La II edició de la Calçotada Popular del Clot-Camp de l’Arpa es va convertir, de nou, en un èxit de participació. Organitzada per l’Esquerra Independentista del barri (ARRAN Clot-Camp de l’Arpa, Endavant Poblenou-Clot i la CUP de Sant Martí), enguany havia estat ampliada fins als 250 tiquets i es van acabar abans de les 14:00 de la tarda.
A la 13:00 va començar la mostra de cultura popular, amb l’actuació de la colla Bastonera de l’Eixample. Posteriorment al dinar, es llegí el manifest conjunt de l’Esquerra Independentista del barri i tot seguit el cantautor poblenoví Joan Povar va amenitzar la jornada. Des de l’organització volem agrair l’assistència als veïns i veïnes, i en especial a totes les entitats del barri que ens han cedit material i ens han ajudat a la preparació d’aquesta edició.
Davant de la negativa del BBVA a buscar una solució als 10 casos d’afectades per les hipoteques i els avals, i la negativa d’aquest banc a retirar els avals del procediment d’execució hipotecària des d’Endavant OSAN volem fer les següents valoracions:
Volem expressar de forma taxativa la nostra solidaritat amb les 10 famílies i amb el conjunt de les treballadores organitzades a la PAHC de Sabadell.
Denunciem que en cada un d’aquest 10 casos el BBVA pretén quedar-se amb dues cases per la hipoteca d’un sol habitatge. D’aquesta manera el banc no només vol robar la casa d’aquestes persones sinó que també vol prendre els immobles de les 10 persones que varen fer d’avaladores.
Considerem que els preus abusius de l’habitatge als Països Catalans de per si ja són una autèntica usura a les classes populars i les hipoteques un engany i un acte mafiós propi de les elits dominants.
Que els preus abusius de l’habitatge ja són per si sols un atemptat contra els drets socials i que els bancs s’enriqueixen en base a aquesta necessitat bàsica.
Que en aquesta situació concreta el BBVA pretén realitzar una execució hipotecària que deixa sense casa a 20 famílies apropiant-se de dos habitatges per un sol deute i fa que sigui una autèntica usura i una canallada.
Assenyalem als partits del règim que legitimen i donen cobertura política i legal a l’espoli per part de les elits a les persones treballadores –del qual el negoci immobiliari n’és un exemple paradigmàtic- i insistim en que només la transformació profunda de la societat pot garantir una vida digna per a la majoria de les persones. Només una esmena a la totalitat del model socioeconòmic pot servir com a porta de sortida del capitalisme i conduir-nos a un model social just.
Convidem a tothom a estar atentes a les properes convocatòries i a solidaritzar-vos amb la lluita de la PAHC de Sabadell així com amb totes les lluites de l’esquerra anticapitalista i per la construcció de l’alternativa socialista.
Tenim la convicció de que no totes les oposicions al règim capitalista poden tenir la mateixa potencialitat antisistèmica. Que el capitalisme pot incorporar moltes de les lluites que es donen per la transformació social però no aquelles altres que identifiquen al mateix capitalisme les injustícies i l’explotació. Que el marxisme, com a eina creativa per entendre i transformar la societat, sosté que els moviments socials i les organitzacions revolucionàries que no aconsegueixen traspassar l’estretor de les seves lluites locals i particulars acaben lligades al corporativisme i limitades als interessos mediats i tenim la convicció de que aquest no és el cas de la PAHC de Sabadell, que superant el conflicte immediat i concret apunta al capitalisme com a responsable de la pobresa, la precarietat i la ignomínia en la que ens obliguen a viure.
Juntes ho podem tot.
Desobediència!
La lluita és l’únic camí!
Davant de la negativa del BBVA a buscar una solució als 10 casos d’afectades per les hipoteques i els avals, i la negativa d’aquest banc a retirar els avals del procediment d’execució hipotecària des d’Endavant OSAN volem fer les següents valoracions:
Volem expressar de forma taxativa la nostra solidaritat amb les 10 famílies i amb el conjunt de les treballadores organitzades a la PAHC de Sabadell.
