El passat dissabte 28 de febrer, el membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa Jordi Berbís visità Alacant convidat pel Moviment de Resistència Global a realitzar una xarrada sobre el procés de construcció de la Unió Europea i el TTIP. Davant d’una seixantena d’assistents, l’economista feu un repàs els diferents moments de creació i ampliació de la Unió Europea, assenyalant les fites no només del creixement geogràfic de la UE sinó de l’ampliació de les seues competències i objectius.
Així, categoritzà la Unió Europea com un projecte del capital per tal de superar els obstacles i limitacions estatals i crear un gran espai per al lliure comerç i el trànsit de mercaderies. En aquest sentit, caracteritzà les negociacions al voltant del TTIP com una passa més en la lògica de la Unió Europea com a pol capitalista i imperialista; així, el TTIP no suposa una perversió de la UE sinó l’evolució conseqüent de l’acumulació capitalista i l’ampliació de les seues capacitats de negoci. A més a més, valorà que el TTIP no suposa la fagocitació de les empreses europees per les ianquis sinó una aliança entre les grans multinacionals de banda i banda de l’Atlàntic, que a més té com a segon objectiu l’aïllament d’altres pols capitalistes com ara Rússia o la pèrdua d’autonomia i capacitat de maniobra de la Xina.
Sobre la detenció de 8 brigadistes al Donbass
El passat divendres 27 de febrer, 8 persones van ser detingudes arreu de l’estat espanyol acusades d’haver participat amb les tropes de les repúbliques de Donetsk i Lugansk en el conflicte del Donbass. El motiu esgrimit pel govern espanyol és que aquesta participació posava en dubte el principi de neutralitat de l’estat espanyol en aquest conflicte.
És d’una profunda hipocresia per part de l’estat espanyol dir que les 8 persones detingudes van posar en perill «el principi de neutralitat espanyola», ja que l’estat espanyol, a través de l’OTAN i la UE, és un agent propiciador del cop d’estat d’ara fa un any i de la guerra que se n’ha derivat.
Ni l’estat espanyol ni l’estat francès poden parlar de neutralitat en la guerra d’Ucraïna, així com tampoc ho poden fer en les guerres de Síria, Líbia o l’Irac. L’estat espanyol, en tant que membre rellevant de l’OTAN i la UE, ha participat activament en l’estratègia de voler sotmetre a qualsevol preu la perifèria d’Europa. Per a fer això no han tingut cap problema en promoure cops d’estat o armar milícies i governs de tall ultradretà i/o islamista. Els resultats d’aquesta estratègia han estat grans catàstrofes socials i humanitàries.
Aquesta estratègia forma part de la mateixa corrent de fons que hi ha tant en l’espoli i despossessió dels pobles del sud europeu com en la desregulació propiciada per tractats com el TTIP. És l’intent del capitalisme occidental per a afirmar el seu poder en un moment d’intent d’accelerar l’acumulació de capital en un context on aquesta acumulació és cada vegada més difícil d’assolir.
Exigim a l’estat espanyol que cessi en la persecució judicial a les 8 persones detingudes divendres. Demanem també que es donin explicacions a la població sobre quin ha estat el grau d’implicació del govern espanyol amb el govern ucraïnès i les seves actuacions terroristes contra la població al Donbass.
[Sant Andreu] Cròniques i lluites del poble. Anuari 2014
Recull dels butlletins mensuals elaborats durant l’any 2014 pel nucli d’Endavant (OSAN) Sant Andreu.
Consulta’l des d’aquí.
Aturem el TTIP
Vídeo de la campanya d’Endavant OSAN contra el TTIP
[Poblenou] L'Octubre, Casal Independentista del Poblenou es trasllada de local, ens ajudes?
L’Octubre, Casal Independentista del Poblenou es trasllada de local. Després de 18 anys de treball al barri, volem renovar el nostre projecte i fer-lo encara més obert i participatiu a les veïnes i veïns, entitats i col·lectius del Poblenou amb qui treballem cada dia.
Ens ajudes a fer-ho possible?
