Aquesta tardor de 2014 hem de viure una de les etapes fonamentals del procés sobiranista al Principat. Alhora, també tant al País Valencià com a les Illes Balears continuarà l’inexorable desgast del règim de 1978. Mentrestant, el sistema capitalista ens va normalitzant les noves condicions de vida per a la classe treballadora i la resta de classes populars en aquesta nova etapa. I el patriarcat ens va demostrant la seva capacitat d’adaptar-se amb noves formes però amb el mateix fons.
Ens trobem davant l’expectativa d’un canvi polític i social. Aquesta expectativa, però, no està exempta de riscos. Cap expectativa de canvi està mai exempta del risc de ser reconduïda cap a falses sortides. Un dels nostres principals reptes com a moviment ha de ser tenir la capacitat d’alimentar i organitzar aquestes expectatives de canvi alhora que ser ferms en evitar els riscs de reconducció cap a falses sortides. Alguns dels debats més intensos que hem tingut com a moviment estan marcats precisament per la dificultat en saber conjuntar totes dues coses.
Cal treballar per a fer de la independència de tots els Països Catalans un objectiu majoritari i irrenunciable. Alhora, ens caldrà múscul i autonomia organitzativa i de discurs per a poder enfrontar-nos als intents de renúncia que en el camp nacional vindran abonats per les elits polítiques i econòmiques, especialment en la conjuntura de procés sobiranista al Principat.
Cal continuar denunciant les conseqüències de les nefastes polítiques que anys i anys de governs del PP han afectat el País Valencià i les Illes. Alhora, però, cal ser contundents en la denúncia de l’alternança en forma de tripartit com a sortida vàlida que permetrà solucionar les problemàtiques socials, nacionals o ecològiques. Ens caldrà coratge i capacitat organitzativa per a mantenir l’horitzó del canviar-ho tot per damunt de l’onada d’integració institucional del progressisme.
Cal treballar per a mantenir viva la crítica al sistema socioeconòmic i patriarcal. Continuar assenyalant que el problema d’arrel és el sistema capitalista, que només hi ha sortida viable per a les classes populars amb la substitució del capitalisme per un model socialista. Continuar dient ben alt que cal combatre el patriarcat d’arrel i que només una alternativa feminista pot generar una societat de persones iguals. I assenyalar com a inòqües les sortides de reforma de l’estat o de regeneració de la partitocràcia que propugnen algunes iniciatives “rupturistes”. Estendre la idea que amb la denúncia del règim polític no n’hi ha prou, que cal un canvi en la seva totalitat. Per a fer-ho caldrà sobretot cap clar a l’hora de dissenyar la intervenció institucional i electoral del nostre moviment, i fer realitat aquella màxima que diu que sense moviment al carrer el treball institucional no serveix per a res.
Els propers mesos han de ser d’agitació, de lluita al carrer, d’organitzar sectors cada cop més grans de població. Però també han de ser mesos de debat intern per a poder encarar els reptes que se’ns plantejaran des de la fortalesa ideològica. Endavant OSAN ja hem posat fil a l’agulla a aquest debat amb la publicació d’un opuscle sobre el procés sobiranista. En aquest document posem negre sobre blanc la nostra opció per la desobediència per a poder materialitzar el referèndum d’autodeterminació, per l’inici de dinàmiques nacionals de ruptura per a construir un programa per canviar-ho tot, per l’articulació d’un moviment de les classses populars autònom de l’oficialisme polític i social i per l’elaboració d’un full de ruta de construcció nacional.
La nostra tasca com a organització en els propers mesos serà treballar conjuntament amb altres organitzacions en l’impuls de la campanya Independència per canviar-ho tot, fer un treball intern per a la concreció d’un full de ruta per la construcció nacional, dinamitzar iniciatives, mobilitzacions i institucions que des de l’àmbit nacional posin dempeus un programa per canviar-ho tot i continuar treballant en les dinàmiques de mobilització social i feminista que han anat apareixent aquests darrers anys. Esperem saber estar, colze a colze amb la resta d’organitzacions i del moviment popular, a l’alçada.