[Desobeïm] Comunicat de premsa sobre l'escratxe a Alícia Sánchez Camacho

Des de la campanya Desobeïm hem convocat per demà una acció davant la Casa Batlló del Passeig de Gràcia de Barcelona. Amb aquesta acció volem denunciar les responsabilitats personals de la direcció del PP davant el segrest del dret a votar el futur polític de Catalunya el proper 9 de novembre.

L’objectiu d’aquesta acció és visualitzar que la direcció del PP ha segrestat el dret democràtic a tota la població de Catalunya a decidir el seu futur. L’ha segrestat als que volem uns Països Catalans independents i l’ha segrestat també als que volen poder decidir de manera democràtica continuar formant part de l’estat espanyol.
Que aquesta acció transcorri al costat del domicili de la dirigent del PP Alícia Sánchez Camacho tampoc no és casual. Volem assenyalar també aquesta màfia política que ha robat, ha defraudat i s’ha enriquit des de i per les clavegueres de l’estat; aquests polítics amb pisos de luxe suposadament pagats amb el sou de diputat; aquest sistema dels sobres en negre i dels favors tornats.
Denunciem fermament el cinisme del Partit Popular a l’hora d’inventar-se “atacs personals” quan es tracta de protestes pacífiques no contra les seves opinions, sinó contra els seus atacs orquestrats contra tota la població.
La por, senyors del PP, són les desenes de milers de famílies desnonades de casa seva. Són els treballadors amenaçats de caure a la misèria pels EROs que la seva reforma laboral ha imposat. Són les persones agredides pel feixisme que tan impunement el seu ministeri de l’interior protegeix. Són els i les joves que passen per la infame Audiència Nacional pel simple fet de lluitar pels seus drets.

No ens volem estar de recordar que els escratxes són una forma pacífica de protesta que pretén assenyalar les responsabilitats d’algú i donar a conèixer una reivindicació. La mateixa justícia a la qual invoca el PP per negar els drets del nostre poble va definir-los, en una coneguda sentència, com “un mecanisme ordinari de participació democràtica i de la societat civil”.

Per part nostra, continuarem portant la protesta, pacífica però contundent, a la cara d’aquelles persones, amb noms i cognoms, que han segrestat el dret a decidir el nostre futur col·lectiu.

[9 d'Octubre] Per canviar-ho tot: Desobeïm

Com cada any el pròxim 9 d’octubre l’Esquerra Independentista serem als carrers de València per convertir la diada del País Valencià en una jornada de lluita per la llibertat nacional, social i de gènere del nostre poble.

Una diada on reivindiquem, més enllà de celebrar l’entrada de Jaume I a la ciutat de València, el conjunt de les lluites socials i nacionals que històricament ha desenvolupat el Poble Treballador dels Països Catalans en aquesta data.

Actualment ens trobem davant d’una situació d’urgència social que sol·licita una resposta immediata de manera col·lectiva. Aquesta resposta vindrà de la mà de la construcció de la Unitat Popular en el marc d’uns Països Catalans lliures de tota opressió com a únic camí per aturar l’empobriment massiu de les classes populars, l’emergència vivencial, la pèrdua de drets laborals i civils, la privatització encoberta dels serveis socials més elementals, l’enèsima ofensiva contra el valencià i l’escola per part de les institucions…..

I és que la transformació social no es produeix ni en parlaments ni en despatxos, perquè per més que s’apropen tot tipus d’eleccions hem de tindre clar que la batalla pels nostres drets es juga fonamentalment a les nostres aules, als nostres llocs de treball, les nostres places i carrers. És on hem de ser majoritaris, massius i desobedients per poder enderrocar el règim del 78, els estats que ens oprimeixen i el sistema que ens ofega, per fer fora la màfia que ens governa i començar a construir una societat radicalment democràtica que avance cap a la justícia social i l’alliberament de gènere.

