Butlletí andreuenc n. 29 – Gener 2014

Any nou de somnis nous i vells malsons

Comencem 2014, comença un nou any i ho fa amb bones noves a Sant Andreu i arreu del pla de Barcelona i més enllà. Somnis que es fan realitat, somnis que malden per esdevenir-ho i malsons que voldríem no haver de patir mai més.

El 2014 s’iniciava i continuaria amb la lluita contra la pujada dels preus del transport públic arreu del territori afectat per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). Arran d’una primera i incipient convocatòria de la Trobada Alternativa de Nou Barris, replicada aquell 30 de desembre a Sant Andreu i Santa Coloma, gener ha vist com les mobilitzacions eren sostingudes i elevades fins a una trentena de convocatòries arreu del pla de Barcelona i de comarques com el Bages, el Maresme, el Baix Llobregat o el Vallès Occidental.

Centenars de persones s’han mobilitzat cada dimecres arreu de l’àrea metropolitana; s’han aturat totes les línies de metro de Barcelona; s’han obert portes a desenes d’estacions de metro i de rodalies de diverses comarques; s’ha bloquejat l’estació del TAV a Sants; en definitiva, s’ha estès una lluita que té un ampli suport popular, perquè som les classes populars les principals víctimes d’aquest espoli que perpetren principalment TMB i l’Ajuntament de Barcelona. Ens apugen el preu del bitllet molt per sobre de l’IPC mentre mantenen 603 directius amb sous fora de conveni, tant desorbitats que els fa vergonya publicar-los. La lluita d’StopPujades, doncs, no només ha crescut aquest mes de gener sinó que ha agafat forces per continuar combativa el mes de febrer.

Del combat que no defalleix, a un somni fet realitat: Sant Andreu ja té Casal!! El Casal Independentista de Sant Andreu El Noi Baliarda va ser inaugurat, finalment, el passat 18 de gener. Després d’un parell d’anys fent feina de formiga i uns quants mesos condicionant el local, l’Esquerra Independentista ja disposa d’un espai físic de trobada, un espai on seguir teixint complicitats en la construcció de la Unitat Popular en clau local.

I és que els espais, ja siguin casals, ateneus o centres socials, són peces imprescindibles per construir contrapoder. Això ho sap l’Estat tant bé com nosaltres, per això ara hi ha tota una amenaça contra nombrosos centres socials okupats d’arreu del pla de Barcelona. Començant pel CSO la Gordíssima, al poble, i passant pel Banc Expropiat de Gràcia, la Flor de Maig del Poblenou, l’Ateneu Popular de l’Eixample, la Carboneria a Sant Antoni o Can Vies a Sants. La seva defensa és la defensa dels nostres espais de construcció popular.

I seguint amb la repressió a les lluites locals i a la solidaritat, hem de destacar que, properament, a finals de febrer, desenes de persones seran jutjades acusades d’haver aturat les obres del TAV al barri de Sants. Els fets es remunten a l’estiu del 2007; els demanen desorbitants quantitats de diners i 6 mesos de presó. Entre aquestes persones, hi ha una veïna andreuenca; per ella i per totes les encausades, absolució i solidaritat!

Precisament, el 29 de gener, Can Vies va ser víctima d’un assalt policíac desproporcionat. Fins a 200 agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra (la criminal BriMo) van actuar com a exèrcit d’ocupació al barri de Sants. Més de 12 hores registrant el centre social i bloquejant els voltants de plaça de Sants. L’excusa: la denúncia d’uns feixistes espanyolistes que el 12 d’octubre haurien estat agredits per antifeixistes; sis persones havien estat detingudes el dia abans de l’assalt a Can Vies, i entre ells, un militant d’Endavant. Després de tres dies detingudes -un període excessivament llarg-, cinc d’elles van sortir en llibertat amb càrrecs mentre que una era enviada en presó preventiva.

Resumint, doncs, CiU és tant desvergonyida que, després de plorar que per la Diada de l’Onze de Setembre membre seus fossin agredits per feixistes espanyolistes a Madrid, no té cap problema en detenir i empresonar a qui acusa d’haver-se defensat d’aquests mateixos feixistes un mes després. Enmig dels famosos ‘pals al procés’, CiU es desemmascara: li fa més por el ‘seu propi’ poble treballador, antifeixista i potencialment revolucionari, que no pas els feixistes aliats de la burgesia espanyolista. Cal tenir clar que l’antifeixisme i tots els mitjans necessaris són igual de vàlids avui que als anys 30 del segle passat, i és per això que cal mostrar la màxima solidaritat amb l’antifeixisme combatiu.

No debades, un altre feixisme el tenim ben instal·lat a casa nostra: el racisme institucionalitzat. N’hi diuen Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), però en realitat són presons racistes contra persones que, senzillament, no tenen els papers en regla. Aquest és el seu delicte. Com si una persona fos engarjolada per no portar el carnet de conduir o el carnet d’identitat al damunt. La lluita contra els CIE és una qüestió humanitària i de justícia contra aquesta Europa fortalesa, racista i xenòfoba, que fa lleis ad hoc per mantenir aquests Guántanamo a casa nostra. Perquè el feixisme té mil cares i avança si no se’l combat.

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Gener 2014. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org