Article de Santiago Alba Rico.

Vegem en primer lloc allò que no és una crisi capitalista.

1. Que hi haja 950 milions d’afamats a tot el món, això no és una crisi capitalista.

2. Que hi haja 4.750 milions de pobres a tot el món, això no és una crisi capitalista.

3. Que hi haja 1.000 milions d’aturats a tot el món, això no és una crisi capitalista.

4. Que més del 50% de la població mundial activa estiga subcontractada o treballe en precari, això no és una crisi capitalista.

5. Que el 45% de la població mundial no tinga accés directe a aigua potable, això no és una crisi capitalista.

6. Que 3.000 milions de persones no tinguen accés a serveis sanitaris mínims, això no és una crisi capitalista.

7. Que 113 milions de nens no tinguen accés a educació i 875 milions d’adults continuen estant analfabets, això no és una crisi capitalista.

8. Que 12 milions de nens morin cada any a causa de malalties curables, això no és una crisi capitalista.

9. Que 13 milions de persones morin cada any en el món a causa del deteriorament del medi ambient i el canvi climàtic, això no és una crisi capitalista.

10. Que 16.306 espècies siguen en perill d’extinció, entre elles la quarta part dels mamífers, no és una crisi capitalista.

Tot això passava abans de la crisi.

Què és, doncs, una crisi capitalista?

Quan comença una crisi capitalista?

Parlem de crisi capitalista quan matar de gana 950 milions de persones, mantenir en la pobresa a 4.700 milions, condemnar a l’atur o la precarietat el 80% del planeta, deixar sense aigua el 45% de la població mundial i el 50% sense serveis sanitaris , fondre els pols, denegar auxili als nens i acabar amb els arbres i els osos, ja no és prou rendible per a 1.000 empreses multinacionals i 2.500.000 milionaris …