Reflexions sobre l'escenari pre i post 9N i el paper de l'esquerra independentista

Davant la proximitat del 9-N, el caràcter obert de l’escenari i la confusió generada pel tacticisme dels partits «nacionalistes» sobre l’abans i el després del 9-N, així com sobre la pròpia data, és decisiu que l’Esquerra Independentista actuï en una sola direcció sobre la base d’una anàlisi que ens permeti incidir en la realitat a curt termini i mantenir, alhora, una línia estratègica de llarg termini. Els objectius estratègics de l’Esquerra Independentista són la independència i el socialisme pels Països Catalans i pensem que qualsevol valoració sobre el procés sobiranista i el 9-N cal fer-la des d’aquest punt de vista i en funció del paper que aquests factors juguen en el nostre projecte global.
Creiem que hi ha uns punts previs a tenir en compte per a poder fer un anàlisi que no estigui interferit per apreciacions subjectives o immediatistes:

  • El procés sobiranista es dóna en una part del país i no pot ni substituir ni obstaculitzar el procés de construcció nacional dels Països Catalans
  • La independència del Principat en sí no és l’objectiu del programa polític de l’Esquerra Independentista.
  • Les valoracions sobre la conveniència o inconveniència de la independència del Principat en relació a aquests objectius estratègics no són pertinents perquè finalment el protagonisme i la decisió recauen sobre el poble i en cap cas és tasca de l’Esquerra Independentista obstaculitzar la materialització de la voluntat popular.

És important, també, fer una correcta caracterització del procés sobiranista per no perdre de vista el paper que juga en el procés d’alliberament nacional dels Països Catalans. Al nostre entendre, hi ha els següents elements a tenir en compte:

  • L’objectiu del govern de CiU no és l’autodeterminació del Principat, sinó canalitzar la mobilització social independentista cap a una negociació amb l’Estat espanyol. Probablement, CiU no sigui l’únic actor que es conformaria amb una solució autonomista.
  • Si CiU no ha desobeït ja per convocar la consulta des de la institució, no ho farà per proclamar la independència. Sense desobediència no hi ha independència i per realitzar aquest gest de ruptura cal trencar vincles amb la burgesia principatina i el seu fetitxisme de les lleis, l’ordre i la seguretat jurídica.
  • No existeix un «procés legal». Perquè un procés d’autodeterminació fos legal ens hauríem de treure prèviament de sobre la pròpia ocupació espanyola. Un procés legal és la negació del procés.
  • El conflicte nacional és un conflicte entre el poble i l’Estat. Si es nega a desobeir, la Generalitat es posa de banda de l’Estat.
  • Com a estructura burgesa d’Estat, la Generalitat no és la representació del poble de Catalunya sinó dels interessos de les classes dominants del Principat.

El govern autonòmic pretén descafeïnar la consulta per desactivar-la com a mandat democràtic al propi govern i poder seguir utilitzant la capacitat de mobilització de l’independentisme com a arma llancívola en el seu pols amb l’Estat.
La qüestió no és si la consulta que el govern proposa pel 9-N és tècnicament semblant a la que va prometre; la qüestió creiem que és:

  • Que la pregunta està expressament dissenyada per deixar la porta oberta a una reformulació del pacte amb l’estat, que és precisament la negació de l’exercici del dret d’autodeterminació.
  • Que la consulta del 9-N no pot substituir en cap cas un referèndum d’autodeterminació.
  • Que el govern va prometre que organitzaria una consulta i no ha preparat les passes tècnico-administratives necessàries per a fer-ho. La consulta del 9-N és, per tant, una prova de l’incompliment de les seves promeses.
  • Que les rebaixes que l’actual proposta implica en relació a la que ha demanat el poble al carrer, més enllà de la valoració de la seva rellevància tècnica, es deuen a la voluntat d’evitar el xoc de sobiranies amb l’Estat espanyol.

Aquesta darrera qüestió creiem que no té, com alguns voldrien, un valor purament simbòlic:

  • A llarg termini un plantejament així posa el procés en una via morta i es limita a postposar la rendició, ja que no hi haurà independència sense desobediència, és a dir, sense ruptura.
  • A curt termini, aquest plantejament implica que si l’Estat impugna també aquest model de consulta, que és una opció molt i molt possible, no hi hauria cap tipus de consulta.