Així, el camí ens el marquen les estudiants que prenen els carrers, les companyes del CEiP Cremona, del Pare Català i de tantes i tantes escoles, les companyes de la PAH amb la seua obra social, les vagues a les Illes o a Panrico, les lluites contra la llei mordassa i la reforma de l’avortament de Gallardon, les okupes de Can Vies o els centenars de milers de catalanes que prenen els carrers per la independència, entre molts altres exemples de dignitat al llarg i ample del nostre país. Perquè sabem que ningú no ens regalarà la llibertat i estem disposades a desobeir per a prendre-la.

En aquests moments tenim una tasca fonamental: bastir el país, des de barris, pobles i comarques, d’eines que ens permeten agafar el control del nostre present per decidir el nostre futur. Un futur, on el poble treballador tinga les estructures per decidir-ho tot, per portar a terme una revolució democràtica que ens permeta construir un país nou. Un país allunyat de la UE i l’OTAN, sense CIE’s ni fronteres militaritzades, on siga el poble treballador qui governe, sense cap tipus de desigualtats.

La nostra lluita mai no ha acceptat els Decrets de Nova Planta, ni els Pactes de la Moncloa ni les transicions. La nostra lluita sempre ha refusat els marcs legals imposats, les constitucions i els estatuts. La nostra lluita no entén de barreres ni de cadenes mentals. La nostra lluita mai no ha acceptat lleis injustes. La nostra lluita sempre ha rebutjat les imposicions, vinguen de França, d’Espanya, o dels governs regionalistes. És la nostra lluita la que ens ha permès continuar ací, dempeus. És la nostra lluita la que ens ha permès que, després de més de 300 anys, no hagen aconseguit doblegar-nos. Per això, ara més que mai, cal continuar optant per la desobediència, per l’autoorganització, per la lluita a tot arreu, per utilitzar tots els mitjans al nostre abast.

Sabem que la resposta col·lectiva no és o possible o impossible, la resposta col·lectiva és necessària. És l’hora del poble, de noves formes d’organitzar-nos i prendre partit, d’arriscar-nos, de desobeir. Desobediència contra la segregació lingüística a què ens condemnen al País Valencià, on parlar i viure en valencià, el nostre català, és una lluita diària. Desobediència a les imposicions i les retallades en l’educació, com han fet i fan els i les docents a les Illes. Desobediència a les lleis masclistes que pretenen que les dones no puguem decidir sobre els nostres cossos. Desobediència a les lleis que ens retallen la llibertat de manifestar-nos. Desobediència als llocs de treball, desobediència per poder decidir quin model econòmic volem. Desobediència per poder votar i decidir què volem ser. Desobediència per dur a terme qualsevol canvi real i profund. Desobediència per ser lliures.

No permetrem que tot canvie perquè no canvie res. Eixe és el repte i el nostre compromís. Perquè no hi ha excuses ni mirarem cap a altre lloc. Perquè ja no ens alimenten molles. Perquè ho volem TOT. Perquè no podem oblidar que el nostre objectiu final: la Independència, el Socialisme i el Feminisme als Països Catalans.

Per uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes.
Visca la Terra!

Manifest unitari de l’Esquerra Independentista

[Alacant] Arrenca la Vaga del transport públic interurbà

 

vaga busos octubre 14

El proper dissabte 4 d’octubre començarà la Vaga que el Comitè d’Empresa de l’Alcoiana, que realitza el servei de transport interurbà, ha convocat fins el dia 11 per defensar el sistema de transport públic i els llocs de treball que desapareixerien amb l’eliminació per part de l’Ajuntament i la Generalitat de diversos recorreguts. L’Esquerra Independentista del Sud, a l’igual que en l’anterior conflicte del transport del passat desembre, ha organitzat un Comitè de Suport per tal d’extendre a la ciutat informació sobre la vaga i la necessària solidaritat de classe; des de dijous s’han penjat cartells a les marquesines i parades de Sant Vicent, Universitat, Sant Joan, Mutxamel i centre d’Alacant, s’han repartit pamflets a les usuàries, i s’han penjat cartells a una vintena d’autobusos.