Denunciem que en cada un d’aquest 10 casos el BBVA pretén quedar-se amb dues cases per la hipoteca d’un sol habitatge. D’aquesta manera el banc no només vol robar la casa d’aquestes persones sinó que també vol prendre els immobles de les 10 persones que varen fer d’avaladores.
Considerem que els preus abusius de l’habitatge als Països Catalans de per si ja són una autèntica usura a les classes populars i les hipoteques un engany i un acte mafiós propi de les elits dominants.
Que els preus abusius de l’habitatge ja són per si sols un atemptat contra els drets socials i que els bancs s’enriqueixen en base a aquesta necessitat bàsica.
Que en aquesta situació concreta el BBVA pretén realitzar una execució hipotecària que deixa sense casa a 20 famílies apropiant-se de dos habitatges per un sol deute i fa que sigui una autèntica usura i una canallada.
Assenyalem als partits del règim que legitimen i donen cobertura política i legal a l’espoli per part de les elits a les persones treballadores –del qual el negoci immobiliari n’és un exemple paradigmàtic- i insistim en que només la transformació profunda de la societat pot garantir una vida digna per a la majoria de les persones. Només una esmena a la totalitat del model socioeconòmic pot servir com a porta de sortida del capitalisme i conduir-nos a un model social just.
Convidem a tothom a estar atentes a les properes convocatòries i a solidaritzar-vos amb la lluita de la PAHC de Sabadell així com amb totes les lluites de l’esquerra anticapitalista i per la construcció de l’alternativa socialista.
Tenim la convicció de que no totes les oposicions al règim capitalista poden tenir la mateixa potencialitat antisistèmica. Que el capitalisme pot incorporar moltes de les lluites que es donen per la transformació social però no aquelles altres que identifiquen al mateix capitalisme les injustícies i l’explotació. Que el marxisme, com a eina creativa per entendre i transformar la societat, sosté que els moviments socials i les organitzacions revolucionàries que no aconsegueixen traspassar l’estretor de les seves lluites locals i particulars acaben lligades al corporativisme i limitades als interessos mediats i tenim la convicció de que aquest no és el cas de la PAHC de Sabadell, que superant el conflicte immediat i concret apunta al capitalisme com a responsable de la pobresa, la precarietat i la ignomínia en la que ens obliguen a viure.
Juntes ho podem tot.
Desobediència!
La lluita és l’únic camí!
Des d’Endavant OSAN manifestem tot el nostre suport als 5 joves independentistes als quals la justícia espanyola demana 30 anys de presó per protestar contra les agressions al català. Així mateix, fem una crida a manifestar-nos aquest proper divendres 14 de març a partir de les 8,30 del matí davant dels jutjats de Sabadell, per mostrar el nostre suport a aquests joves i la nostra repulsa a l’acció judicial espanyola contra el nostre poble. MANIFEST DEL SEPC
El 5 de març de 2010 el partit Unión, Progreso y Democracia va organitzar un acte de propaganda espanyolista a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB consistent en una conferència de la líder del partit Rosa Díez. Davant d’això un centenar de joves i estudiants, molts d’ells independentistes, van accedir a l’Aula Magna on s’anava a produir l’esdeveniment i mitjançant crits i càntics van palesar el seu malestar.
La tensió va anar en augment per les discussions dels estudiants amb els militants d’UPyD i el degà de la facultat, el professor Salvador Cardús, fins que aquest darrer decidí anul·lar la conferència davant la impossibilitat de la seva realització a l’Aula Magna. Tanmateix i ajudats per la seguretat privada i policies de paisà, Rosa Díez va poder exposar el seu programa polític en una altra sala davant d’una vintena de militants del seu partit, això si escridassats en tot moment des del passadís adjunt per desenes d’estudiants.
