Butlletí andreuenc n. 34 – Juny 2014

300 anys de borbons, molts més de patriarcat

Canvia el rei, però no el règim. El nét polític de Franco vol reblar el clau per deixar tot lligat i ben lligat en la triple opressió: la nacional, la de classe i la de gènere. Però el poble rebel i desobedient fa temps que ha començat a caminar, superant les més altes de les muntanyes. Seguim fent camí.

El mes de juny començava amb l’abdicació del rei espanyol posat a dit per Franco, en favor del seu fill. Es consumava, doncs, la perpetuació de la dictadura vestida de ‘monarquia parlamentària’, aplaudida per PP i PSOE i amb l’abstenció covarda de CiU. Espontàniament, el mateix dia que es va saber l’abdicació, van ser nombroses les convocatòries a les places dels ajuntaments, també a Sant Andreu, tot deixant clar que els Països Catalans no tenim rei, ni en volem. Missatge clar per CiU, que segueix jugant a dues bandes tot fent veure que encapçala el ‘procés sobiranista’ mentre dia rere dia, es mostra incapaç de desobeir i trencar llaços d’una vegada amb l’Estat espanyol. Una concentració a Barcelona el mateix dia de la coronació i una manifestació el diumenge següent seguien evidenciant que no podem tornar 300 anys enrere; menys, amb un rei que duu per nom el mateix del que va arrasar els Països Catalans a sang i foc, i posteriorment va implantar el Decret de Nova Planta.

La submissió de CiU i la incapacitat que té de desobeir les lleis espanyoles la vam poder constatar, un cop més, a finals de juny. Després de passar-se el curs omplint-se la boca, la consellera d’Educació Irene Rigau s’ha empassat totes les seves declaracions i ha dit que no només aplicarà la llei Wert, sinó que acatan la sentència judicial que obliga cinc escoles a fer classes en castellà per la família que ho ha demanat a cada una d’elles. CiU, reblant el clau de l’espanyolisme a l’escola. I tot i acceptar això pocs dies abans del 14 de juny, dient que començarien les classes en castellà el dilluns 16, Rigau i part de la plana major del govern i CiU van tenir la poca vergonya d’assistir a la massiva manifestació de Som Escola, en defensa, precisament, de l’escola catalana. Desenes de milers de persones hi van participar, i un nombrós grup de l’Assemblea Groga ho va fer amb una consigna clara: desobediència. Ni Lomqe (llei Wert), ni Lec (llei Rigau).

Precisament, a l’endemà, el Casal donava el tret de sortida a una quinzena ben activa. El diumenge 15 de juny, la secció excursionista feia la seva segona sortida de juny, aquest cop, emmarcada en la campanya Som Cims llançada per segon any consecutiu des de Som Països Catalans. Una setmana després, el Casal organitzava un sopar per la revetlla de Sant Joan, amb una alta participació, també de part del veïnat. Es va recuperar el carrer, tallant-lo per muntar-hi les taules i la festa. I el mateix dissabte d’aquella setmana, tenia lloc al Casal la 1a Trobada de Centre Socials de Sant Andreu, amb activitats durant tot el dia.

Fou aquell mateix dia, dissabte 28 de juny, que van succeir-se les convocatòries i les mobilitzacions. Al migdia, i seguint la convocatòria llançada per la COS del Barcelonès, una quinzena de persones, entre elles membres del PTAC, es concentraven al McDonald’s de la Maquinista per denunciar l’acomiadament d’un treballador que, precisament, havia denunciat les males condicions laborals i les pèssimes d’higiene i salubritat alimentària. Durant la concentració, es van repartir centenar d’octavetes, cridar consignes i explicar, megàfon en mà, la precària situació que pateixen els i les treballadores de la franquícia. La terrassa es va anar buidant durant l’hora i mitja que va durar l’acció.

A primera hora de la tarda, diversos grups de suport d’encausades per la vaga general del 29M havien recollit la crida a la solidaritat internacional llançada des de Granada. Allà, igual que a Bilbo, dues vaguistes han estat condemnades a 3 anys de presó per fer un piquet; a Bilbo, dos vaguistes han estat condemnats a dos anys i mig de presó per fer una pintada. L’entrada a presó de totes quatre és imminent, i és per això que dies abans ja s’havien penjat pancartes i fet grans pintades cridant a aturar-ne l’ingrés, mentre que el dia 28 es va fer una concentració davant la delegació del govern espanyol sota el lema “Stop Presó 29M”.

Just després d’aquesta concentració, va tenir lloc la manifestació per l’alliberament LGBT. Coincidint exactament el dia internacional d’aquesta reivindicació, el 28 de juny, nombroses col·lectius i plataformes van manifestar-se per Barcelona denunciant, no només l’heteropatriarcat que oprimeix les persones LGBT, sinó la manifestació del “capitalisme rosa”, aquells empresaris que intenten fer negoci amb un oci gai-lèsbic consumista i de nul·la confrontació amb el capitalisme. I és que 45 anys després d’Stonewall, la revolta per l’alliberament sexual i de gènere segueix més viva que mai.

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Juny 2014. Assemblea de Sant Andreu d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org