Avui m’ha fet ganes tirar algunes reflexions sobre la Unitat Popular. A vegades sembla que la gent de l’Esquerra Independentista en parlam contínuament: als vídeos, als manifestos, lemes i cartells. La Unitat Popular és per tot. El fet és, però, que tant que l’anomenam, poques vegades ens hi aturam una estona.

Què és això de la Unitat Popular? Comencem pel principi. Diuen que el nom no fa la cosa però a vegades ens dóna bones pistes. Unidad Popular fou la coalició amb la qual Salvador Allende guanyà les eleccions a Xile el 1970. Nou anys després, una coalició basca amb el mateix nom, Herri Batasuna, aconseguia un èxit gens esperat a les eleccions estatals de 1979. Què poden aportar-nos, aquests dos moments relativament llunyans, a la Mallorca del segle XXI?

Oblidem-nos per un moment dels èpics discursos d’Allende o la potent estètica d’HB. La Unitat Popular és, abans que qualsevol altra cosa, una solució pràctica. Unitat del poble, literalment. Sumar forces era el que cercava l’esquerra xilena a finals dels 60: trobar en el consens estratègic, en compartir projecte, la unitat enmig d’una gran diversitat ideològica. Comunistes, socialistes, cristians d’esquerra i socialdemòcrates van fer casa comuna, amb la superació —tot i que gradual— del capitalisme com a horitzó.

Tan important com la primera paraula, el substantiu, és l’adjectiu que l’acompanya i matisa. Popular. Herri Batasuna va néixer en un context de reforma del règim franquista. Tot just començava el que avui anomenam règim del 78. Una part de l’esquerra basca, encapçalada pel partit Euskadiko Ezkerra, donava el «sí crític» a l’Estatut d’Autonomia. HB no representava la unitat a qualsevol preu, sinó amb la no acceptació del nou marc jurídic i polític com a comú denominador. Així, es convertia en el referent de totes aquelles persones d’esquerres que apostaven decididament per la ruptura —dret d’autodeterminació, depuració del règim, amnistia completa per a les preses polítiques, rebuig als pactes de la Moncloa, etc.—, més enllà de les simpatitzants de l’Esquerra Abertzale en un sentit estricte.

I si deixam una estona la Unitat Popular com a abstracció i ens hi posam amb la seva posada en pràctica? Potser així no queda tan enfora de la Mallorca del segle XXI. I si ens atrevim a acordar un programa comú que incorpori les demandes del GOB, del Moviment Feminista de Mallorca i de les Kellys? I si ho canalitzam en un moviment que plantegi un full de ruta concret de superació de l’autonomisme i cap a la construcció dels Països Catalans? I si ho feim amb una cama dins i una altra fora de les institucions? Idò això.

Article d’opinió d’Àlvar Hervalejo Sànchez, militant d’Endavant Mallorca, publicat a Aguait el 26/02/2019