Resolució Política de la IV Assemblea Nacional de la Plataforma per la Unitat d’Acció (PUA) i I Assemblea Nacional d’Endavant (OSAN) en virtut de la qual es dissol la PUA i es funda Endavant (OSAN).
Resolució Política
La PUA (Plataforma per la Unitat d’Acció) acorda la seva dissolució en aquesta IV Assemblea Nacional celebrada a Vilafranca del Penedès el 22 i 23 de juliol de 2000. Considerem que durant aquests darrers 4 anys d’existència de la PUA, l’escenari de l’esquerra independentista catalana ha canviat a bastament, fruit d’aquest canvi i de l’evolució política de la mateixa Plataforma, arribem al punt final d’un trajecte engegat fa 4 anys.
La PUA va néixer per donar resposta a 3 problemes que planaven sobre l’esquerra independentista i que qüestionaven la seva pròpia existència:
- L’abandonament del vincle de les lluites socials amb les lluites d’alliberament nacional.
- La necessitat de la unitat per superar els errors del passat.
- L’amenaça que representava la progressiva satel·lització de l’esquerra independentista davant el projecte possibilista d’ERC.
Podríem afirmar que actualment aquestes 3 línies de treball que es va plantejar la PUA en el seu inici han estat, si bé no assolides, almenys afermades i que tots tres discursos s’han socialitzat en el conjunt del moviment. És cert que durant aquest 4 anys hem comès errors. Així, hem vist com dins la nostra organització es reproduïen comportaments i actituds que tot just eren les que preteníem combatre. Això no obstant, l’experiència global de la PUA ha estat positiva, i avui podem afirmar a què la PUA ha tingut un paper important en la represa de l’independentisme de combat, en el soldatge de les lluites socials i nacionals i darrerament en l’inici d’un procés de vertebració de l’esquerra independentista.
Durant aquests quatre anys, no només la conjuntura de l’esquerra independentista ha canviat, sinó que la pròpia PUA ha anat modificant la seva estratègia política i la seva estructura organitzativa en funció dels condicionants tant interns com externs. Venim d’un temps de ruptura, en què l’independentisme després de l’ensulsiada del 92 havia tocat fons, en què hi havia un abisme generacional entre unes organitzacions de joves que maldaven per assolir un espai propi i unes organitzacions teòricament referents, buidades de militants a conseqüència d’anys de divisió i mancades d’una estratègia pròpia, que cercaven salvar les restes del naufragi mitjançant un apropament possibilista a ERC. La PUA nasqué per fer front a aquesta situació, amb una voluntat de revulsiu que servís d’una banda per frenar el procés d’assimilació que estava duent a terme ERC i de l’altra per retornar la combativitat al moviment independentista.
Malauradament, aquest afany de canvi en positiu es veié contradit per la internalització d’errors i actituds als quals la PUA afirmava combatre. Aquests 4 anys no han estat exempts de dirigisme, de sectarisme, d’avantguardisme i d’enfrontaments estèrils contra persones i organitzacions, que han restat forces al procés de construcció d’un nou moviment d’alliberament nacional. Tanmateix, la PUA va saber detectar a temps aquests errors, i en funció dels acords presos a la III Assemblea Nacional de s’inicia un procés d’autocrítica de la pròpia Plataforma, procés paral·lel al debat engegat per a la construcció d’una nova organització dins l’esquerra independentista.
Durant els 4 anys de la seva existència, la PUA s’ha caracteritzat per la seva decidida resolució en revifar la lluita independentista mitjançant el seu apropament a les lluites socials i el retorn al carrer de les opcions de combat. A voltes amb una visió excessivament agitativa, fruit de la nostra immaduresa i manca de formació política, el nom de la PUA està indissociablement vinculat a la revifalla de lluites socials arreu de la nostra nació durant la segona meitat de la dècada dels 90′.
Considerem no obstant això que hem arribat al final d’un camí i que els reptes que ens esperen en un futur requereixen una profunda reestructuració organitzativa i estratègica. Durant aquests últims dos anys, la PUA ja no funcionava com a una plataforma de col·lectius que es coordinen entre ells, sinó que cada cop més esdevenia una organització política. D’altra banda i de forma progressiva també s’ha donat una reorientació estratègica. Actualment ja no estem en un temps de ruptura, sinó de construcció. Ens trobem en una situació òptima per avançar vers la vertebració d’una organització referent del conjunt de l’esquerra independentista, i cal que les persones que fins ara hem portat endavant la lluita de la PUA siguem capaces d’aportar propostes i oferir solucions per què aquest procés acabi reixint. Durant anys, el capital polític que la PUA ha aportat al moviment independentista és la seva vinculació amb les lluites socials, la necessitat de subratllar la indestriabilitat entre els alliberaments. És lògic doncs, que dins el procés de redefinició de l’espai de l’esquerra independentista la PUA decideixi tirar endavant un nou projecte polític engrescador ENDAVANT com a resultat la seva transformació en una nova organització política independentista i socialista.
Ara bé, la proposta política de ENDAVANT no s’adreça únicament al moviment d’esquerra independentista, sinó al conjunt de les classes populars catalanes. Cada dia més s’accentua dins la nació catalana el divorci entre el poble i la classe política que el diu representar, un sector cada cop més ampli de la població es troba exclòs de la representació política i s’obre el camí a que una alternativa rupturista, basada en la contrucció d’un contrapoder popular català esperoni la construcció nacional i social catalana. Davant d’un espai d’esquerra que ha quedat erm a conseqüència de la fugida cap al “centre” de totes les opcions que asseguraven ocupar-lo, l’independentisme de combat té l’opció de recuperar-lo, sempre hi quan sabem estar a l’alçada que les circumstàncies requereixen. Per això, ENDAVANT apostarà fort per enfortir la xarxa associativa i cultural catalana se d’una perspectiva de contrapoder, treballar en la política municipal per començar a bastir les bases d’una democràcia catalana i continuar la nostra presència activa al carrer per què sàpiguen que la nostra nació no pacta amb ocupants i explotadors, sinó que lluita per a la seva llibertat.
Considerem que la funció d’aquesta nova organització política no és la de ser cap avantguarda, sinó la de aportar propostes al moviment des d’una perspectiva marxista, defensant sempre el punt de vista de classe i aprofundint en aquelles lluites o anàlisi on considerem necessari d’intervenir. Som conscients del repte que implica per nosaltres aquesta profunda transformació organitzativa i estratègica, i de les implicacions que això tindrà a nivell intern per elevar la formació i la maduresa política. Però alhora som encara més conscients que la renovació era inevitable i que ara més que mai la nostra nació necessita d’una organització política independentista i socialista inserida en un nou Moviment Català d’Alliberament Nacional, la construcció del qual ara es veu almenys possible. Així doncs, aquesta IV Assemblea Nacional marca la fi de la PUA i el naixement de ENDAVANT, un nou projecte polític que es funda en els principis del marxisme al servei del moviment de l’esquerra independentista.
Reunificació, Independència i Socialisme
Visca la Terra!
Vilafranca del Penedès 23 de Juliol de 2000
Països Catalans