Davant d’aquesta eventualitat, el Govern està intentant canalitzar les energies reivindicatives populars cap a un escenari d’«eleccions plebiscitàries». Aquest escenari creiem que és inacceptable perquè:

  • Unes eleccions al Parlament de Catalunya no poden ser en cap cas plebiscitàries. S’hi voten molts altres aspectes de la gestió autonòmica.
  • No hi ha cap garantia del compliment de les promeses electorals com demostra la història del sistema parlamentari català
  • L’única sortida en clau d’autodeterminació que podrien tenir unes eleccions d’aquest tipus seria una Declaració Unilateral d’Independència. Unes elits polítiques incapaces de convocar una consulta «il·legal» són encara més incapaces de fer una declaració així.

Els fets creiem que demostren, per tant, que:

  • L’únic agent actiu per l’autodeterminació es troba en el poble i que CiU no és en cap cas un aliat en la materialització d’aquesta reivindicació.
  • Si l’actual full de ruta cap a la independència del Principat entra en una via morta,  haurem d’estar preparats per posar damunt la taula una estratègia d’alliberament nacional pels Països Catalans a llarg termini, en la qual un referèndum és només un capítol o un instrument, però no l’objectiu estratègic.
  • Aquesta estratègia ha de ser capaç d’aplegar els moviments populars al voltant d’un programa d’Unitat Popular que inclogui la independència dels Països Catalans com una de les seves reivindicacions bàsiques.
  • De l’experiència d’aquests darrers dos anys caldrà analitzar sobretot el resultat de l’aposta de l’independentisme al voltant del treball polític interclassista (referencialitat de l”ANC) i de la territorialitat (independència per fases). Al nostre entendre, hi ha hagut una incapacitat per a transformar aquests «sacrificis» ideològics en acumulació de força cap al projecte estratègic de l’esquerra independentista.
  • Si la direcció política del procés per part de les elits del Principat és incapaç de materialitzar qualsevol ruptura amb Espanya, haurà quedat demostrat un cop més que un procés popular com el que ha defensat històricament l’Esquerra Independentista és l’únic possible.
  • El procés popular que proposem és, a més, l’únic que, en passar per sobre de les lleis espanyoles, passa per sobre també de les fronteres espanyoles (entre comunitats i entre estats) i és part, per tant, del necessari procés de construcció nacional.
  • Aquesta estratègia d’alliberament nacional ha de ser vàlida per a tot el territori dels Països Catalans i passa necessàriament per la desobediència i la ruptura. Tan en la conjuntura de curt termini (el propi 9-N) com en escenaris posteriors, l’Esquerra Independentista s’ha dotat d’un instrument (Independència per Canviar-ho tot) i d’una campanya (Desobeïm) que han suposat un primer intent de bastir un moviment autònom de les classes populars per a intervenir en l’onada mobilitzadora independentista. Aquest model creiem que ha de ser reforçat per tot el moviment si no es vol caure en el simple seguidisme del full de ruta de les classes dirigents.

Quines característiques ha de tenir aquest procés popular cap a la independència?

  • La socialització del programa de la Unitat Popular
  • La construcció del subjecte revolucionari que ha de materialitzar aquest programa
  • La creació d’estructures d’abast nacional que constitueixin una alternativa a les estructures institucionals existents
  • La creació d’organitzacions sectorials d’abast nacional en tots els àmbits
  • La socialització d’una estratègia concreta adreçada a l”enderrocament de l”Estat

De la crítica necessària a l’actual procés institucional no n’hem de deduir que no cal esperar res de l’actual escenari polític. Al contrari, és ple d’oportunitats perquè:

  • Posa en qüestió el marc polític imposat amb els pactes de la Transició.
  • Atorga als actors principals (l’Estat i la Generalitat) un marge de maniobra molt limitat i per tant un gran risc de cometre errors.
  • Dóna als sectors populars un protagonisme i una capacitat d’intervenció, pressió i desestabilització sense precedents des de la Transició.

Per tot això:

  • De cara a l’escenari concret del 9-N, cal promoure l’únic escenari que pot tancar o dificultar el desplegament d’un nou pacte entre Estat i Generalitat, és a dir, una participació massiva en la consulta del 9-N en forma de vots a favor de la independència .
  • De cara als escenaris posteriors cal promoure la mobilització massiva a favor de la independència dels Països Catalans en forma de lluita al carrer.