Crònica de la xerrada al Poblenou: Aturem el TTIP. No a l’acord de comerç i inversions EUA-UE
Una quarantena de persones van seguir atentament les intervencions de Vidal Aragonés (advocat laboralista i membre del col·lectiu Ronda), Isabel Vallet (militant d’Endavant i Diputada de CUP Alternativa d’Esquerres) i Francisco Navarro (economista membre del Seminari Taifa i professor de la UAB) que van aportar la seva expertesa en els diferents camps per entendre què és el TTIP i perquè li hem de fer front.
Aspectes legals que blinden les grans multinacionals, que amb l’harmonització legislativa amb els EUA es perdran encara més drets socials, que aquest tractat no és més que la perpetuació del Capitalisme, que serà nefast per a les classes populars treballadores, i encara més accentuat en les dones, són algunes de les idees que van transmetre els ponents a un públic que va escoltar atentament les intervencions.
Després de la xerrada, el nucli tenia preparats menjar i beure que van facilitar poder seguir parlant del tema, i debatent com fer-li front.
Tot el nostre suport a la vaga d'estudiants del 26F
Des d’Endavant OSAN volem donar tot el nostre suport als i les estudiants que avui estan paralitzant instituts i facultats en defensa de l’ensenyament públic. La implantació del 3+2 és una nova passa en el camí cap a la privatització de l’ensenyament universitari. Un ensenyament qu en la darrera dècada ha duplicat i triplicat preus i ha expulsat milers de joves de classe treballadora dels estudis universitaris per la impossibilitat de fer front als seus costos.
Una situació que ja va alertar i combatre, amb tot l’encert, el moviment estudiantil entre 2008 i 2009. La reivindicació contra el Pla Bolonya ha mostrat com tot allò que alertaven els i les estudiants s’ha anat acomplint. I com els posicionament tebis i covards d’una part del professorat no han servit absolutament per a res. En aquest sentit, també donem tot el nostre suport a la vaga de professorat i PAS de la UB convocada per la COS, per a trencar amb la tebior i claudicació dels sindicats majoritaris de professorat universitari.
Endavant amb la lluita estudiantil!
Més informació:
Comunicat del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Comunicat de la COS – Universitat de Barcelona
Seguiment de la vaga a L’ACCENT
El nostre propi camí
Article escrit per Aquil·les Rubio, militant d’Endavant, a La Fàbrica.
Els darrers temps han estat plens de notícies, moviments i escenaris polítics impensables fa un anys; la crisi capitalista, que ja al 2008 es denunciava com a estructural, ha posat de manifest els límits del capitalisme per a oferir al conjunt de la humanitat uns horitzons amples de dignitat vital; la misèria diària a l’Àfrica, Amèrica o Àsia ha arribat a Europa per a quedar-se i ha convertit el que s’anomenava Quart Món en la realitat quotidiana d’Irlanda a Grècia i de la terra dels andalusos fins la dels saami.
Les polítiques implementades per les institucions de la burgesia, ja siga les electives com ara els diferents parlaments, o les opaques com ara el FMI, el Banc Mundial o la Comissió Europea han blindat els interessos de les grans companyies, les multinacionals i els bancs, han aplicat polítiques d’austeritat a tot el continent i han fet caure sobre les esquenes de la classe treballadora, mitjançant el deute i els rescats financers, la consolidació dels seus fabulosos beneficis. L’actual negociació del TTIP és una volta de clau més en aquesta lògica, com ho han estat les reformes laborals o les de les pensions, complementades en el plànol repressiu amb la tramitació de la nova Llei de Seguretat Ciutadana o la reforma del Codi Penal. Tot plegat, suposa la reordenació jurídica d’un sistema en descomposició que necessita ajustar el seu funcionament per a continuar garantint la seua posició dominant.
Als Països Catalans, a més, hem viscut un context particular ja que la profunda crisi del capital ha anat acompanyada de l’absoluta deslegitimació del marc institucional amb què la burgesia de l’estat espanyol ha sustentat el seu projecte de dominació; A la contínua denúncia per part de l’Esquerra Independentista, des dels anys setanta, del pacte autonòmic, s’ha sumat la radicalització de les elits dirigents del Principat i l’impuls recentralitzador de l’Estat, que han tensionat encara més l’acord interburgès pel qual el marc institucional, jurídic i territorial de les autonomies resolia els seus interessos de classe.
