Article publicat al número 7, d'estiu de 2009, de la Tanyada , publicació nacional d'Endavant.
Els resultats de l'Assemblea Nacional de la CUP celebrada el passat 21 de juny a Girona obliguen el conjunt de l'esquerra independentista a una profunda reflexió i a un exercici de responsabilitat. Malgrat que la decisió adoptada per la CUP va ser adoptada en el marc d'una important participació de la militància (es van acreditar 325 militants) i va ser ratificada per pràcticament un 70% de les persones assistents, no escapa a ningú que l'assemblea va patir d'una important polarització que obliga a la reflexió i a la responsabilitat per tal de situar la CUP i l'esquerra independentista en les millors condicions per tal d'afrontar els reptes plantejats.
Aprovada una esmena a la totalitat
Després de més de 7 hores de debat, l'esmena a la totalitat titulada “2011: des de viles i ciutats construïm l'alternativa” (pdf) va ser aprovada com a full de ruta de l'organització per als propers anys. Signada per les CUP de Berga, Capellades, Reus, Ribes, Sallent, Valls, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, el document rebutja la participació de la CUP a les properes eleccions autonòmiques i assenyala les municipals del 2011 com el proper repte electoral de l'organització.
Segons el document aprovat, el repte “d'arrelar la CUP i el seu projecte municipalista al territori com a pas previ a qualsevol altre plantejament electoral”, l'objectiu de “consolidar una estructura nacional i territorial encara febles”, i la necessitat de “treballar colze a colze amb el conjunt de l'esquerra independentista” són els principals objectius immediats de la CUP per tal d'avançar cap a “l'alternativa necessària”.
El document també argumenta en contra de l'oportunitat de participar a les properes eleccions autonòmiques al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya, adduint motius de conjuntura política i també les limitacions actuals de l'organització per assolir els reptes plantejats. Malgrat que els ponents de l'esmena a la totalitat consideren cert que el desgast i les contradiccions d'opcions suposadament d'esquerres o independentistes del Principat com ICV i ERC podrien permetre l'avenç d'una opció rupturista com la CUP, també consideren que la insuficient implantació d'aquesta organització així com l'insuficient desenvolupament de les seves estructures organitzatives impossibilitarien la capitalització del descontentament popular per part de l'esquerra independentista.
Sense renunciar a la participació en conteses electorals no municipals, el document aprovat renuncia a la participació de cara a les properes autonòmiques principatines, i aposta per concentrar tots els esforços de l'organització en situar-se en les millors condicions per tal de fer un important desplegament a les eleccions municipals del 2011 que permetin a l'esquerra independentista i les lluites populars seguir dibuixant amb les seves representants el mapa dels Països Catalans.
Com s'ha arribat a la situació actual?
Tenint en compte la història de divisions de l'esquerra independentista, la millor notícia de l'Assemblea Nacional fou que, malgrat la polarització del debat, el document aprovat fou ratificat per pràcticament el 70% de l'assemblea. Però ningú no pot amagar la sensació de divisió que moltes militants de l'esquerra independentista poden tenir ara mateix. Analitzar com s'ha arribat a la situació actual ha d'ajudar a entendre aquesta situació i ha de posar les condicions per un creixement de la CUP basat en la cohesió política i en la vinculació amb el moviment polític de l'esquerra independentista del qual forma part.
Un dels principals elements en comú de les 4 esmenes a la totalitat que un principi es presentaren al document que apostava per la participació electoral a les properes eleccions al Parlament de la Ciutadella (després les esmenes a la totalitat de Berga i Reus es refongueren amb la presentada per Sallent, Vilafranca i Vilanova) eren l'insuficient debat que s'havia produït al voltant d'aquesta qüestió en les estructures de base tant de la CUP com de la resta d'organitzacions del moviment. L'absència de debats (només se celebrà un debat obert sobre la qüestió de les autonòmiques, a iniciativa de l'assemblea local de Sant Celoni, i fou una vegada el procés d'elaboració de documents i d'esmenes ja estava tancat), ha dificultat enormement l'elaboració d'anàlisis comunes sobre la situació a la comunitat autònoma de Catalunya i també en relació a les línies d'actuació que la CUP i la resta de l'esquerra independentista hi han d'oposar.
Un altre element molt significatiu de tot el procés ha estat l'aparició de manifestos i anuncis publicats a la premsa que pretenien condicionar el debat i les decisions a adoptar per part de l'assemblea nacional de la CUP. El fet que alguns dels signants fossin aliens no només a la CUP sinó a l'esquerra independentista, entre ells el conseller nacional de Convergència Democràtica de Catalunya Víctor Terradellas, o personatges que havien estat en l'òrbita d'ERC en anteriors ocasions, era un bon indicador dels interessos aliens als objectius de l'esquerra independentista que també entraven en joc en aquesta assemblea.