Perquè aquests factors acabin donant els seus fruits en el camí cap a l’alliberament nacional i social dels Països Catalans, creiem que cal que el poble actuï autònomament de la burgesia i els seus partits des d’estructures de classe (és a dir, no transversals). Amb aquesta estratègia autònoma de les classes populars es pot aconseguir, a mitjà termini, convertir la reivindicació popular, l’experiència popular de la traïció dels líders i la indignació acumulada, en un procés autèntic d’autodeterminació per sobre de les lleis espanyoles i de les fronteres (entre estats o entre autonomies) establertes per aquestes.
Aquest procés és tan difícil com sempre ho ha sigut. No hi ha dreceres en el camí cap a la independència i pensem fermament que l’Esquerra Independentista no es pot deixar desorientar pels discursos que promouen un procés d’independència indolora i interclassista, de la mà de les mateixes elits que han dirigit durant dècades l’autonomisme. Un procés que, plantejat en la seva versió legalista, és impossible de materialitzar. El procés popular cap a la independència és un camí difícil, però creiem que és l’únic camí possible cap a la independència dels Països Catalans i la construcció d’una societat socialista i feminista, objectius polítics del nostre moviment.

[COS] Votar és qüestió de classe. Per un marc laboral socialista, feminista i català

31 d’octubre: Jornada de lluita als Països Catalans.

La Coordinadora Obrera Sindical, sindicat per l’alliberament nacional, de classe i gènere dels Països Catalans, davant l’ofensiva recentralitzadora dels estats espanyol i francès, i tenint en compte el procés sobiranista engegat a la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC), una part del nostre país, convoquem, amb el suport de l’Esquerra Independentista, una jornada de lluita pel pròxim 31 d’octubre per donar una resposta, en clau laboral i sindical, a la prohibició de la consulta del 9 de novembre per part del TC, a les maniobres de les elits polítiques i econòmiques i al nou escenari obert a la Comunitat Autònoma de Catalunya.

Creiem que l’organització i la mobilització de la classe treballadora és la manera perquè aquesta assumeixi el lideratge per fer confluir els processos d’alliberament nacional amb la defensa dels nostres interessos de classe, atès que és la classe treballadora la que ha de liderar el procés de ruptura amb els estats espanyol i francès i la construcció del model social i econòmic dels Països Catalans. De la mateixa manera, des de la COS concebem el procés d’independència respecte dels estats espanyol i francès també des d’una ruptura i abandonament de les institucions que estableixen l’actual model de governança i gestió del capitalisme, com és la Unió Europea i la seva estructura econòmica i, per tant, sortint de l’euro i negant el pagament del deute.

Creiem que amb la mobilització i la desobediència de la classe treballadora és possible fer front al procés de recentralització i avançar en el procés d’autodeterminació de la CAC i de la resta dels Països Catalans. La resposta de la classe treballadora a la conjuntura política actual a través d’exercir una desobediència massiva (en clau nacional) a la prohibició del referèndum del 9N, i la participació directa dels treballadors i de les treballadores a la crida a les urnes, ha de constituir-se com un precedent de mobilitzacions no vist fins ara, precedent que veiem com una oportunitat per normalitzar la institució de la desobediència, una eina necessària i útil per canviar les regles del joc establertes, per teixir, en un futur, un necessari escenari de ruptura amb el model productiu i de relacions laborals que ens imposa el capitalisme.

Malgrat que no ha sigut possible convèncer a altres organitzacions sindicals per convocar conjuntament a la Jornada de Lluita del pròxim 31 d’octubre, la Coordinadora Obrera Sindical, amb el suport de l’Esquerra Independentista, creiem que la classe treballadora catalana ha de plantar cara al TC i ha de mostrar el seu rebuig al govern espanyol i a la desconfiança que genera l’actual govern de la CAC. Per això diem que anar a votar el 9-N és una qüestió de classe, perquè, entre altres coses, creiem que la classe treballadora catalana ha de liderar el procés per exigir un marc laboral català basat en els principis del socialisme i del feminisme, a través de l’organització i la mobilització sindical.

