Butlletí andreuenc n. 26 – Octubre 2013
Per la història i pel futur, ho canviarem tot!
Octubre ha estat un mes de contrastos, d’emocions a flor de pell, de tensions i de somriures, de records i de futur. De plors de tristesa i d’alegria. Un mes, al cap i a la fi, on la dialèctica de la vida s’ha plasmat, sens dubte, en la dialèctica de la lluita.
Començàvem el 5 d’octubre amb l’aterrament de la campanya ‘Independència per canviar-ho tot‘ a Sant Andreu. Un debat obert de presentació de la campanya, a càrrec d’un dels seus portaveus, ens ocupava el matí del dissabte. Una quinzena de persones s’acostaven als jardinets de Can Fabra per conèixer de primera mà els motius que han dut l’Esquerra Independentista a llançar aquesta campanya al conjunt de l’esquerra anticapitalista i a part dels agents sobiranistes que formen part d’això que s’ha vingut a anomenar ‘el procés’, el moviment que està traient al carrer centenars de milers de persones reclamant la independència de Catalunya.
En aquest sentit, la campanya busca, precisament i entre altres, superar l’àmbit territorial del moviment i fer-lo extensible arreu dels Països Catalans; evitar que el moviment sigui capitanejat i dirigit per les institucions i els partits polítics; o aprofitar el moment de ruptura per superar l’actual sistema capitalista i posar l’economia al servei de les classes populars, i no al servei de les elits econòmiques que fan tants anys que ens espolien, encara que sigui abillant-se amb la senyera. A part d’aquesta presentació, arreu de Sant Andreu el comitè de campanya va encartellar els diferents barris del districte així com penjar algunes pancartes arreu.
Quinze dies després, la manifestació nacional del 19 d’octubre a Barcelona aconseguia treure el carrer milers de persones reclamant que la independència serveixi per canviar-ho tot i no per refermar el poder les classes dominants. Ja durant els mesos previs, diversos col·lectius anticapitalistes s’havien adherit a la campanya, destacant la nombrosa presència de Iaioflautes a la manifestació, tancant-la amb una pancarta pròpia i les seves habituals armilles grogues.
Just una setmana abans, alguns carrers de Barcelona prenien un color ben diferent: en lloc de l’esperança i l’alegria que suposa l’entusiasme d’un procés rupturista en clau nacional i social, la pudor a ranci i a naftalina apareixien de la mà de les manifestacions espanyolistes i feixistes que van tenir lloc tant a la Pl. Catalunya com a Montjuïc. La defensa de l’espanyolisme més ranci, de l’imperialisme contra els pobles de l’Amèrica del Sud i del feixisme en estat pur -sigui de vell o nou encuny- tornava amb la total permissivitat d’un Ajuntament que és incapaç, per voluntat, de frenar el feixisme. Va ser, precisament, el poble organitzat qui ho va fer, tot bloquejant la plaça de Sants, manifestant-se fins a Pl. Universitat i organitzant un acte per la diversitat cultural i en defensa de tots els pobles a l’autodeterminació. Com sempre es diu, el feixisme avança si no se’l combat i aquest 12 d’octubre Barcelona va tornar a demostrar que és i serà antifeixista.
Dos dies després, a Sant Andreu tenia lloc una altra commemoració: la dels 35 anys de la caiguda en combat de l’andreuenc, patriota i comunista català Jordi Martínez de Foix i Llorenç. Tenint en compte la data de l’efemèride, l’acte d’homenatge es va celebrar la mateixa data de la seva caiguda, el 14 d’octubre. Malgrat ser un dilluns, a la plaça del Comerç s’hi van aplegar unes 150 persones per rendir-li el merescut homenatge. L’acte va comptar amb l’actuació de la colla bastonera de l’Eixample i d’una obra de teatre creada expressament per l’ocasió, amb artistes andreuenques, així com una petita actuació musical. Les salutacions de la CUP i Arran recollien el testimoni de lluita, mentre que els parlaments de la família i Endavant cloïen un emotiu acte, on es va regalar a la família una talla de fusta en homenatge al Jordi. La interpretació dels himnes -La Internacional, La Muixeranga i els Segadors- posava punt i final a un acte necessari per recordar que la memòria històrica no és passat, sinó present i futur, el motiu de la nostra lluita.
I precisament, per seguir creixent en un futur, un projecte que feia temps que s’estava gestant al voltant de l’Esquerra Independentista és més a prop de ser una realitat: el Casal Independentista El Noi Baliarda ja té local! Després de dos anys fent feina de formigueta, aconseguint sòcies, fent activitats culturals i polítiques, etc., el Casal s’ha llançat a agafar un local i poder obrir-se al teixit social, política, cultural i veïnal de Sant Andreu. No debades, el mateix 6 d’octubre el Casal havia organitzat un acte de presentació d’un llibre que aporta més coneixements sobre els fets d’aquell dia de 1934.
Novembre serà un mes d’obres a contrarellotge i de la darrera preparació dels actes dels 10a FMR, però de ben segur que l’esforç valdrà molt la pena! Us animem a passar-vos-hi i, òbviament, a fer-vos sòcies del Casal!
La lluita és l’únic camí!
Sant Andreu de Palomar, Octubre 2013. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)
endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org