És innegable, doncs, que ens trobem en un moment de canvi i que els paradigmes creats a la fi de la II Guerra Mundial estan en discussió; des de la capacitat del capitalisme per a proporcionar un cert benestar fins els conceptes de progrés i creixement; des de la possibilitat d’avançar en la igualtat de gènere fins la pròpia existència d’una mínima cobertura social; des de la legitimitat del sistema representatiu fins el model territorial i institucional europeu.
No podem negar, tampoc, que en aquest moment de canvi, Endavant (OSAN) hem patit una certa desorientació i que, unes vegades per les pròpies limitacions, altres per les errades d’anàlisi, altres per la incapacitat d’intervenir en les masses, no hem estat competents per a avançar en el quefer de tot moviment revolucionari: elevar la consciència de classe, aprofundir en la consciència nacional, incrementar les contradiccions a través de la lluita al carrer, enfrontar les classes populars a les retallades i polítiques d’austeritat, i generar espais de contrapoder i organització de base.
És indubtable, també, que els sacrificis ideològics que bona part de l’Esquerra Independentista ha realitzat en els darrers dos anys, han contribuït a aquesta dificultat per articular un programa polític capaç d’enfrontar-se a la mateixa vegada i a tots els Països Catalans al centralisme espanyolista, a les polítiques d’austeritat, al creixement del deute, al regionalisme catalunyès i al parlamentarisme. Més aïna, s’ha intentat buidar el programa polític de l’Esquerra Independentista i, com a conseqüència, trencar el moviment per a convertir-lo en la comparsa radical del regionalisme. Així, els sacrificis ideològics han esdevingut també sacrificis polítics en realitzar apostes concretes, com ara destinar esforços al treball dins l’ANC o intentar situar el parlamentarisme en l’eix central de l’acció política, que han dificultat la creació i reforç de les eines organitzatives de classe, de lluita i autònomes.
Hem lluitat moltes vegades en solitari, a contracorrent, des dels marges del sistema; hem hagut de crear el nostre propi camí, i en eixe afany hem coincidit amb altres lluitadores amb qui hem compartit aquest camí: el de construir un moviment popular autònom, capaç d’intervenir des de les seues pròpies coordenades en la realitat, per a transformar-la. I aquestes coordenades es diuen Independència dels Països Catalans. Per a concretar-les, cal treballar per socialitzar el programa de la Unitat Popular, construir el subjecte revolucionari i estructures d’abast nacional, mobilitzar de manera sostinguda la classe treballadora, i fugir de l’esperança electoralista i parlamentarista que ens atrapa en la búsqueda de canvis superficials i ens impedeix veure l’essència del problema polític: la contradicció capital-treball.
És comprensible sacrificar la unitat de classe per l’interclassisme que ofereixen les plataformes dirigides per la burgesia; és comprensible renunciar a la construcció nacional i substituir-la per la independència per fases; és comprensible silenciar la lluita feminista. És comprensible, finalment, creure que un referèndum o un Parlament autonòmic poden substituir el poder i la capacitat d’intervenció política de la classe treballadora. És comprensible, sí, i també ens desvia del nostre propi camí.
Sé que tot és més complex del que descric i que el regust de front patriòtic, fraccionalisme, tensió, deriva institucionalista i electoralista, regionalisme interclassista i trencament del moviment només siguen apreciacions discutibles. Tanmateix, en aquests moments de canvis, que no són més que oportunitats per a poder intervenir de manera autònoma o per a acabar diluïts en el corrent hegemònic, continue sent necessari triar el nostre propi camí. Com a classe explotada, com a nació ocupada, com a dones negades.
Les dones kurdes i les polítiques de discriminació positiva, una lliçó per al nostre país
Article escrit per Isabel Vallet, diputada al Parlament de Catalunya per la CUP-AE i militant d’Endavant, a L’Accent.
El passat cap de setmana va tenir lloc el Primer Congrés del Moviment Democràtic de Dones Lliures del Kurdistan a Dyarbakir. De les més de 30 intervencions de diferents activistes, sense dubte s’ha de destacar una consciència i una determinació de pedra. Segurament, la situació que viuen les dones kurdes determina que si tries el camí de la lluita per la teva emancipació ja no hi ha marxa enrere.