Creiem que el sindicalisme d’alliberament de gènere, de classe i nacional ha de seguir incidint en la necessitat de seguir dotant a la conjuntura política actual del marc territorial dels Països Catalans i de la més que necessària confluència amb el nostre procés d’emancipació de classe. Concebem la jornada de lluita del pròxim 31 d’octubre com una primera passa per animar a altres organitzacions sindicals a treballar conjuntament per a la convocatòria d’una vaga general revolucionària en l’àmbit nacional i, per començar a fer-ho possible, us convoquem a tots i a totes a la concentració/manifestació que tindrà lloc el pròxim 31 d’octubre a les 18:00 de la tarda a la seu de Convergència i Unió de Barcelona.

Perquè la lluita de classes és l’única via cap a la independència.

SI als Països Catalans, SI a la classe treballadora.

Enllaç al web del Sindicat COS + Publicació

[Horta-Guinardó] Prou repressió a la desobediència, prou repressió a l'independentisme

El govern de CiU al districte d’Horta-Guinardó imposa més de 3000€ en multes a qui exigeix un referèndum d’autodeterminació.

Des del passat 10 de setembre, en plena precampanya per la consulta del 9 de novembre al Principat, el govern municipal de Xavier Trias ha interposat cinc multes per valor de 3300€ a veïnes d’Horta-Guinardó per exigir un referèndum vinculant.

Especialment flagrants són les últimes que s’han rebut: dues multes de 1500€ per enganxar cartells que exigeixen la desobediència a l’Estat espanyol.

I no és el primer cop; durant la campanya de les eleccions autonòmiques, un altre militant independentista va rebre una sanció d’una quantia similar pel mateix motiu.

Es dóna el cas que les multes sempre són per quantitats molt més grans quan les imposa el Districte d’Horta-Guinardó, amb Francina Vila i Susanna Porcar al capdavant, mostrant així una clara mania persecutòria.

Tot plegat arriba en un context en que les institucions no deixen espais d’expressió política. El capitalisme neoliberal, que ha dirigit els darrers 33 anys l’Ajuntament de Barcelona, ha convertit també els espais d’expressió en una mercaderia i s’han cedit a l’empresa privada que impedeix qualsevol mena d’agitació política al carrer.

Davant aquesta situació desobeïm i desobeirem, ocupant els espais que necessitem per expressar-nos políticament.

Denunciem:

1) La persecució de la militància independentista i de la seva tasca agitativa als carrers d’Horta-Guinardó.

2) CiU vol un poble mesell que no se surti del discurs oficial, que nega la desobediència i qualsevol via que ens porti a la ruptura amb l’Estat espanyol i amb les elits econòmiques a les quals representa CiU.

3) Les ordenances del civisme són l’equivalent a l’Ajuntament de la llei mordassa, pendent d’aprovació a l’Estat Espanyol. Busquen criminalitzar qualsevol veu discordant i aturar-la per la via de sancions que condicionin les vides de les activistes del barri. El govern de Xavier Trias, Francina Vila i els seus sequaços pretén aturar la dissidència als carrers d’Horta-Guinardó mitjançant la por.

4) Mentre CiU imposa al poble una consulta rebaixada per complir amb l’ordenament jurídic de l’Estat Espanyol, multa als que assumeixen el mandat popular de convocar un referèndum vinculant per decidir el nostre futur com a poble.

5) Amb aquestes multes, i per moltes altres qüestions, CiU demostra que no és només un enemic de classe sinó que també ho és pel nostre alliberament nacional.

Assenyalem com a culpables de la persecució de l’independentisme a Horta-Guinardó als regidors i consellers de CiU del nostre Districte: Francina Vila, Susanna Porcar, Lina Huélamo, Jaume Fibla, Roser Nogués, Gonzalo Puelles i Lluís Bou.

Ni les multes ni les ordenances ens aturaran. Desobeïm.

Prou repressió a la desobediència!
Prou repressió a l’independentisme!

