La misèria avança de manera imparable als Països Catalans. Es destrueixen llocs de treball. Augmenten les aturades. Es llancen a milers de persones al pou de la pobresa. Es desnonen famílies mentre hi ha més habitatges buits que mai. Es retallen els drets socials. Creix la violència masclista. Augmenta el racisme i la xenofòbia. Els joves no tenen futur i els avis no tenen present. Ens estan posant la soga al coll i només falta que ens donin l’empenta per a enterrar-nos. Per a enterrar-nos en vida.
El nostre patiment el provoca algú. Darrere de la crisi, de les condicions estructurals de l’economia, de les retallades i l’agenda de la misèria, hi ha noms i cognoms, hi ha tots aquells que s’estan omplint les butxaques amb cada família que perd la casa, amb cada acomiadat, amb cada privatització del nostre sistema sanitari o amb el tancament de les nostres escoles. Perquè amb el patiment de les treballadores, de la desesperació de l’atur i de les estafes bancàries hi ha uns clars beneficiats que no paren d’augmentar la seva riquesa, cal que els assenyalem. Que els assenyalem fins a fer-los fora, fins a fer-los la vida impossible i fins a treure’ls de les nostres vides.
Els banquers, els polítics al seu servei, les patronals i els sindicats del pacte i la renúncia només tenen por a un poble organitzat, a un poble que els assenyala, que irromp a les seves vivendes i que diu les coses pel seu nom. Mentre tota aquesta gent no pagui el mal que ens està fent no hi haurà solució possible. Amb les classes dominants, amb el capitalisme no hi ha solució. Cal treure’ns la soga que ens han posat al coll i el primer pas és assenyalar-los. Cal posar la por al cos als estafadors de les preferents, als que desnonen, als escanyapobres, als polítics de corbata i cotxe oficial i als que els justifiquen.
Perquè la nostra misèria no durarà sempre, comencem a posar-hi fi: Assenyalem-los per tal que ho paguin. Que ho paguin per a construir uns Països Catalans dignes i sense explotació.