Butlletí andreuenc n. 27 – Novembre 2013

La lluita popular i de base és desobedient

Quan diem que la lluita és l’únic camí, és perquè tenim clar que no podem esperar que mai ningú ens regali res: ni ho volem, ni passarà mai. Com a treballadors i treballadores que som, sabem que el pa es guanya cada dia, suant i cansant-nos, i és així com es desenvolupa, també, la nostra lluita. A contracorrent, en terreny hostil, desafiant les seves regles, mirant de desplaçar l’eix central de decisió del seu espai -les institucions oficials, allò establert- cap al nostre: el carrer.

És aquesta dinàmica, la de la construcció del contrapoder -per esdevenir més endavant poder popular- la que intentem dia a dia. De manera assembleària, combativa, directa. Amb pocs resultats a curt termini i a simple vista, amb gran recorregut i fortalesa a llarg termini. La Trobada d’Unitat Popular, celebrada a finals de mes, és un exemple d’aquests espais nostres, a construir, amb debat i crítica constructiva.

Això era, però, a finals de mes. Novembre el començàvem, però, amb una resposta tant tristament necessària com imperiosa: fer front als feixistes ‘legionarios’ que encara habiten als terrenys de les casernes de Sant Andreu, i al regal de 5000m2 que els ha fet el Consorci de la Zona Franca perquè puguin celebrar els seus espectacles esperpèntics, casposos i filofeixistes. Una concentració amb posterior entrada al ple del districte i manifestació final servia per donar el tret de sortida a les mobilitzacions de ‘Sant Andreu antifeixista’.

Poc més tard, fèiem públic que un militant de la nostra assemblea, detingut durant la vaga general del 29M de 2012, rebria una petició fiscal de fins a 6 anys de presó, als que cal sumar els 2 anys que demanen per un solidari present durant la seva detenció. El Grup de Suport 29M s’ha reactivat amb força per donar el tret de sortida a la campanya ‘8 anys de presó per fer vaga pel treball digne. Absolució Roger i Mercader!‘. La campanya va començar a fer-se pública a mitjans de mes, mentre que la roda de premsa tenia lloc el divendres 29 de novembre, a la plaça Orfila. Prop de quaranta persones plantaven una taula davant la porta mateix del districte, mentre diversos mitjans de comunicació, tant oficials com populars, cobrien la notícia.

La consciència i la determinació són clares: Ajuntament i Generalitat fan, de nou, el joc a la patronal, i busquen dos caps de turc a qui castigar com a exemple en la seva croada contra la classe treballadora, buscant evitar-ne la combativitat. Fal·laçment, confronten el dret a vaga contra el dret al treball, quan són dues cares de la mateixa moneda: vam fer vaga per defensar el dret al treball, ells volen eliminar ara el dret a vaga després d’anys amb reformes que eliminen, efectivament, el dret al treball.

És amb la desobediència que avançarem, contra lleis injustes, la lluita al carrer. També en defensa del dret al propi cos i per fer front a la violència de gènere que impregna tots els àmbits d’aquesta societat patriarco-capitalista. Com cada 25 de novembre, l’Esquerra Independentista es va mobilitzar a Barcelona conjuntament amb grups i col·lectius feministes per combatre el sistema patriarcal en totes les seves expressions. Són múltiples les violències, diàries i quotidianes, ‘petites’ però no per això menys agressives, a les que les dones han de fer front cada dia. No podem centrar-nos només en les agressions físiques: les violències psicològiques i socials van minant les dones, esdevenint una agressió constant, desgastant, estructural. És al sistema en la seva globalitat, al que hem de fer front, i és per això que hem de fer un treball conjunt i col·lectiu des de la base.

Retornant a la proximitat dels nostres carrers, i com a prèvia de la Festa Major de Sant Andreu –que ja ha començat!-, la de la Sagrera no va estar exempta de traves i impediments: nombrosos van ser els problemes que el districte i la comissió de festes van posar per evitar, finalment, que tinguessin lloc algunes activitats d’unes incipients Festes Alternatives de la Sagrera. Tota una declaració d’intencions per evitar l’autoorganització dins el marc de la festa major. Tot i així, sí que va poder tenir lloc la xerrada ‘Radicalitzem la democràcia‘, campanya impulsada per la CUP a nivell de Barcelona.

I si algú ha de prendre bona nota de la necessitat de la desobediència, és el poble de Sant Andreu el seu suport al projecte de l’Ateneu l’Harmonia. Després d’anys esperant, el joc brut de l’Ajuntament i l’aparició fantasmagòrica d’una entitat fantasma a darrera hora, evidencien que cal deixar el camí de la negociació per passar al de la determinació i l’acció directa. Així com Can Batlló va fixar la data límit, i van entrar per prendre el que és seu, del poble, un espai necessari i imprescindible, l’Harmonia ha de posar aquesta carta damunt la taula. I ha d’estar disposada a jugar-la: la concentració del passat 23 de novembre és només una mostra del suport popular que té. La desobediència, doncs, pot entrar en escena i obrir les portes de l’ateneu.

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Novembre 2013. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org