El congrés va aplegar unes 800 dones dels diferents territoris kurds, així com una delegació internacional d’observadores entre les quals estava convidada la CUP-AE, el Congrés Nacional Africà, representants turques de la Marxa Mundial de Dones, feministes gregues, els verds d’Àustria i representants tunisianes del Fòrum Social.
El Moviment Democràtic de Dones Lliures (DÖKH) és un moviment fundat per milers de dones activistes kurdes que treballen en diverses esferes. El DÖKH està organitzat en assemblees de dones en 25 ciutats i composat per partits polítics, assemblees de dones i diputades, representats institucionals locals, dones sindicalistes obreres, dones activistes d’organitzacions de la societat civil, associacions de dones i institucions, cooperatives, treballadores de premsa i publicacions, dones que treballen en l’esfera de l’art i la cultura, dones del món acadèmic, i dones activistes.
En el congrés es va exposar per part de les diferents intervencions la necessitat de situar al centre de totes les lluites la lluita de les dones contra el patriarcat, fent èmfasi en la premissa d’Abdullah Ocälan que diu que “el poble kurd no serà lliure fins que les dones kurdes no ho siguin”. Així, en les seves paraules, la lluita de les dones kurdes és també la lluita contra l’explotació capitalista, i la lluita per l’alliberament del seu poble.
Una de les resolucions que es va acordar en la segona jornada del congrés va ser el desenvolupament de tot tipus de mecanismes per facilitar la participació activa de la dona en la presa de decisions així com en la representació política. I és sobre aquest aspecte que em vull centrar, a la vista d’unes eleccions municipals imminents als Països Catalans.
El congrés va aplegar unes 800 dones dels diferents territoris kurds, així com una delegació internacional d’observadores entre les quals estava convidada la CUP-AE, el Congrés Nacional Africà, representants turques de la Marxa Mundial de Dones, feministes gregues, els verds d’Àustria i representants tunisianes del Fòrum Social.
El Moviment Democràtic de Dones Lliures (DÖKH) és un moviment fundat per milers de dones activistes kurdes que treballen en diverses esferes. El DÖKH està organitzat en assemblees de dones en 25 ciutats i composat per partits polítics, assemblees de dones i diputades, representats institucionals locals, dones sindicalistes obreres, dones activistes d’organitzacions de la societat civil, associacions de dones i institucions, cooperatives, treballadores de premsa i publicacions, dones que treballen en l’esfera de l’art i la cultura, dones del món acadèmic, i dones activistes.
En el congrés es va exposar per part de les diferents intervencions la necessitat de situar al centre de totes les lluites la lluita de les dones contra el patriarcat, fent èmfasi en la premissa d’Abdullah Ocälan que diu que “el poble kurd no serà lliure fins que les dones kurdes no ho siguin”. Així, en les seves paraules, la lluita de les dones kurdes és també la lluita contra l’explotació capitalista, i la lluita per l’alliberament del seu poble.
Una de les resolucions que es va acordar en la segona jornada del congrés va ser el desenvolupament de tot tipus de mecanismes per facilitar la participació activa de la dona en la presa de decisions així com en la representació política. I és sobre aquest aspecte que em vull centrar, a la vista d’unes eleccions municipals imminents als Països Catalans.
El DÖKH va optar pel reconeixement del principi de discriminació positiva com el seu principi fonamental
I és que el DÖKH va optar pel reconeixement del principi de discriminació positiva com el seu principi fonamental fins que s’aconseguisca la igualtat home-dona, sense embuts, de manera clara i des del principi. Així les diferents organitzacions kurdes han assumit i han promogut la quota de gènere en tots els mecanismes, augmentant la representació de les dones i la seva participació activa i generalitzada en la presa de decisions. En la seva lluita contra enfocaments opressius que volen doblegar la força de voluntat de la dona, advoquen per qualsevol activitat que ajude a conèixer i enfortir la voluntat de la dona. I estan animades també pel PKK a ser crítiques també amb els rols de gènere i poder a les pròpies organitzacions. Com que a l’Orient Mitjà totes les estructures de dominació i repressives (exèrcit, estat, religió, família) són més fàcilment visibles com estructures de control masculí, situar la dona en un paper central és una lluita per la democratització de la societat, i no únicament per la igualtat.