B1Lzi-JIAAAyoc4
B1Lr3KlIQAAFXWM
B1Lrr0kIEAAwspz
B1LrsczIAAIz0x4
B1LrtmjIgAAKtVV
B1LrXBAIcAAMyiG
B1LrXo_IIAA_YXC
B1LrYH9IYAAbxNC
B1LybnbCMAAznC0
B1LydK_CIAASxJV

El nostre posicionament sobre la convocatòria actual del 9N

Davant la convocatòria d’una consulta descafeïnada, resultat de la no desobediència de CiU a la prohibició antidemocràtica de l’estat, des d’Endavant OSAN volem compartir les següents reflexions:
No podem deixar en mans de l’autonomisme la mobilització per l’autodeterminació, ja que si ho fem, aquest usarà aquesta mobilització per a negociar una reforma constitucional, un nou encaix de Catalunya a Espanya i via lliure a l’estat per a anorrear els drets nacionals a la resta de Països Catalans. Tampoc podem fer el joc a l’autonomisme, esquivant la confrontació política i permetent que surfegin còmodament per damunt l’onada mobilitzadora pels drets nacionals que ha viscut Catalunya en els darrers anys.
Fem una crida al poble treballador dels Països Catalans que viu a les quatre provincies del Principat per anar a omplir les urnes el proper 9 de novembre, i desbordar-les de vots independentistes.
Si la consulta és impugnada o prohibida per l’estat, creiem que és importantíssim que ens mobilitzem per impedir que CiU torni a acatar la prohibició sense cap cost, i que fem que el poble sigui la garantia que el 9N hi hagi expressió de la voluntat popular per damunt de prohibicions i obediències.
Alhora, pensem que l’acció del 9 de novembre no servirà de res -o pitjor encara, servirà a l’autonomisme- si a partir del 10 de novembre no hi ha una ofensiva per desallotjar l’autonomisme del poder i per construir una hegemonia independentista, d’àmbit nacional i que pretengui trencar amb l’ordre social establert, font darrera de la nostra submissió a l’estat espanyol.
Països Catalans, 27 d’octubre de 2014
 
Documents relacionats
Reflexió sobre el pre i el post 9N i el paper de l’esquerra independentista
El procés sobiranista i l’esquerra independentista

[Sant Andreu] Butlletí n. 36 – Inici de curs desobedient

Butlletí andreuenc n. 36 – Setembre 2014

Inici de curs desobedient

Inici de curs frenètic. No perquè el guió ja estigués més o menys escrit o previst des de feia setmanes i mesos, el mes de setembre ha deixat de ser vertiginós.

A Sant Andreu el començàvem, però, amb calma. Amb la calma de la bona taula en el segon sopar de l’Esquerra Independentista del poble (Endavant, Arran i CUP), organitzat enguany davant del Casal El Noi Baliarda el dissabte 6. Primer capítol d’aquest inici de curs que tindria la continuïtat el dimecres 10, amb l’acte polític organitzat en motiu de la Diada, també per l’EI del poble.

I de Sant Andreu, ràpid cap a Barcelona, on l’efemèride dels 300 anys de la caiguda de Barcelona cobrava especial rellevància amb els actes de Som Països Catalans al Fossar de les Moreres, la vigília de l’Onze, i la ja tradicional marxa de torxes per una Barcelona independentista i popular, organitzada per l’EIB (Esquerra Independentista del Barcelonès) i que recorria els carrers de Ciutat Vella.

La Diada, com no, marcada per un suport massiu, popular, contundent i rotund a la consulta i a voler votar -i poder guanyar- el 9N. I allí dins, l’Esquerra Independentista fent-se sentir amb una veu pròpia: referèndum tant sí com no. I si cal desobeir, desobeirem. Pel referèndum, per la independència i pels Països Catalans. Després de la multitudinària ‘V’, l’EI va arrossegar desenes de milers de persones en la manifestació més massiva del moviment a Barcelona.

I entre tempesta i tempesta, la calma. O millor dit, la calma tensa. L’aprovació de la llei de consultes i la posterior demora del decret de convocatòria d’aquesta, en una mena de sudoku jurídico-legal esquivant la prevista suspensió per part del Tribunal Constitucional. Arreu, però, el poble no esperava, ni al TC ni a Mas. Dilluns 22 de setembre, tres dies després de l’aprovació, centenars d’ajuntaments feien plens extraordinaris per aprovar mocions a favor de la consulta. Aquesta era signada finalment el dissabte 27.

Diumenge 28, al casal, en parlàvem a El Noi Baliarda. Des d’Endavant havíem organitzat un debat entre Jaume Marfany, vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana, i Abel Caldera, portaveu d’Independència per canviar-ho tot. A cavall entre la consulta legal i el dia de la prohibició, el debat, seguit a twitter amb l’etiqueta #escenaris9N, va servir per posar damunt la taula diferents possibles escenaris abans, durant i després del 9N, així com per evidenciar diferències tàctiques i estratègiques importants.