Unión, Progreso y Democracia encapçala un moviment espanyolista que treu el seu rèdit electoral mitjançant la catalanofòbia amb actes i campanyes com el que es va realitzar a la UAB. Les seves propostes polítiques giren al voltant d’un estat uniforme i centralista a nivell polític i l’assimilació cultural hispànica de la nació catalana. No se’ls han caigut els anells a l’hora de demanar la il·legalització de partits polítics independentistes i la persecució dels seus partidaris, la supressió de les comunitats autonòmiques i el retorn de les competència a l’Estat o l’eliminació de les polítiques de normalització lingüística de les llengües minoritzades com el català, el basc o el gallec.
Les actuacions d’Unión, Progreso y Democracia només són un exemple més del full de ruta que ha dissenyat l’Estat Espanyol per espanyolitzar llengua i cultura als Països Catalans. En aquell 5 de març de 2010 ja estava força madur l’embrió de la política espanyolista que ara intenta aplicar el ministre Wert amb la proposta de reforma de la Llei Orgànica d’Educació, entre d’altres.
Tots i totes hem sentit com el Ministre Wert ha dit per activa i per passiva que el seu objectiu com a màxim responsable del Ministeri d’Educació és espanyolitzar als i a les alumnes catalanes. Arran de la denúncia presentada pel partit de Rosa Díez han imputat a cinc companyes els següents delictes: delicte de provocació a l’odi i a la violència contra grups i associacions, delicte per impedir el legítim us de les llibertats de reunió o manifestació, delicte de coaccions i un delicte de desordres públics demanant-se, per la totalitat de tots ells, 6 anys i mig de presó i una multa de 22 mesos per a cadascuna de les companyes, superant, entre totes, més de 30 anys de presó. Davant d’aquesta situació, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem exposar les següents consideracions:
El moviment espanyolista del que forma part UPyD i Rosa Díez utilitza l’odi contra la nació i la llengua catalana com a instrument electoral a canvi d’enfrontar i crispar la ciutadania.
L’acte realitzat a la UAB forma part d’aquesta campanya de crispació i no tenia cap mena de rigor acadèmic, més enllà de la propaganda electoral espanyolista. Les autoritats de la universitat davant de l’intent de provocació d’UPyD haurien d’haver denegat el permís per a la seva consecució.
Aquesta causa torna a palesar que la justícia espanyola persegueix descaradament els activistes independentistes i que resta al servei de l’espanyolisme més ranci i recalcitrant.
Per la diada del 8 de Març la Coordinadora de l’Esquerra Independentista Alcoià – Comtat (EIAC) vam realitzar una jornada de lluita arreu de les nostres comarques.
La lluita feminista és un dels tres eixos que ens defineixen ideològicament, perquè no entenem un Països Catalans independents i socialistes sense acabar amb l’opressió del sistema patriarcal. Per aquest motiu reivindiquem que cada dia és 8 de Març, cada dia és una nova oportunitat per plantar-li cara a les desigualtats que patim com a dones de classe treballadora. La lluita feminista abraça tots els àmbits de la vida perquè els atacs que rebem en la nostra vida personal, en realitat, són atacs polítics. Recordant el feminisme dels anys 70 sota el lema “Tot allò personal és polític”, volem evidenciar que és polític que seguim sent precàries i que les dones seguim acumulant la major part de la pobresa del món, l’atac a la llibertat sobre els nostres cossos i les retallades en els sectors on les dones som una part imprescindible com educació o serveis socials.
Per tots aquests motius els dies previs al 8 de Març l’EIAC ha despenjat diverses pancartes en les comarques, com Castalla, Onil o Beniarrés. A banda, el diumenge 9 de Març vam organitzar una xarrada a Alfafara amb el títol “Mama de major vull ser puta. Xarrada per l’abolició de la prostitució” de mà de la ponent Alícia Moragues, representant de l’àrea antipatriarcal de la Cordinadora Obrera Sindical (COS). L’acte va comptar amb l’assistència de vora 50 persones al Centre social “La Mateta” on es va generar un diàleg al voltant de l’explotació sexual de la dona.