A partir de dissabte, amb l’inici de la Vaga, la feina es traslladarà cada matinada a les cotxeres, on les treballadores han convocat els piquets informatius, i a la Plaça del Mar, on cada matí les vaguistes repartiran informació coincidint amb la celebració a la ciutat de la Volvo Ocean Race.

DSC_1162IMG_20141002_112052_379253231

Les treballadores de l’Alcoiana, empresa de transport públic que cobreix les rutes interurbanes a l’Alacantí, han convocat Vaga entre el 4 i l’11 d’octubre. El motiu d’aquesta convocatòria és defensar el sistema de transport públic i, més concretament, les línies d’autobús, que uneixen Alacant amb Urbanova, el Palamó, la Platja de Sant Joan i el Castell de Sant Ferran, i que l’Ajuntament d’Alacant i la Conselleria de Transports volen fer desaparèixer.

L’autobús i el sistema de transport públic han d’unir els habitants de la comarca, els barris amb els col·legis, amb els centres de salut, amb els polígons industrials, amb les platges, amb les administracions. El transport públic no ha de ser l’alternativa al cotxe, sinó l’aposta per la mobilitat, per l’ús col·lectiu, barat, no contaminant, ràpid i àgil. Amb el desinterès de les administracions (Ajuntament, Diputació, Conselleria) no només empitjora el servei cap a les classes populars, que som les que majoritàriament utilitzem l’autobús, sinó també s’envia a l’atur desenes de treballadores de l’Alcoiana.

La negativa de la Conselleria de Transports i de l’Ajuntament d’Alacant a mantenir diverses línies urbanes del transport públic es dóna en un context general de grans retallades al sistema públic: en educació, en sanitat, en serveis socials, en la llei de dependència, tancament de RTVV; és a dir, en l’actual ofensiva del capital per reduir al màxim els serveis públics i per privatitzar-los. No és un problema econòmic d’una administració, sinó de fallida absoluta de totes elles, reducció al màxim dels serveis públics, procés de privatització dels serveis públics, desviament dels recursos públics al pagament del deute i corrupció institucionalitzada. El capitalisme, en la seua llarga agonia, ataca els drets de la classe obrera per tal de poder mantenir les seues taxes de benefici, i ens condemna a una vida miserable i indigna.

Les treballadores, joves, estudiants, pensionistes, aturades, de la ciutat i de la comarca no podem restar inactives davant aquesta nova agressió. La desaparició del transport públic és un atac directe a les nostres condicions de vida, als nostres drets i als serveis públics. Donem suport a la Vaga del transport! Participem en les mobilitzacions convocades! Només lluitant tenim futur!

 

Desobeïm! Pel referèndum, per la independència, pels Països Catalans

Des d’Endavant OSAN donem tot el nostre suport i aboquem tots els nostres esforços militants a la campanya “Desobeïm”, impulsada per Independència per canviar-ho tot. Aquests són dies de reclamar la desobediència, de desemmascarar la manca de compromís real de les elits polítiques sobrevingudes al sobiranisme i de forçar la protesta al carrer.
En la desobediència comença i acaba el nostre procés cap a la independència. Una independència que ha de servir per a canviar-ho tot, i que s’ha d’estendre arreu dels Països Catalans. Aquests dies, ens veiem als carrers!
www.desobeim.cat