En termes concrets, pel que fa a la representació institucional, en els últims 8 anys, el Moviment Democràtic de Dones Lliures ha desenvolupat el sistema de copresidència a les formacions kurdes polítiques i socials (HDP,PYD i als municipis). Aquest sistema pioner de repartiment de poder, des de 2009, permet que els llocs clau de presa de decisions dins del partit siguen compartits per dones i homes. Això vol dir que tots els llocs de alcaldia i regidoria estan compartits, o copresidits. És a dir, s’ha instaurat la figura d’alcaldessa/alcalde, regidora/ regidor, i les representants comparteixen el mateix salari, així com els deures i drets de representació en el seu districte electoral.
Una altra de les polítiques de normalització ha estat aplicar una quota de gènere del 40% als òrgans de decisió de les diferents organitzacions. Com a resultat d’aquestes polítiques, hi ha en l’esfera política kurda 13 diputades, 14 alcaldesses, 18 dones membres de l’assemblea general i 193 representats municipals..
Per exemple, en les eleccions a Turquia de 2007, els partits kurds van guanyar 21 escons, amb una representació femenina del 38%. Mentre que la representació de dones en els partits com el governant AKP i el republicà CHP només representaven el 9%. En les últimes eleccions locals de març de 2014 a Turquia, només 37 dones van ser triades com alcaldesses (d’un total de 1.364), de les quals més de la meitat eren dones dels partits kurds.
No s’accepta l’afiliació a institucions kurdes dels homes amb més d’una esposa. En els governs locals la discriminació positiva per a ocupar les dones s’aplica com a política de treball. A tall d’exemple, a Diyarbakir s’està creant una central de taxistes dones, política pionera en un sector eminentment masculí.
Per als treballadors municipals homes que fan servir la violència contra les seves dones, s’aplica la norma del moviment que és la terminació del contracte de treball del treballador i la transferència del salari del treballador a la seva esposa.
Més enllà de la lluita institucional, i en la construcció de les polítiques feministes alternatives al sistema, el DÖKH ha establert assemblees de dones en 25 ciutats, 27 centres de dones en municipis governats pel partit PYD, 3 centres d’acollida per a dones maltractades, 17 cooperatives de dones, 9 associacions de dones, iniciatives de Mares per la Pau en 12 ciutats, una agència de dones de premsa anomenada Jinha, i organitzacions de dones en el consell dels partits PYD i DTK. Es publica un diari de dones i es dirigeixen programes acadèmics per a dones en 3 centres. A la resta de les organitzacions mixtes es dóna suport a la formació dels consells autònoms de les dones. A les ràdios i televisions locals o internacionals en poder del moviment hi ha programació feta i adreçada exclusivament a dones, i això arriba a moltes llars.
Aquestes i altres polítiques de discriminació positiva en la seva pròpia autoorganització, en la representació institucional, i en la manera en la qual volen organitzar la societat han estat clau per situar la lluita contra l’opressió patriarcal a l’agenda de la política kurda i així elevar el perfil de les dones en la política en general, i no només en la institucional. Alhora, han estat clau perquè altres dones s’hagen sentit cridades a participar en la lluita per l’emancipació, i sense dubte han fet augmentar el número de dones militants en els diferents espais i organitzacions polítiques.
Es podria dir que la representació de les dones kurdes en llocs de decisió de les organitzacions polítiques, socials, culturals i en els partits, ha aconseguit relligar en la pràctica la lluita contra el capitalisme, la lluita per l’alliberament del seu poble i la lluita contra el patriarcat. Ha situat el moviment kurd com a referència per diferents llocs del món.
Una de les dones joves del YDGK-H (Moviment Patriòtic Revolucionari de Dones Joves) m’explicava que “com a jove, quan tries formar part de la nostra organització, saps que has de sacrificar tota la teva vida per aquesta lluita. Aquesta lluita acaba sent la teva vida perquè sense aquesta lluita no tens la teva vida, ni digna, ni com a dona, ni com a kurda”.