Des de l’EIAC animem totes les dones de les nostres comarques a organitzar-se i treballar per la seua emancipació real i a cridar que som fortes, capaces i orgulloses de ser de dones!
L’Esquerra Independentista del Sud, la coordinadora que agrupa les assemblees comarcals d’Endavant, Arran i Sepc a l’Alacantí, va reexir en motiu de les activitats organitzades per al 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, en una nova demostració de la disciplina i compromís en la lluita antipatriarcal del conjunt de la militància de la comarca. El Sepc inicià les activitats amb una xarrada sobre coeducació el dimecres 5 de març a la Uniervsitat d’Alacant; el divendres 7 les activitats es traslladaren a la ciutat de la mà de Carme Díaz, integrant del Seminari Feminista, que protagonitzà una interessant xarrada i debat sobre la dona treballadora al món reproductiu. En ella, incidí en les bases de l’economia feminista, que posa de rellevància la importància del món reproductiu enfrontant-se una visió del món que no el contempla com a treball, ja que no ve mediatitzat per l’intercanvi monetari. A més de desmentir aquesta interpretació limitada de les relacions de producció, l’economia feminista valoritza aquest món reproductiu i el considera irremplaçable per a aquestes mateixes relacions de producció, ja que és qui produeix la força de treball.
El dissabte 8 de març les organitzacions de l’Esquerra Independentista participaren en la manifestació que recorregué els carrers més cèntrics d’Alacant, en una mobilització que agrupà al voltant de 2000 persones. Al darrere d’una pancarta que reivindicava que “ni capitalisme ni patriarcat, feministes i desobedients”, els i les militants independentistes i feministes no deixaren de cridar consignes com ara “dona assalariada, doblement explotada”, “dona treballadora, lliure i lluitadora” o “no hi ha feminisme en el capitalisme”. Així mateix, també se sentiren amb rotunditat crits en defensa del dret al l’avortament i al propi cos. La manifestació finalitzà a les portes del Mercat central, on les organitzacions de classe que treballen a la ciutat llegiren els seus manifestos.
Una nova mobilització internacionalista i antiimperialista es va desenvolupar el passat 5 de març a la ciutat d’Alacant, en el marc de l’activitat del Moviment de Resistència Global d’Alacant per denunciar l’intent colpista i feixista a Veneçuela. Al voltant de 80 persones es van tornar a trobar a la Plaça de Bous i, a l’igual que la setmana anterior, no van deixar de cridar consignes en defensa de la Revolució Bolivariana de Veneçuela i del progrés social que ha propiciat el programa socialista implementat a aquell país. A més de la defensa revolucionària i la solidaritat internacionalista, les concentrades recordaren la figura d’Hugo Chávez, traspassat tot just fa un any.
El sistema capitalista necessita del patriarcat per mantenir les seves quotes de benefici a través de l’explotació i la dominació. Són dos sistemes que interactuen i operen de manera conjunta. L’explotació és la transmissió sistemàtica de recursos de qui els produeix cap a qui no els produeix i la dominació ens imposa rols i estructures per legitimar aquesta explotació. Així doncs, tant a la feina com a casa com en d’altres espais estem exposades a les agressions del patriarcat i el capitalisme. Paral·lelament ens torbem amb altres opressions que determinen la nostra precarietat i desigualtats que com a dones no podem obviar, com són la procedència, l’ ètnia, la classe, la sexualitat i/o l’edat, entre moltes altres.
Avui, hi ha raons més que suficients per dir que la classe treballadora ha vist com els seus drets han estat retallats i menyspreats per les classes dominants, i les dones treballadores som les que estem pagant les conseqüències més dures de la despossessió per part de la burgesia i el capital. Les nostres condicions de vida estan sent degradades. Es retallen ajudes a la dependència, a la maternitat i a la conciliació. Es retalla en sanitat i educació. Es retalla en polítiques d’igualtat i de prevenció i abordatge de la violència masclista. La darrera reforma laboral ens exclou encara més del treball assalariat, condemnant-nos a l’economia submergida quan no al treball domèstic no remunerat (no com a opció personal sinó perquè el context ens hi aboca). La bretxa salarial entre dones i homes no fa més que augmentar. I se’ns persegueix i se’ns fa fora dels carrers per ser migrades, trans i/o putes.