[Alacant] La lluita per l'avortament lliure i gratuït no s'atura

IMG-20140927-WA0074La lluita per l’avortament lliure i gratuït, per la despenalització de l’avortament i pel dret al propi cos no s’atura malgrat la paralització de la reforma de la llei de l’avortament i la dimissió del ministre de justícia espanyol, fites aconseguides amb dos anys de contínues mobilitzacions a Alacant tot el país. Després de l’èxit que per al moviment feminista suposa la marxa enrere en la vulneració dels drets fonamentals de les dones a decidir sobre el nostre propi cos, la feina ha de continuar: no hem lluitat tant per a aturar-nos ara. Sota aquestes premisses, l’Esquerra Independentista del Sud, així com altres organitzacions de classe de la ciutat decidírem mantenir la convocatòria de lluita en motiu del Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament. Malgrat la pluja que deslluí l’acte, la trentena de militants que participaren d’aquesta nova mobilització no pararen de cridar en defensa del dret al propi cos: “sexe quan vull, embaràs quan decidisc”, “avortament lliure i gratuït”, “el nostre cos, la nostra decissió”, o “ni l’església ni Gallardón aturen la lluita pel dret al propi cos” van ser algunes dels lemes més repetits en una concetració que conclogué amb la lectura dels manifestos de l’Esquerra Independentista del Sud i del Pcpe-Cjc.
IMG-20140927-WA0078

[Alacant] La solidaritat internacionalista i la resistència palestina continuen

Desenes de persones van participar el passat 23 de setembre en l’acte amb el qual el Moviment de Resistència Global d’Alacant va encetar el nou curs polític; donant continuïtat al treball internacionalista amb Palestina que va mobilitzar aquest estiu per tres vegades centenars de persones per deunciar el genocidi sionista, arribà l’hora de les conclussions i l’anàlisi.
IMG_8602Per a això, l’organisme unitari de solidaritat internacionalista va convidar Pilar Egea, membre del recent creat a Alacant grup de BDS, i Fayez Badaui, analista palestí i membre del Front Popular per l’Alliberament de Palestina. Mentres la companya Pilar va explicar els objectius  de la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions a Israel, així com de les activitats desenvolupades a nivell internacional i local, Fayez considerà que l’ofensiva sionista del passat estiu havia de considerar-se un fracàs, en no haver aconseguit l’objectiu principal: desarmar i derrotar la resistència palestina. Ans al contrari, ressenyà que malgrat la destrucció, els assassinats diaris, les dificultats per desenvolupar una vida amb normalitat, el bloqueig o la carestia de qualsevol producte de primera necessitat, la moral entre els homes, les dones i els xiquets palestins continua elevada, així com la determinació per construir un únic estat laïc i progressista a Palestina, sense distincions racistes. Així mateix, considerà Israel com un estat que té la seua única raó d’existència en la guerra permanent contra els palestins, i que per tant és enemic de la pau ja que aquesta significa la seua fi com a estat; en aquest sentit, anuncià que la resistència palestina espera nous atacs sionistes, tant a Gaza com a Cisjordània i Jerusalem. D’altra banda, situà el conflicte que viu la regió en el context de divisió entre els àrabs i els musulmans que desitja l’imperialisme i els seus aliats regionals, denunciant els bombardejos dels EEUU sobre el territori sirià, la contínua ajuda de l’imperialisme, de Turquia i d’Aràbia Saudita als delinqüents i les màfies que s’amaguen darrere de grups islamistes com ara l’EI o al Nusra, i el fictici enfrontament entre xiites i sunnites.
IMG_8610

Continuem lluitant per l'avortament lliure i gratuït!