En aquest sentit, va esdevenir com a clau el concepte de la desobediència. Mentre Caldera defensava la desobediència com a exercici radicalment democràtic de sobirania popular, Marfany assegurava que l’ANC mai va ‘contra ningú’ i recelava d’aquesta acció desobedient, en tant que també aniria contra el govern català, en un cas que es fes enrere després de la prohibició de la consulta.

Sense massa temps per reaccionar, el dilluns 29 s’esdevenia la prohibició. Aquell mateix dia, l’única en sortir al carrer va ser l’Esquerra Independentista, concentrant-nos primer a Pl. Orfila i places de districte, per després trobar-nos per protestar conjuntament a Delegació del Govern. Dimarts hi tornaríem, després de la massiva mobilització de Sant Jaume. Una gran manifestació que va tornar a pujar fins a Delegació del Govern, ja acordonada, i on els Mossos d’Esquadra, seguint ordre de CiU, van trencar i treure les tendes de qui intentava acampar. Una mostra més de qui està per fer complir la legalitat espanyola, sigui quina sigui l’ordre.

Aquelles mateixes dates arrencava al Casal l’oficina permanent 9N, una proposta que l’EI obre al poble per tenir un punt d’informació i de preparació de materials per difondre la campanya a favor de la consulta. En aquest sentit, el Casal segueix creixent i consolidant-se, com es poder constatar a l’assemblea general de mitjan setembre.

Però si una cosa fem, a part d’arrelar, és moure’ns pel territori. I ho fem, majoritàriament, amb transport públic. És per això que Stop Pujades ja ha començat a treballar per mobilitzar-se de nou, preventivament, i forçar l’ATM que abaixi el preu dels bitllets de cara el 2015. Als carrers, als busos i als metros, a les places, arreu de Sant Andreu i Barcelona, la desobediència no s’atura!

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Setembre 2014. Assemblea de Sant Andreu d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org

[Castelló de la Plana] IV Jornades Anticapitalistes

L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN) participa activament en la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa, des d’on hem organitzat les IV Jornades Anticapitalistes.
PROGRAMA:
Dilluns 13 d’octubre – 19:00 Centre polifuncional del Grau
“Sanitat valen$iana”
Organitza: EUPV Grau
Dimarts 14 d’octubre – 19:30 Llotja del Cànem
“Un procés constituent del País Valencià”
Organitza: Compromís per Castelló
Dimecres 15 d’octubre – 19:00 Casa de la Cultura
“Banca pública, banca social”
Organitza: ATTAC
Dissabte 18 d’octubre – 12:00 La Cosa Nostra
“Stop judicis a la dissidència” i dinar solidari
Organitza: RESCAT/Solidàries La Plana
Dijous 23 d’octubre – 19:00 Sala Marcelino Camacho
“Fracking i prospeccions petrolíferes”
Organitza: Plataforma Petroli No Columbretes Netes
Organitza: Plataforma Anti-Fracking
Divendres 24 d’octubre – 18:00 La Cosa Nostra
“Presentació de la campanya contra la violència de gènere!”
Organitza: Dones en Lluita
Dissabte 25 d’octubre – 12:00 Plaça Independència (La Farola)

