La lluita pels nostres drets és la lluita per la dignitat!

Els serveis públics (educació, sanitat, transports, etc.) així com les millores en les condicions de vida de la classe treballadora (reducció de la jornada laboral, etc.) han costat anys i anys de lluites i sacrificis. I ara, amb l'excusa de la crisi, aquells que l'han provocat però no la pateixen (els polítics professionals, els banquers i els empresaris que dirigeixen el sistema financer) estant acabant d'un plomada amb tot plegat. I si no hi plantem cara, seguiran robant-nos drets i dignitat, seguiran erosionant les nostres condicions de vida en tots els aspectes on puguin fer-ho: retallant, fent-nos pagar més, o directament eliminant serveis.

Les lluites per l'educació i la sanitat ja fa mesos que s'han engegat, sobretot amb molta força aquesta darrera. Però el mes de gener ha estat el torn de la lluita contra l'augment abusius del preu del transport públic. Aprofitant l'excusa del canvi d'any, com sempre, han apujat les tarifes d'una manera desorbitada, mentre al mateix temps han retallat serveis (a Sant Andreu han suprimit les línies 35 i B20, la 126 de barri els diumenges i festius i n'han variat el recorregut del B22), volen congelar salaris i reduir plantilla, i en cap cas, però, reduir els grans sous dels directius. Per això, la lluita pel transport públic s'ha desenvolupat en molts sentits, i ho ha de seguir fent, augmentant el radi d'acció, sumant gent, apujant la combativitat i traslladant el conflicte a qui creu viure'n al marge: polítics i banquers.

Les tàctiques de lluita han estat diverses. D'una banda, els “cola't”, accions populars que durant una estona obren portes del metro perquè la gent gent hi passi sense pagar. Aquestes accions s'acompanyen de pancartes i octavetes que difonen l'acció. Tant les assemblees d'indignades d'arreu de Barcelona, com l'EIB (Esquerra Independentista del Barcelonès) van dur a terme aquestes accions en dates diferents, augmentant-ne la temporalitat (ambdues es van fer a Sant Andreu).

D'altra banda, a través d'internet s'ha difós una campanya per no utilitzar el transport públic els dimarts, fomentant que la gent vagi a peu, bici o transport privat compartit. La intenció és fer notar el descontent a TMB no utilitzant el transport públic. L'acció la duen a terme persones cada dimarts, i com a mínim durant el primer dia que es va fer, també es van registrar accions de sabotatge en algunes estacions.

L'enginy popular, però, no s'atura, i des de la FAVB (Federació d'Associació de Veïns/es de Barcelona) han llançat una proposta per 'abaratir' el preu del transport: la T11 i la T20; podeu veure'n el funcionament al blog. Sens dubte, és una mesura molt útil per al dia a dia, mentre segueix la lluita per aconseguir baixar el preu del bitllet, i que ajudarà molt en la concepció col·lectiva dels problemes, d'afrontar-los, de socialitzar conflictes i plantar-los cara juntes.

I això és només la lluita dels i les usuàries: els i les treballadores també estan en peu de guerra per les seves condicions de treball. Han realitzat assemblees massives, manifestacions, etc., i la seva voluntat és clara: han pres la decisió de lluitar per no retrocedir en els seus drets. I el millor de tot, és que ja s'estan realitzant assemblees conjuntes de treballadors/es i usuaris/es (a través de les assemblees d'indignades, organitzacions polítiques, etc.) per tal de traçar estratègies de lluita conjuntes. Sembla que això només acaba de començar.

La lluita per l'educació pública de qualitat ha tingut un episodi significatiu a Sant Andreu, com fou la tancada de 24 hores que l'AMPA de l'escola La Maquinista va realitzar a finals de gener per denunciar la seva situació. Porten anys en barracons, i les promeses dels polítics ja no s'aguanten per enlloc. “Tot està per fer i tot és possible” era el lema amb què van convocar al poble de Sant Andreu per fer-los costat.

Com en el cas del casc antic de Sant Andreu, la darrera senyal d'alarma que ha fet posar dempeus el poble. La catalogació final d'afectacions i desafectacions ha indignat al conjunt de Sant Andreu (veïnat afectat directament o no) davant l'amenaça d'expropiació (algunes sense compensació), de destrucció del patrimoni històric i de la fesomia urbana de Sant Andreu, de l'assimilació a una ciutat grisa i anodina, de les sospites d'especulació, etc., en definitiva, l'execució d'un pla fet sense i contra el veïnat. Més encara, tenint en compte els diners que costaran aquestes operacions a l'Ajuntament, la gent es pregunta d'on sortiran els diners si les retallades en els serveis públics són constants.

I és que en l'educació pública, com en tot allò que hem d'aconseguir per millorar les nostres condicions de vida, si lluitem podem perdre, però si no lluitem, estem perduts/es

 La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Gener 2012. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.org