Butlletí andreuenc n. 35 – Juliol 2014

Conèixer el territori per créixer-hi harmònicament

Harmònica desobediència. Força de base que creix poc a poc, arrelant. Conflictivitat de base. Confrontant colze a colze, construint dialècticament. Aixecant sòlids somnis que esdevenen realitats. Perquè volem conèixer bé la terra que trepitgem, el territori que volem construir. Perquè en som part, arrel, tija i saba.

En un juliol típicament atípic, els debats, les convocatòries i les lluites no defalleixen. Re-floreixen, com d’una nova primavera, que neix de la desobediència, del no creure, sinó del pensar, reflexionar, analitzar i proposar. I lluitar, al carrer, al centre de treball, al barri i a la ciutat robada.

Crítica directa i implacable a la marca Barcelona i a un dels seus fills directes però bastards, els centres comercials, la COS començava el mes convocant-nos a un sindicalisme de carrer, solidari, que es desplaça pel territori. I des del territori: membres del PTAC, de la CUP de Sant Andreu i d’Horta-Guinardó, d’Endavant Sant Andreu, ens movíem a l’Heron City per denunciar la precarietat de les treballadores del Cinesa. Abans de fer-ho, però, els gossos del capital: els agents de seguretat ens agredien només entrar al recinte. Lacais del capital i estúpids estrategues, la seva agressió, presenciada per les assistents al centre, era enregistrada i penjada a Internet. I al nostra convocatòria i reivindicació laboral adquiria encara més força i ressò.

I hi tornaríem. Oh i tant. A mitjan de mes, tornàvem a la Maquinista, per denunciar, de nou, que si Mc Donald’s acomiada, la lluita no s’acaba. I encara a finals de mes, tornàvem de nou a l’Heron City. Ja ho dèiem: Cinesa precaritza, la lluita s’aguditza.

Una lluita de carrer que a Sant Andreu esdevé, també, pel dret a l’habitatge. Com en el cas del Jorge i la María, família membre del PTAC i la PAH de Barcelona que veu com tot i donar-li la dació en pagament, el lloguer que Catalunya Caixa proposa com a social és inassumible i utilitzat totes les vies per denunciar-ho. I més denúncies que cauran.

O com en el cas de la família de l’edifici ‘Titanic’: sota amenaça de desnonament per al setembre, amb l’únic membre de la família que percebia prestació, morint de càncer. I encara penja l’amenaça damunt la viuda i el fill. La mobilització veïnal, en tres ocasions, posant el cas damunt la taula, des del carrer, a la del regidor. Denunciant la inhumanitat, crueltat i insensibilitat d’un sistema i els seus gestors que només es preocupen de papers i les propietats que hi indiquen, sense pensar en les persones que les patim.

Precisament per això, per combatre aquest sistema fent-ho a través de les poques escletxes de miserable gestió que tolera, aquest mes de juliol es va tornar a reunir la Trobada Popular Municipalista. Per segona vegada. Per seguir configurant una candidatura rupturista, teixida des de l’alegria de les lluites i la ràbia contra les institucions establertes. Per deixar clar que no volem ser còmplices d’aquest sistema capitalista.

Perquè som conscients que el que allà s’hi pot gestionar són engrunes. Perquè sabem que és una màquina de cooptació. Perquè si volem construir una candidatura rupturista, que trenqui amb la marca Barcelona, amb la ciutat aparador que han construït tots els governs municipals des del 1979 fins ara, hem de trencar amb tots els que hi han governat.

Anticapitalisme, cultura i lluita de carrer, confiança mútua forjada amb el pas del temps i les bregues. Sòlid teixit de carrer fruit del desinterès immediat. Amb el conflicte i les seves conseqüències com a leitmotiv i aixopluc.

Només així podrem construir arrelant, de la mateixa manera que només analitzant bé el territori que trepitgem i sobre el que treballem podrem construir un futur sòlid, unes propostes adequades i un projecte rupturista sòlid. La diagnosi com a eina d’anàlisi i coneixement de la realitat, prèvia indispensable per a transformar-la.

I què millor que fer-ho tot gaudint i celebrant aquestes petites victòries com la que ens va oferir el darrer dia del mes: moltes felicitats, Harmonia, moltes felicitats, poble de Sant Andreu! Amb fermesa, constància i la desobediència com a bandera tornarem a aixecar l’Harmonia de Palomar!

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Juliol 2014. Assemblea de Sant Andreu d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org