ACTE CENTRAL
de les
IV JORNADES ANTICAPITALISTES

ACTE CENTRAL de les IV JORNADES ANTICAPITALISTES
MANIFESTACIÓ: Que se’n vagen! Fora repressors!
I després:
– DINAR POPULAR
– FIRA DE COL·LECTIUS
A la plaça de l’Ereta (Isabel la Católica).
Organitza: CRTR
Dimarts 28 d’octubre – 19:00 Casal Popular de Vila-real
“Solidaritat amb l’Ucraïna antifeixista”
Organitza: PCPE i CJC
Dimecres 29 d’octubre – 19:00 Casa de la Cultura
“El treball garantit: posar en valor als treballadors”
Organitza: ATTAC
Dijous 30 d’octubre – 19:00 La Cosa Nostra
“L’imperialisme en l’actualitat”
Organitza: PCPE i CJC
Dijous 6 de novembre – 19:00 Casa de la Cultura
“Renda bàsica”
Organitza: ATTAC
Divendres 7 de novembre – 21:00 Casal Popular de Castelló
Sopar solidari amb les encausades per paelles
Organitza: SEPC
Dissabte 8 de novembre – 19:00 La Cosa Nostra
Trobada Antirepressiva: xerrada, sopar i concert a la plaça de l’Ereta
Organitza: CGT
Dimecres 12 de novembre – 19:00 Casa de la Cultura
“L’amenaça del TTIP sobre les nostres vides. Com ens afecten els tractats TTIP, CETA i TISA?”
Organitza: ATTAC
Divendres 14 de novembre – 19:00 Casal Popular de Castelló
“Construcció del socialisme feminista”
Organitza: Endavant (OSAN)
Dissabte 15 de novembre – 17:30 La Cosa Nostra
“Passat, present i futur del moviment estudiantil”
Organitza: Acontracorrent
Adreces:
La Cosa Nostra: c/ Sant Miquel, 2
Casal Popular de Castelló: c/ d’Amunt, 167
Casal Popular de Vila-real: c/ Cronista Traver, 30
Llotja del Cànem: c/ Cavallers, 1
Centre Municipal de Cultura: c/ Antonio Maura, 4
Sala Marcelino Camacho: plaça de les Aules, 6
Centre Polifuncional del Grau: c/ Foradada, 8

NOTA DE PREMSA DE LA CRTR

LA CRTR ORGANITZA LES IV JORNADES ANTICAPITALISTES

Com en anys anteriors en arribar la tardor, la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa (CRTR) ha organitzat una nova edició de les Jornades Anticapitalistes de Castelló, que en aquesta edició seran les quartes i tindran lloc entre el dilluns 13 d’octubre i el dissabte 15 de novembre.
Les Jornades constaran d’un acte central i un total de quinze actes públics convocats tant per organitzacions membres de la CRTR (Acontracorrent, ATTAC, CGT, Endavant (OSAN), EUPV-Grau, La Cosa Nostra, PCPE-CJC, SEPC) com per altres que sense formar part de la Coordinadora han volgut participar en les Jornades (Compromís per Castelló, Dones en Lluita, Plataforma anti-fracking, Plataforma Petroli No, Rescat/Solidàries La Plana).
Cada col·lectiu que organitza un acte es responsabilitza del mateix, mentre la CRTR coordina les Jornades i s’encarrega de la seua difusió i de l’organització de l’acte central. En la propaganda de cada acte es fa constar que està inclòs en les IV Jornades Anticapitalistes.
Les activitats de les Jornades es desenvoluparan en locals públics i centres socials de Castelló, el Grau i Vila-real. L’acte central, organitzat directament per la CRTR, tindrà lloc a Castelló el matí del dissabte 25 d’octubre i consistirà en una manifestació contra la repressió als moviments socials i en l’exigència de la destitució dels responsables d’actuacions policials violentes, com les que van tindre lloc el passat 20 de setembre. A continuació hi haurà una Fira de col·lectius i un dinar popular a la plaça de l’Ereta.
Els actes programats aborden assumptes molt diversos, com ara la defensa dels serveis públics; els atacs als drets laborals i socials i al medi ambient; el moviment estudiantil; així com temes polítics, internacionals i de solidaritat. També el tema de la repressió es tractarà en diversos actes, entre ells el central de les Jornades, com a resposta al seguit de multes, detencions i fins i tot agressions amb que els aparells de l’estat han respost a la lluita obrera i popular en els darrers temps a la Plana i al conjunt de l’estat.
La CRTR està integrada per persones a títol individual i col·lectius i organitzacions presents a les comarques de Castelló, a totes les quals uneix el rebuig al capitalisme i una ideologia d’esquerres, oberta a tota organització o persona que compartisca eixes idees i estiga disposada a involucrar-se en la construcció d’un vertader contrapoder popular.
Amb l’organització de les Jornades, la CRTR pretén promoure la difusió d’idees i el debat al voltant de molt diversos temes, des d’una perspectiva anticapitalista. Tots els actes de les Jornades són oberts a la participació de qualsevol persona interessada.

