també per això, i perquè venim de lluny, com cada octubre retem homenatge al patriota, comunista i internacionalista català Jordi Martínez de Foix i Llorenç, caigut en combat per una terra lliure. Sempre viu en les nostres lluites. Perquè la seva també fou una vida de desobediència, no acatant la falsa transició.

I per dignitat, humanitat i justícia, també, vam ser colze a colze amb el PTAC i la PAH ocupant durant dos dies les oficines de Catalunya Caixa, que es nega a concedir un lloguer social al Jorge i la María. Del dimecres 22 al matí fins el dijous 23 a la nit, quan els Mossos, sempre lacais al servei del capital, van desallotjar les desenes de solidàries que pensaven passar la segona nit a les seus de la segona entitat bancària que més diners ha rebut de l’Estat. Entitat intervinguda, pública de facto, però que segueix operant com a privada i prioritzant beneficis privats per damunt de vides humanes.

Unes vides, totes, que sense el treball reproductiu que majoritàriament fan les dones dins el sistema patriarco-capitalista, no podrien desenvolupar-se. Això va voler denunciar, i amb molt d’èxit, la jornada de lluita de la vaga de totes el 22 d’octubre. Accions des de primera hora del matí, amb alt seguiment també a Sant Andreu, i amb coordinació amb altres lluites, com Stop Pujades, que ja s’havia mobilitzat feia 15 dies. Tot plegat va posar la primera pedra per una vaga realment general i social que tingui en compte tots els tipus de feines i treballs, remunerats o no, sense excloure’n cap per tipus de contracte o reconeixement.

I és així com durant tot el mes d’octubre hem omplert els carrers de dignitat. Perquè els hem omplert de desobediència. No només denunciant la complicitat del govern de CiU amb les prohibicions de l’Estat, sinó cada cop més en tots els àmbits de la nostra vida, que és la lluita diària.

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Octubre 2014. Assemblea de Sant Andreu d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org