Davant la retirada de l’avantprojecte de llei de l’avortament, volem manifestar la nostra satisfacció per la doble victòria que suposa. D’una banda, pel fet de ser una llei masclista, hereva de la misogínia pròpia del franquisme, que considerava les dones “naturalment” inferiors per a poder decidir i que exaltava una concepció heteropatriarcal de la institució familiar. Al mateix temps, es tractava també d’una llei classista, feta contra les dones treballadores que no tindrien connexions amb metges ni diners per marxar a avortar a un altre estat.
Així doncs, des d’Endavant OSAN reivindiquem:
1.- La victòria dels moviments feministes i de l’esquerra rupturista, que han demostrat un cop més que l’organització popular i la lluita al carrer i les mobilitzacions donen els seus fruits. Continuarem sortint al carrer per defensar els nostres drets.
2.- La necessitat de seguir impulsant la lluita contra el sistema patriarcal com a indispensable per a l’emancipació de les persones. Encara que la retirada de la “llei Gallardón” sigui una victòria, no hem d’oblidar que la llei vigent actualment, feta pel PSOE, és molt restrictiva i feta des d’una òptica paternalista. Seguirem lluitant per l’avortament lliure i gratuït.
3.- La urgència de fer front a les ingerències constants de les tesis ultracatòliques en la legislació d’un estat pretesament “aconfessional”. L’Estat espanyol, hereu del nacionalcatolicisme franquista, no ha sabut ni volgut desvincular-se mai de l’Església catòlica, que actua com a lobby que influeix i distorsiona el desenvolupament de l’activitat política en tots els àmbits. Davant d’un estat còmplice del masclisme de l’Església, la desobediència feminista esdevé l’única eina eficaç d’autodefensa de les dones.
Celebrem també la dimissió del ministre de Justícia, Alberto Ruíz-Gallardón, principal impulsor i defensor d’aquest projecte de llei infame. Gallardón romandrà al nostre record com un dels màxims exponents del masclisme institucional, el catolicisme conservador i la tirania de la dreta patriarcal, al mateix temps que com a símbol d’un dels fracassos més estrepitosos (i més aplaudits) del govern de Mariano Rajoy. La caiguda del ministre és un triomf indiscutible del moviment feminista i fa palesa la capacitat d’incidència de la mobilització social i l’autoorganització del poble, que han estat capaces d’obligar els poders polítics a fer marxa enrere malgrat la majoria absoluta del PP i les pressions de l’Església.
Avortament lliure i gratuït!
 
28 DE SETEMBRE – DIA INTERNACIONAL PER A LA DESPENALITZACIÓ DE L’AVORTAMENT
Concentració –  dissabte 27 de setembre – Alacant – 20h – Subdelegació del govern (Pl. de la Muntanyeta 6)
Manifestació – diumenge 28 de setembre – Barcelona – 12,30h – Pl. de Catalunya
Manifestació – dissabte 27 de setembre – Castelló de la Plana – 18h – Pl. Maria Agustina
Concentració – dissabte 27 de setembre – Gandia – 19h – Pl. del Rei Jaume I
Manifestació – diumenge 28 de setembre – València – 19h – Pl. de la Verge
 

Davant la declaració de nul·litat que el TSJIB ha fet del decret TIL

Des d’Endavant-OSAN Mallorca consideram la darrera sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears una petita victòria en la batalla política en defensa de la nostra llengua a les aules.
Entenem que la sentència, però, no s’ha d’interpretar com a una mostra de bona voluntat per part dels tribunals. No oblidem que la justícia espanyola fa pocs dies es pronunciava amb una duríssima condemna contra les joves encausades per l’acció a la Conselleria d’Educació.
Amb aquesta sentència la situació del PP es torna encara més absurda. Desafiant la seva pròpia legalitat, i amb Joana Maria Camps mantenint-se al capdavant d’educació després del seu evident fracàs, només fa que retardar el desenllaç final.

Endavant-OSAN cridam a la comunitat educativa i als seus agents organitzats a prendre la sentència com una prova de la utilitat de les darrers mobilitzacions. La millor forma de defensar el català contra la pretesa espanyolització de les aules que vol el Partit Popular és la mobilització i la pressió contra el Govern Balear.
Existeix una clara majoria social contra l’aplicació del TIL. Traslladar això en vertaders canvis depèn de la capacitat dels agents educatius per canalitzar el desacord en organització, mobilització, i especialment desobediència.
Mallorca, Països Catalans, 23 de setembre de 2014