Castelló de la Plana, 1 d’octubre de 2014

Organitza:
Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa
http://coordinadora-repartim-treball-riquesa.blogspot.com/

Comunicat d'Endavant OSAN davant de la renúncia de CiU a realitzar la consulta sobre la independència de Catalunya

Davant de la renúncia de CiU a seguir amb el full de ruta per a la convocatòria d’una consulta sobre la independència de Catalunya, des d’Endavant OSAN volem fer les següents valoracions:
La situació en la qual ens trobem demostra que un moviment d’alliberament nacional a dia d’avui a l’Europa occidental, capitanejat políticament per les classes dirigents no té condicions de triomf perquè aquestes classes dirigents no estan interessades en un veritable trencament de l’status quo.
Des de fa més d’una setmana estem assistint no a l’intent de CiU d’esquivar tots els obstacles per a donar la veu al poble, sinó a l’intent de CiU de justificar unes eleccions amb una llista unitària que li serveixi com a salvavides polític.
Aquest escenari el podem qualificar obertament de traïció de CiU a la voluntat popular i als compromisos adquirits. Una traïció resultat de l’apuntalament i la centralitat que s’ha atorgat als partits autonomistes en tot aquest procés. Una traïció resultat de la dimissió d’algunes grans organitzacions de masses que en comptes d’actuar com a moviment popular han actuat com a corretja de transmissió del govern d’Artur Mas.
La posició de l’esquerra independentista no pot aigualir-se intentant jugar al joc d’equívocs i d’il·lusionisme de la façana mediàtica del Procés, sinó que tenim l’obligació d’obrir camins efectius per a possibilitar l’alliberament de tots els Països Catalans.
En un escenari absolutament canviant, ple de miralls i caretes, i amb sobreexposició mediàtica es fa difícil traçar una bateria d’accions concretes. Tot i així, sí que volem traçar un fil conductor el qual creiem que ens ha de servir de brúixola: cal convertir el 9N en una jornada de mobilització i lluita tant contra la imposició antidemocràtica de l’estat espanyol com contra l’autonomisme que un cop i un altre ens ha estat venent.
La independència passa per a destituir de la seva posició hegemònica aquells sectors que històricament han estat l’argamassa que ha encadenat el nostre poble a l’estat espanyol. Ras i curt: cal llençar CiU i l’autonomisme a la paperera de la Història com a condició indispensable per avançar cap a la llibertat del poble treballador dels Països Catalans.
El moviment i l’organització popular són els únics garants que tenim per a assegurar els canvis polítics i socials que el nostre poble demanda. Acumular forces per a la unitat popular, construir un únic subjecte polític per a tots els Països Catalans, i recuperar la iniciativa dels moviments de base i de carrer enfront la pulsió institucional són elements que hem d’activar per continuar fent passes endavant.
La lluita és l’únic camí! Independència, socialisme i feminisme!
Països Catalans, 14 d’octubre de 2014

Presentem l'assemblea del Maresme de la nostra organització

L’assemblea d’Endavant OSAN al Maresme es presenta a la comarca amb aquest acte polític inserit dins de la campanya #Desobeïm.
El dijous 16 d’octubre, a partir de les 20.00 h, a la Sala d’actes del Cafè de Mar de Mataró, tindrà lloc l’acte polític ‘9N Desobediència: Clau de la transformació social’.
L’acte comptarà amb les intervencions de:
· Ausiàs Ferrer, representant de l’Assemblea d’Endavant OSAN al Maresme.
· Víctor López, membre de Crida per Sabadell i Moviment Popular de Sabadell.
· Aleix Cardona, membre de SOM Països Catalans.
· Isabel Vallet, diputada al Parlament de Catalunya per la CUP-Alternativa d’Esquerres.
L’acte, emmarcat dins de la campanya Independència per canviar-ho tot, es centra en l’eix de la desobediència. La desobediència és i serà una eina necessària per exercir els nostres drets; a l’autodeterminació, al treball, l’accés a l’habitatge, l’educació pública, la sanitat pública i universal, el dret al propi cos i a la participació política.
Les intervencions analitzaran el moment polític actual i la necessitat d’una mobilització social capaç de desobeir davant les imposicions de la legalitat actual, exercida per les estructures d’estats com l’espanyol o la Unió Europea. També es plantejarà el camí necessari de transformació social i de construcció de contrapoder popular per tal d’avançar cap a la veritable sobirania econòmica, eina imprescindible per la construcció d’uns Països Catalans lliures, socialment justos, per a posar l’economia al servei de les persones.
Així mateix, l’acte servirà per iniciar l’activitat pública de l’assemblea d’Endavant OSAN al Maresme, constituïda a finals de l’any passat.
La lluita és l’únic camí!