Recuperem els carrers! Vida abans que capital

Després de setmanes de crisi sanitària per la COVID-19, apareix amb cada vegada més duresa la crisi econòmica i social que el capitalisme arrossegava des de fa mesos, i que amb l’efecte del coronavirus serà més profunda i accelerada del que podia semblar.

Durant aquestes setmanes, els governs dels estats espanyol i francès han posat un cop més els interessos del poder econòmic davant els del poble i la seva salut. Hem patit el retard en l’aturada de l’activitat productiva i l’obligació de treballar sense els equips de protecció. Hem patit les conseqüències de privatitzacions i retallades en sanitat de les últimes dècades. Hem patit la situació d’extrema precarietat de les residències. Hem patit la incapacitat de produir equips de protecció mentre les empreses de sanitat privada presentaven ERTOs i especulaven amb les proves de detecció de la COVID-19 i amb mesures de protecció. En definitiva, hem viscut i patit la fallida del capitalisme com a sistema per protegir la vida. I en aquest context de crisi, els governs autonòmics s’han demostrat un cop més buits de tota sobirania, i fins i tot, en moments en què la vida i la salut estaven en joc, s’han limitat a gesticular i veure com podien aprofitar l’ocasió per créixer electoralment.

En el camp econòmic i social, no s’han aplicat mesures per pal·liar la crisi sobre les classes populars com la suspensió de lloguers i de subministraments, o la prohibició d’acomiadaments. Al contrari, la gestió de la crisi ha respost un cop més als interessos de les elits i es basa a intentar salvar el sistema econòmic en fallida a través d’un procés d’endeutament massiu que deixarà en una posició d’esclavitud les institucions públiques i les classes populars.

Alhora, el caràcter patriarcal i classista dels estats s’ha accentuat amb el confinament i la por econòmica, i ha obligat milers de dones a conviure amb els seus agressors en pisos minúsculs les 24 h del dia. I també ha posat sobre l’esquena de les dones treballadores la cura dels infants, de la gent gran i de persones dependents que els actuals serveis públics són incapaços de protegir.

Un govern centrat en el benestar de la població hauria convertit la situació d’excepcionalitat en una oportunitat per revertir tots aquells elements estructurals que prioritzen el benefici econòmic davant la vida, començant per la nacionalització de la sanitat privada. En canvi, l’estat espanyol ha convertit l’excepcionalitat en una oportunitat per reforçar la centralització i la militarització de les institucions, del discurs i dels carrers intentant crear un context bel·licista i exaltant el nacionalisme espanyolista per dificultar la crítica i silenciar la dissidència. Les rodes de premsa diàries amb els representants de les forces d’ocupació fent proclames patriòtiques i enumerant les sancions diàries, i amb l’ocupació física dels nostres carrers per part de militars i cossos policials, creen una autèntica imatge de control social de la societat amb un fort caràcter autoritari. L’estat es prepara per defensar els interessos de les oligarquies davant el descontentament social per la gestió de la crisi sanitària.

Ara parlen d’un retorn progressiu a la normalitat. Una normalitat construïda al servei de l’oligarquia per seguir acumulant riquesa mentre les classes populars acumulem precarietat, temporalitat, desnonaments i retallades en drets socials, polítics i civils. Per a les classes populars, la normalitat era el problema. La normalitat és la destrucció constant del nostre territori i la contaminació de l’aigua i l’aire. La normalitat és no saber si arribaràs a final de mes, és no saber si podràs pagar el lloguer, si podràs encendre la calefacció a l’hivern o si podràs treballar alguna setmana al mes. Normalitat és que el masclisme sigui sistèmic i corri indemne per totes les facetes de la nostra societat, són els centenars de dones assassinades pel terrorisme patriarcal i la violència sistèmica que sofreixen totes.

Parlen de reconstrucció i s’obliden de dir que allò que volen reconstruir és el règim que nosaltres combatem. Parlen de pau social perquè saben que aquest moment de debilitat i crisi és també una oportunitat per a nosaltres, les classes populars, si ens alcem i prenem les regnes del nostre futur. Perquè nosaltres sabem que el futur està obert i depèn de nosaltres, les classes populars i la capacitat que tinguem d’organitzar-nos, alçar-nos i lluitar. Fem d’aquest període greu l’oportunitat de generar una revolta popular per tombar el règim i avançar amb l’autodeterminació i la independència cap a un procés de transformació socialista i feminista.

La canalització de la ràbia, el descontentament i les mobilitzacions cap a posicions rupturistes, i l’articulació d’un bloc d’Unitat Popular han de ser la prioritat els pròxims mesos arreu dels Països Catalans. Per poder plantejar un embat al règim, fins que la vida valgui la pena.

• Cridem a recuperar els carrers, a plantejar des d’ara la resposta a la crisi del capitalisme.
• Cridem a generar mobilitzacions als nostres barris, ciutats i pobles.
• Cridem a respondre als abusos dels governs, a les ocupacions policials i militars dels nostres carrers.
• Cridem a assenyalar els culpables de la nostra precarietat.
• Cridem a visibilitzar el patriarcat i la seva violència sistèmica, a alçar la veu, perquè ens volem vives i amb vides dignes.

Ara, més que mai, parlem amb les veïnes i companyes, cuidem-nos i enfortim llaços comunitaris. Compartim les pors i les esperances, compartim la ràbia i la lluita, i així serem l’alternativa.

Endavant fem una crida a recuperar els carrers i revifar la brasa de la lluita. L’hivern s’acaba i la primavera s’obrirà pas arreu!

 

Endavant, Organització Socialista d’Alliberament Nacional

11 de Maig de 2020

Països Catalans