Tota aquesta violència estructural s’agreuja amb les agressions i assassinats masclistes que no cessen any rere any, sinó que van a més. Així com per aquelles violències que no per menys visibles són menys perjudicials (menyspreu, insults, pressió estètica, gelosia, possessivitat…). Recentment hem rebut l’últim atac directe a la nostra vida i el nostre cos. La contrareforma de la llei de l’ interrupció voluntària de l’embaràs que pretén acabar amb el dret al propi cos de les dones, infantilitzar-nos, i fer-nos meres reproductores de la força de treball tot relegant-nos a l’àmbit domèstic. Es pretén que el control de la vida de les dones, deixi de ser de les dones i que la maternitat passi de ser una elecció a una obligació. A més, és una llei del tot classista en tant les dones que tinguin diners seguiran podent avortar quan vulguin, en canvi, les dones de classe obrera es veuran obligades a avortar en condicions perilloses i en la clandestinitat, arribant a posar en joc la seva vida.
Davant aquest panorama, com a classe i com a dones, només ens queda un camí i és seguir batallant per construir noves formes de relacions entre persones i sexo-afectives. Per aconseguir la igualtat i la coresponsabilitat en el món laboral, social, personal i familiar, i la socialització dels mitjans de producció però també de les tasques de reproductives de i cura. I finalment per poder decidir lliurement si volem ser mares o no, perquè si nosaltres parim nosaltres decidim. Per tot això, ara més que mai l’aliança entre dones treballadores i l’autodefensa feminista són imprescindibles! Hem de ser lliures per decidir. Hem de ser desobedients per lluitar. I hem de ser feministes per guanyar!
Visca el dia internacional de les dones treballadores! Visca el 8 de març!
L’esgotament de la via judicial, deixa la decisió del futur del CSA Can Vies en mans de la propietat de l’immoble, l’empresa municipal del transport TMB. Una empresa participada majoritàriament per l’ajuntament de Barcelona. Per tant, la decisió ja no és judicial, sinó política i per tant, la pressió popular pren especial importància. És en aquest context que la plataforma de solidaritat amb Can Vies havia convocat una cadena humana per encerclar el districte de Sants, per tal de fer evident el suport veïnal al centre social okupat des del maig de 1997 al carrer Jocs Florals. A la cadena humana s’hi han sumat més de 250 persones que han fet assolir el repte inicial. Així, membres d’entitats d’arreu del barri com diables, castellers, colla bastonera, gent de col·lectius de Can Vies i de la resta del barri, han fet un cercle gegant mentre es cridaven consignes de suport al centre social.
El dia començava calent, doncs el regidor del districte, havia anat a primera hora de la tarda a la radio local a contestar les preguntes dels veïns. Al sortir de l’emissora, un grup de manifestants l’hi ha fet un escarni, que l’ha fet recular fins a l’emissora, d’on ha hagut de sortir envoltat de policia local. Aquesta mateixa policia ha estat l’encarregada de fer un cordó davant la seu del districte durant l’acció reivindicativa. Un cop aconseguit el repte inicial, la gent s’ha concentrat a la plaça del darrera de la seu del districte, la plaça sobre la qual hi va haver l’Hamsa, que avui hagués fet 18 anys d’okupació. Allà s’ha informat de les novetats del cas, i s’ha convocat una assemblea informativa per als propers dies.
![pancarta[1]](http://www.endavant.org/wp-content/uploads/2014/03/pancarta1.jpg)
![[8 de març] Dones lliures, desobedients i feministes per canviar-ho tot](https://www.endavant.org/wp-content/uploads/2014/03/8mar_EI_mutA3_.jpg)
