Butlletí andreuenc n. 22 – Maig 2013

 La calor és política i ve del carrer

En una primavera meteorològicament atípica, el fred que ens està portant l’estem contrarestant amb el caliu de la lluita. L’escalfor de la política de carrer, la que el pren sense demanar permís ni perdó, la que sap que al carrer, com a casa, hi posem nosaltres les normes: quan convé el tallem per fer-hi assemblees o debats, per fer-hi manifestacions o per cremar i trencar allò que volem destruir per poder construir el nou món. El que neix en cada una de les persones que desobeeix, que critica, que lluita.

El primer de maig, el primer del calendari, va ser, també, el primer dels jorns de lluita d’aquest mes combatiu. La denúncia de les retallades no podia tenir cap altre contingut que el de la combativitat anticapitalista. Des de l’Esquerra Independentista ho dèiem clarament: nosaltres produïm, nosaltres decidim. Surt de les nostres mans i, per tant, dels nostres caps, tot allò que fem, el treball, la riquesa que ens roben a diari. És a les nostres mans, doncs, i als nostres caps, aturar-ho: trencar amb la dictadura del capital. I per fer-ho, ens cal la desobediència.

I fou així com milers de persones sortiren als carrers dels Països Catalans; a Barcelona, sota el lema ‘Ni Unió Europea ni capitalisme, Poder popular!’. Una manifestació que mostrà un caràcter combatiu, assenyalant i marcant culpables de la crisi -és a dir, gestors del sistema capitalista-, com bancs, caixes, multinacionals, etc., i que fou reprimida per la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, tot partint-la quan transcorria amb plena tranquil·litat. Algunes detencions aquell mateix dia i d’altres tres setmanes després són el clar avís que el poder no acceptarà cap veu discordant amb les retallades que aplica per mantenir els seus privilegis.

Precisament, per combatre el sistema capitalista i plantejar alternatives des del suport mutu i l’autoorganització es va constituir el PTAC, el Punt de Trobada d’Afectades per la Crisi. En treball intern des del setembre, el 4 de maig es va presentar en societat tot especificat que no vol ser fre del conflicte sinó motor d’aquest, retornar al sistema la seva violència intrínseca.

Una setmana més tard, la primavera meteorològica es tornava càlida per permetre’ns uns dies de compartir amb bona companyia. Les festes de primavera coordinades per l’Harmonia donaven peu a les activitats de les entitats i col·lectius locals. Entre altes, el dinar solidari i antirepressiu del Grup de Suport 29M, la ruta històrica recordant fets i personatges del poble de Sant Andreu de Palomar o el vermut musicat de la Festa Major Reivindicativa. En aquesta activitat, la Banda Resakón fou l’encarregada de donar color i música alegre i combativa al segon acte de l’escalfament dels 10 anys que la FMR celebra enguany.

I així com la lluita i la repressió arriben arreu, la solidaritat s’estén arreu i la calor aixopluga més gent. En aquest sentit, el 17 de maig, el Grup de Suport 29M va participar d’una xerrada al Clot amb el grup de suport del barri i Alerta Solidària. L’acte servia per recordar les situacions repressives del passat 29M i sensibilitzar de cara als judicis que tindran lloc el mes de juny.

Perquè precisament, cal recordar que la lluita del 29M és més vigent que mai: és la lluita en defensa d’uns drets laborals i socials, d’unes condicions de vida dignes. I això passa, sobretot, per la possibilitat de trobar una feina digna. Aquesta opció, però, passa a ser cada cop més difícil, tenint en compte que la majoria de convenis col·lectius acaben enguany. La lluita col·lectiva de la classe treballadora és allò que la fa forta: lluitar conjuntament al carrer, no per separat ni als despatxos.

És per això que la COS va decidir posar-se les piles en un sector que estava especialment abandonat i venut per part dels sindicats grocs CCOO i UGT: el lleure. Després d’un treball constant i de picar pedra, començant de zero i imprimint una dinàmica assembleària i de conflicte, COS Lleure es va presentar en societat amb una jornada de lluita el passat 23 de maig que va deixar albirar per on aniran els trets d’aquesta sectorial del sindicat de l’Esquerra Independentista.

I és que és l’Esquerra Independentista l’únic moviment que pot fer front als múltiples atacs -socials, nacionals i de gènere- que rep la classe treballadora dels Països Catalans. La darrera mostra de catalanofòbia és l’intent de menysprear el català que es parla la Franja de Ponent anomenant-lo LAPAO. No és nou: arreu dels Països Catalans, la nostra llengua pateix discriminacions, assetjaments o atacs. Tot forma part de la mateixa deriva autoritària. La construcció socialista dels Països Catalans és l’única via per la supervivència del nostre poble en condicions de vida dignes, justes, lliurement i en català.

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Maig 2013. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.org