Comunicat de l’assemblea  d’Endavant OSAN del Poblenou i del Clot-Camp de l’Arpa



Ahir dimecres, va ser un dia intens per a les veïnes de les naus del c/Puigcerdà del Poblenou, conegudes a les xarxes socials com a #Són300. A primera hora del matí, uns 400 agents dels CME i la Policia Municipal van materialitzar el desallotjament, dictat per ordre judicial i a favor de l’empresa Fincas Riana, deixant, així, més de 300 persones al carrer.


L’Ajuntament s’havia compromès a oferir una solució digna a les habitants de l’assentament, que havien d’ésser reallotjades en altres recursos socials i amb perspectives d’inserció laboral i de regularització. A l’hora de la veritat, però, els Serveis d’Emergència Social, que només van intervenir un cop finalitzat el desallotjament policíac, van atendre unes 15 persones, segons les mateixes veïnes, unes 68, segons l’Ajuntament, de les més de 300 allotjades.

La realitat del assentaments del C/ Puigerdà i Pere IV fa mesos que és coneguda, tant per l’assemblea local d’Endavant-OSAN Poblenou-Clot-Camp de l’Arpa, com per l’Assemblea Solidària, integrada per persones vinculades als moviments socials del barri, així com per altres organitzacions socials, com, per exemple, Papers Per a Tothom i Tanquem els CIES. Amb elles hem compartit jornades solidàries de lluita amb les habitants de les naus, donant, així, a conèixer la situació i pressionant, alhora, a l’Ajuntament a buscar i garantir alternatives viables.

Fins abans del seu desallotjament, aquests assentaments s’havien convertit, en gran part, en una potent alternativa col·lectiva davant de les mancances i la falta de voluntat de les administracions públiques. Havien estat, clarament, una mostra de com la força del canvi social és possible a partir de l’organització de les persones.


Un cop finalitzat l’operatiu policíac, sobre les 13h, l’Assemblea Solidària va convocar una concentració en suport a les persones desallotjades i de rebuig a la mala gestió per part de l’Ajuntament i les administracions. Un centenar de persones van participar en la concentració, mostrant, així, la seva solidaritat cap a aquestes veïnes del barri del Poblenou. I va ser allà on es va decidir, a través de la mediació de persones vinculades a l’associacionisme del barri, la cessió temporal de l’església de St. Bernat Calbó, amb la finalitat de donar una solució temporal a la manca de sostre i des d’on poder seguir treballant en la recerca d’alternatives.

 Amb aquesta intenció, es va desenvolupar una assemblea, prèvia roda de premsa, on, a més de comunicar els acords presos per part de l’Ajuntament, es va seguir treballant en aquesta direcció.

 En aquest sentit, la proposta de l’Ajuntament davant la situació dels assentaments, lluny de trobar solucions globals -només al barri del Poblenou existeixen més de 20 naus ocupades per persones migrades en aquesta mateixa situació-, es limita a prometre un alberg i certificats municipals a aquelles que s’acullin al seu pla d’inserció, consistent en la realització d’uns cursos ocupacionals de durada determinada entre 6 mesos i 1 any. Però davant d’aquest context de crisi econòmica i estructural, sense garantir la inserció real, amb feina i la conseqüent possibilitat de mantenir un sostre, s’aboca a aquestes veïnes a un estat d’indefensió econòmica.


Fins el dia del seu desallotjament, aquests assentaments dels c/ Puigcerdà i Pere IV s’havien convertit en una potent alternativa comunitària davant la falta de voluntat de les administracions públiques. Havien estat, clarament, una mostra de com la força del canvi social és possible a partir de l’organització popular.

Des d’Endavant OSAN Poblenou-Clot Camp de l’Arpa, així com de l’Esquerra Independentista del barri, hem estat donant suport, conjuntament amb l’Assemblea Solidària amb els Assentaments, però la cerca de solucions integrals és molt complexa. Les promeses d’intervenció social per part de l’Ajuntament no ha cobert les necessitats de totes, i ara l’estada a l’església podria ser un atzucac. D’una banda, no deixa d’ésser una solució temporal i paternalista i, de l’altra, l’oferta d’habitatge i formació, així com l’estada mateixa, pot condicionar la tasca de recollida de ferralla: l’única font de subsistència de la majoria.

Defensem la legitimitat de l’ocupació de nous espais, així com l’empoderament i l’autoorganització com a via d’integració i subsistència. L’Ajuntament no pot negar més la realitat d’aquestes treballadores, sinó que ha de potenciar i oferir alternatives legals a les seves propostes d’organització i desenvolupament del treball. Ha d’afavorir la seva integració real i fomentar la seva condició de ciutadanes.


Nativa o estrangera, la mateixa classe obrera! La lluita és l’únic camí!
Nucli d’Endavant OSAN del Poblenou i del Clot-Camp de l’Arpa.
25 de juliol de 2013