Butlletí andreuenc n. 28 – Desembre 2013

Lluitem de per vida perquè la vida és lluita

Acabem 2013, i ho fem com vam començar: lluitant. Lluitant arreu, sense parar de moure’ns. I ho fem, entre altres, per poder-nos moure, ara i demà, és a dir, sempre.

Una nova pujada desorbitada dels preus del transport públic, molt per sobre l’IPC, ens obliga de nou a moure’ns, a sortir al carrer, a obrir portes i consciències per deixar clar que cal lluitar. Que com deia Joan Fuster, tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. I la nostra és del carrer, desobedient. No podem acceptar que ens segueixin fent pagar la crisi a nosaltres, els i les treballadores, mentre 603 directius de TMB cobren sous per fora de conveni. És un espoli social! Hem d’aturar aquesta sagnia!

I és que la nostra lluita no detura cap dia. Per això, també la volem portar de festa. I recordar durant la Festa Major, que lluitem cada dia. Enguany, la Festa Major Reivindicativa va arribar a la seva 10a edició. Amb un èxit absolut de convocatòria, la FMR s’ha consolidat com un espai que supera, i de llarg, el públic de l’Esquerra Independentista per arribar a una gran part del poble de Sant Andreu. La màxima de “Lluita sí, festa també!” que la FMR va ‘invertir’ ja en la seva primera edició, el 2004, es va tornar a sintetitzar en el lema d’enguany: 10 anys de festa, una vida de lluita. La FMR segueix, i seguirem!

Si d’una manera la FMR va evidenciar que la lluita és present en tot moment, va ser la presència del Grup de Suport 29M durant tots els seus actes. I és que aquest grup va aprofitar la Festa Major per donar a conèixer la problemàtica a tot el poble. Presència massiva durant la FMR, pancarta als concerts de les Festes Alternatives, presència i difusió del missatge durant el darrer concert a l’envelat de la carpa oficial… I tot, comptant amb la col·laboració de diverses entitats i col·lectius del poble, com al pregó popular, al correfoc o a la cloenda. I just després de la FMR, una visita a Ràdio Rosko i una concentració i entrada al ple del districte van servir per evidenciar que els gestors de la nostra misèria gaudeixen, també, sent-ho de la nostra repressió.

No ens havíem encara recuperat de la FMR, que es feia públic l’anunci de l’acord sobre la data i pregunta de la consulta pel procés sobiranista del Principat. La pregunta, que esdevenia doble en un intent d’aigualir la reivindicació independentista, obligarà a pressionar des de tots els fronts i posar la carn a la graella si volem evitar que tot acabi amb un nou pacte amb l’Estat. Ara més que mai hem de deixar clar que les ànsies de ruptura i llibertat no es poden negociar: el referèndum s’ha de celebrar de forma unilateral. Mobilització, organització i desobediència són les coordenades a seguir.

I d’un dret a decidir, el del país, a un altre, el del propi cos: el 20 de desembre, el consell de ministres del govern espanyol del PP anunciava l’avantprojecte de contrareforma de la llei de l’avortament, retrocedint 30 anys en el dret al propi cos de la dones. La llei, extremadament retrògrada, nega a les dones la capacitat de ser subjectes de ple dret, en el que és una nova clau de volta de la submissió patriarcal i la violència de gènere, estructural dins el sistema en què vivim. Es van estendre les concentracions arreu del país; la de Barcelona, davant la delegació del govern, es va acabar convertint en manifestació, degut a la quantitat de gent que hi havia. La mobilització, però, no pot defallir fins que aturem aquesta nova agressió.

Una altra mobilització va tenir lloc a l’endemà. Dissabte 21 sortíem al carrer per recordar que per Nadal, com cada dia de l’any, volem les preses Lola i Marina a casa. Centenars de persones van participar la tradicional marxa de torxes de Rescat, des de Canaletes fins Pl. Sant Jaume.

Al matí, a més, havíem organitzat una xerrada per posar-nos al dia d’un nou atac contra la classe treballadora: la reforma de les pensions. N’Àlex Tisminetzky, del Col·lectiu Ronda, i n’Ermengol Gassiot, de la CGT, ens van exposar l’evolució de les successives reformes, tant del PSOE com del PP, i com la lluita esdevé imprescindible per poder-ho revertir. La reforma de les pensions ha estat paral·lela al foment del sistema privat de pensions, en un nou cas de privatització dels serveis públics, així com de foment de l’individualisme i el trencament de la solidaritat de classe.

 Amb les múltiples lluites, doncs, acabàvem l’any. Pel dret al propi cos, per recuperar uns transport públics al servei de les classes populars, perquè les preses surtin al carrer, per conservar unes pensions dignes, per poder fer festes populars, per seguir mantenint el dret al treball digne i a la vaga, per construir els Països Catalans, també a Castelló i a Mallorca… i és que sabem que només amb la desobediència avançarem, aquest 2014 seguirem veient-nos als carrers!

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Desembre 2013. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org