Enguany es compleixen 50 anys de la publicació del llibre de Joan Fuster, Nosaltres els valencians i, curiosament, també fa 30 anys que l’assagista de Sueca va pronunciar aquestes paraules a Castelló:

“El que ha de quedar clar és que el valencià, el català que parlem al País Valencià, és encara una llengua postergada, o pitjor, perseguida. Ens la volen acorralar al reducte folclòric. I no! Ací hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua […]. O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble. O ara o mai!”

30 anys després, lamentablement, els responsables polítics de les retallades socials practicades arreu dels Països Catalans són els mateixos que posen de nou en vigència aquestes paraules. Una petita mostra d’açò, són els atacs, sistemàtics, que pateixen el català i els seus parlants per part PP, soci polític habitual de CIU al Principat, mitjançant decrets, lleis i recursos: el decret de plurilingüisme al País Valencià; la llei de funció pública a les Illes; el recurs a la llei d’ensenyament al català al Principat, avalat amb una sentència favorable pels tribunals espanyols, etc.

Centrant-se en la Safor, i altres comarques del País Valencià, podem veure com les retallades i privatitzacions dels serveis públics inclouen: l’eliminació de les oficines de promoció i normalització lingüística dels nostres ajuntaments; la supressió d’unitats de PEV (Programa d’Ensenyament en Valencià) a escoles i instituts; la no inclusió de la música en valencià en els programes de festes, etc.

Aquells que donen lliçons sobre valenciania, emplenant de banderetes els nostres carrers i ofrenant noves glòries a Espanya cada 9 d’octubre, són els mateixos que condemnen el nostre poble a la misèria ofegant-nos amb les seues mesures econòmiques i perseguint un dels nostres trets més definitoris, la llengua.

Aquesta política és i ha estat avalada també per l’actuació còmplice de l’altre partit que ha ostentat el poder en les institucions estatals i autonòmiques espanyoles, el PSOE. L’esquerra independentista sempre ha tingut clar que els enemics dels treballadors i treballadores dels Països Catalans són els mateixos que els de la seua llengua i cultura, concebent l’alliberament social del nostre poble com una part indestriable i indissoluble del seu alliberament nacional. Qui retalla i vol eliminar els nostres drets socials és qui retalla la nostra llengua. I les nostres organitzacions i col·lectius els combatem i els combatrem, fins que deixen de gestionar cap aspecte de les nostres vides. Us animem a unir-vos a la lluita fent nostres les paraules de Fuster: O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble! O ara o mai!

Que no ens retallen la llengua! Defensem el valencià, el nostre català!

Independència i socialisme!

Endavant (OSAN) i Arran

Gandia, Països Catalans, 5-10-2012