En canvi, malgrat que en la ponència que defensava la participació electoral, la resta d'expressions organitzatives de l'esquerra independentista només hi apareixien considerades com a “mà d'obra o un cost d'oportunitat positiu” per reduir costos econòmics en la hipotètica campanya electoral, no s'havia dut a terme cap procés de socialització per tal d'acostar posicions i corresponsabilitzar el conjunt del moviment amb la decisió que havia de prendre la militància de la CUP.
Els resultats de l'assemblea nacional, amb l'aprovació de l'esmena a la totalitat presentada contra la ponència oficiosa i amb el refús dels informes del Secretariat Nacional i del pressupost pel curs següent (per no obtenir la majoria absoluta necessària), haurien d'obligar als membres del SN, a la resta de l'organització i a la resta de l'esquerra independentista a una reflexió profunda per tal de reconduir la situació i retornar al camí del 2007 per seguir fent de la CUP una organització que, a partir de la seva pràctica rupturista als municipis, està aconseguint la referencialitat electoral de bona part de de les lluites populars d'arreu del país allà on hi té presència.
Objectiu: municipals 2011
Seguir amb el desplegament iniciat molt tímidament el 2003, i després més notòriament el 2007 amb la consecució de representants a diverses capitals de comarca, si bé encara lluny d'un abast territorial suficient, ajudarà a convertir la CUP (i l'esquerra independentista de la qual n'és part indestriable) en el referent de les lluites populars als Països Catalans. Només la pràctica real arreu del territori farà de la CUP un referent alhora polític i social. Aquesta referencialitat no serà conseqüència de la participació en el màxim de convocatòries electorals possibles, hi hagin o no les condicions subjectives (d'organització) i objectives (de conjuntura política i social) per fer-ho, sinó que serà conseqüència de la lluita de la CUP i de la resta de l'esquerra independentista, així com de la seva implantació arreu del territori.
Aquest sembla ser el missatge ratificat a l'Assemblea Nacional de la CUP celebrada a Girona que va rebutjar la participació a les properes eleccions a la Co
munitat Autonòma de Catalunya i que en canvi va marcar les eleccions municipals del 2011 com el proper gran objectiu de l'organització.
Si abans de l'assemblea havien estat molts els articles publicats que anaven en la línia de dir que sortís el resultat que sortís calia que tota la militància de la CUP i de l'esquerra independentista acceptés els seus acords, ara més que mai és necessari passar de les paraules als fets i apel·lar a la reflexió i a la responsabilitat per tal de posar les condicions perquè al 2011 puguem celebrar un avenç significatiu de l'esquerra independentista als ajuntaments d'arreu dels Països Catalans, i demostrar amb la pràctica que l'esquerra independentista, quan arriba a les institucions, és útil a les aspiracions de justícia i llibertat de les classes populars catalanes i no es conforma amb obtenir quotes de poder per gestionar el sistema i les seves institucions sense qüestionar-lo.
Fer feina en aquesta direcció ajudarà sens dubte a reforçar la referencialitat de la CUP, i permetrà seguir posant les condicions per què, quan arribi el moment, la CUP pugui plantejar-se sense cap por ni complexe, batallar en la convocatòria electoral que consideri necessària per tal de denunciar la manca de legitimitat de les institucions que neguen el nostre futur com a poble i que condemnen a la precarietat la nostra classe treballadora.
Sobre l'Annex
Un dels elements que més literatura estan generant sobre el document aprovat a l'Assemblea Nacional de Girona és l'annex que anava inclòs a l'esmentat document.
Malgrat no haver fixat una posició sobre aquest annex, Endavant (OSAN) considera un element molt positiu la decisió de la CUP de debatre i acordar amb el conjunt de l'esquerra independentista l'oportunitat d'una possible candidatura, per la trascendència que té aquesta decisió per al conjunt del moviment.
Considerem tanmateix que avui l'esquerra independentista no està en condicions d'afrontar un repte com les eleccions al Parlament de la Ciutadella ni com a CUP ni amb cap altra llista, amb suficients garanties com per què suposin un avenç en la denúncia del marc institucional que divideix els Països Catalans i que nega el dret de les seves classes populars a governar els seus destins. És per això que Endavant seguirà apostant per la lluita com a únic a camí per avançar cap a la llibertat, colze a colze amb les lluites del poble, amb la CUP i la resta d'organitzacions de l'esquerra independentista.