La crisi del Covid-19 continua, i les afectacions sobre la població dels Països Catalans són molt grans. A part del cost personal que suposa fer front a la pandèmia des del confinament, pretenen que les conseqüències econòmiques que se’n deriven recaiguin sobre la classe treballadora, i dibuixen una amenaça contra drets i llibertats col·lectives.

El Gobierno PSOE-PODEMOS ha aplicat un 155 de facto i ha militaritzat els carrers per mirar de capitalitzar la idea d’un govern fort i un estat unit en l’adversitat, i no pas per dur a terme mesures més efectives a l’hora de frenar la propagació i protegir la població.

El pla de xoc presentat per Pedro Sánchez dimarts posa en relleu que, una vegada més, es prioritza salvaguardar els beneficis de les grans empreses i la banca, abans que el benestar de les classes populars.

Les mesures econòmiques suposaran un enorme endeutament per part de l’estat, que augmenta amb força la despesa pública d’una banda, amb despesa social i sanitària per fer front a la pandèmia, però, de l’altra, buida la caixa de la Seguretat Social per pagar les prestacions d’atur als milers de persones que les grans empreses acomiaden i acomiadaran les setmanes vinents, i avala les Pimes davant la banca. Mentrestant, l’estat recorre a finançament privat per dur a terme totes aquestes despeses. Aquest endeutament tan gran acabarà repercutint sobre les classes populars en forma de retallades socials de gran magnitud els pròxims anys. De nou, se’ns considera mercaderies en mans d’empresaris i banquers.

Mentrestant, els grans bancs ja tenen assegurats els seus negocis, perquè la major part de les mesures econòmiques que marca el Gobierno asseguren la circulació de capital i la creació d’interessos que els generaran beneficis milionaris. Però en cap cas no es planteja que la banca retorni els 80.000 milions d’euros que va rebre en forma de rescat bancari.

El Gobierno agilitza els ERTOs amb el beneplàcit dels sindicats del govern, CCOO i UGT per assegurar els beneficis de les grans empreses espanyoles a costa dels llocs de treball, i ofereix facilitats a les treballadores acomiadades per accedir a les prestacions d’atur. Aquesta mesura redueix tant la seguretat laboral com els ingressos de milers de treballadores, mentre incrementa la despesa de la seguretat social, que acabarà repercutint sobre la classe treballadora. Per tant, es tornen a blindar els interessos empresarials per damunt de les qui sempre acabem pagant. Una vegada més, es socialitzen les pèrdues del capitalisme.

Una altra de les mesures importants impulsades pel Gobierno és la moratòria de les hipoteques i garantir els serveis bàsics a persones d’alta vulnerabilitat. En uns moments on el 75% dels desnonaments es produeixen per impagament de lloguers, aquesta mesura queda molt lluny de garantir l’accés a l’habitatge. A més, no suspèn la quota hipotecària, sinó que la congela sense generació de nous interessos i despeses, blindant els beneficis de la banca. Finalment, aquestes mesures contra els talls de subministraments bàsics mostren que és necessari nacionalitzar els sectors estratègics per garantir l’abastiment de serveis a tota la població a preus socials i no pas cobrar aquests serveis, en moments com l’actual. Així és com ho han fet altres estats.

El mercat capitalista no està disposat a renunciar a acumular riquesa, encara que hagi de posar en risc les nostres vides o prolongar el contagi durant més temps. S’ha de parar tota activitat econòmica no essencial per al manteniment de la vida i la salut de la població, i ni el Gobierno ni els empresaris no estan disposats a fer-ho. Per tant, ens toca reaccionar a les treballadores i exigir l’aturada empresarial parant la producció. Tenim dret a treballar en condicions de seguretat sanitària i preservar la vida del nostre poble. Exercim-ho.

Els sectors més afectats per aquesta crisi són els més pauperitzats i els que ja partien d’una situació més vulnerable socialment. Per tant, les conseqüències recauran una vegada més damunt les dones, les persones sense llar i les persones sense papers, les quals no tenen cap dret reconegut davant la crisi existent. Les dones treballadores som les més afectades per les retallades socials que estan exercint les empreses; ja teníem pitjors contractes i jornades, ja patíem l’escletxa salarial, i ara ens veiem exposades a acomiadaments massius. Les dones també ostentem la majoria dels llocs de treball en els sectors essencials per al sosteniment de la vida —la sanitat, els serveis socials, la neteja i la venda d’alimentació—, i per tant som les persones més exposades a contagiar-nos amb el virus. I, fora de l’esfera laboral, també som les més afectades pel confinament, ja que ens recauen les principals tasques reproductives i, a més, el confinament és un focus de reproducció de violència masclista, ja que la majoria d’aquesta violència es produeix a casa. Així doncs, les mesures que es proposen són des del raser d’una mirada burgesa, aquella mirada que dona per descomptat que tothom té una casa que és confortable, sense tenir en compte els milers de persones sense llar o si a les cases hi ha menjar i subministraments bàsics. Hem de tenir en compte, també, l’abús de poder que està suposant per a les persones preses i les confinades en els CIES. Quan es prendran unes mesures des de l’equitat, tenint en compte les necessitats reals de les classes populars?

Indicadors internacionals ja mostraven l’arribada d’una crisi econòmica mundial, amb un abast molt gran durant els primers anys d’aquesta dècada, i la situació actual accelera aquest procés de recessió. Davant de la crisi que estem vivint, la que ens ha d’arribar i l’intent del capital per socialitzar les pèrdues entre les classes populars, les treballadores hem de respondre col·lectivament davant del repte social amb una ofensiva per garantir la vida i reapropiar-nos dels nostres drets col·lectius:

• Aturem la producció no essencial per assegurar un confinament efectiu i parar el contagi. La salut i la vida per damunt dels interessos econòmics.
• Demanem mesures per protegir la classe treballadora dels acomiadaments perquè la crisi no la paguem els de sempre.
• Exigim suspensions generals dels pagaments en hipoteques, lloguers i serveis bàsics per fer front a l’emergència social.
• Assegurem mesures perquè les conseqüències de la crisi la paguin els rics.
• Treballem per un futur amb vides dignes, amb la nacionalització dels sectors estratègics, uns serveis de titularitat, gestió i provisió 100% públics sense ingerència privada, i un model econòmic que posi la vida al centre.

Per tot això:

Organitza’t en sindicats combatius, xarxes de suport mutu, sindicats d’habitatge o qualsevol dels fronts de la Unitat Popular. Sense organització per plantar-los cara, tota gestió que facin anirà destinada a protegir el capital i els rics, i a empobrir les classes populars.

Països Catalans, 20 de març de 2020

 

Llegeix també
Per damunt de tot, el poble i la seua salut
Crisi i #COVIDー19? Autodefensa feminista!