Si cal, haurem de poder establir-ho formalment , ja que informalment no acostuma a passar.
Ara, en plena efervescència per la creació de candidatures de base, de contrapoder als municipis, és un bon moment per afirmar-nos en aquestes polítiques que conceben que les companyes militants han de ser part essencial i visible de tots els nostres projectes, en tant que els nostres projectes aspiren a capgirar les estructures de dominació contra les dones, contra la nostra classe i contra el nostre poble. Si cal, haurem de poder establir-ho formalment , ja que informalment no acostuma a passar.
Asya Abdullah, copresidenta del PYD i de Rojava (Kobane) una de les més ovacionades al Congrés, va posar l’èmfasi en la necessitat de les dones d’organitzar-se formalment. Segons la presidenta de Rojava, sense organització, la resistència a Kobane no hagués derrotat ISIS i sense aquesta organització les dones seguirien oprimides.
Nosaltres tenim l’organització, ara cal que se’ns visualitze com a part essencial del nostre projecte d’alliberament.
Més de 150 persones assisteixen a l'escola de formació d'Endavant a Sabadell
La trobada de formació i debat, que ha plantejat una anàlisi del context actual des d’una òptica marxista, s’ha estructurat en quatre eixos: feminisme, països catalans, cultura i economia.
La trobada anual de formació i debat d’Endavant ha aplegat més de 150 persones durant el cap de setmana a Sabadell. La trobada s’ha celebrat a l’espai “La Quartera” de Can Capablanca.
Durant tot el cap de setmana s’han realitzat xerrades i debats amb ponents locals i, també, de tot el territori. El dissabte, la jornada s’ha estructurat en tres blocs, que han tractat l’economia feminista, la història contemporània dels Països Catalans i el paper de la cultura en la lluita de classes. D’altra banda diumenge, el tema central de la jornada ha estat la crítica a la Unió Europea i la proposta d’alternatives a l’actual sistema econòmic.
Economia feminista
El primer debat, entorn del concepte d’economia feminista, ha posat damunt la taula la qüestió de com s’ha afrontat històricament el paper de la dona tant en la lluita social com en la construcció de marcs teòrics com el marxisme, generant un fructífer debat sobre com afrontar actualment la lluita feminista en relació amb la resta de lluites socials.
Les ponents d’aquest debat han estat Georgina Monge, militant de Justa Revolta, Carme Díaz, del Seminari d’Economia Feminista, i Isabel Benítez, de la COS.
Pensar històricament els Països Catalans
El segon debat, sobre com pensar històricament els Països Catalans, ha servit per dibuixar una visió de la nació com a construcció social, dels Països Catalans com a projecte de canvi i com a projecte possible.
El ponent d’aquest debat ha estat Manel López, professor d’història de la UPF.
Cultura i hegemonia
El tercer debat ha girat entorn la cultura i l’hegemonia. D’una banda, ha servit per a fer una reflexió de com els dispositius culturals es poden convertir en una eina del sistema i de l’altra per parlar sobre exemples concrets on des de fora i en contra del poder s’ha anat conquerint espais d’hegemonia cultural.
Els ponent d’aquest debat han estat Santi Muñoz, filòsof, i Feliu Ventura, cantautor.
Alternativa socialista
El debat del diumenge ha posat sobre la taula la necessitat de plantejar un programa polític entorn la UE. Un programa que parteixi de la impossibilitat de reformar la UE i de la necessitat d’una ruptura amb aquest ens al servei del capital. Alhora, s’ha fet un repàs a les principals claus del TTIP, com a element que cal combatre políticament. També en aquesta sessió s’ha fet una explicació a l’estratègia municipalista de conquesta de sobiranies com a estratègia per fer front al capitalisme.
Els ponents d’aquest debat han estat Isabel Vallet, diputada de la CUP-AE, Vidal Aragonés, advocat laboralista i Pau Llonch, activista social.
Amb aquesta trobada, Endavant, ha aprofundit en la seva anàlisi del context i dels reptes actuals, així com en la construcció de propostes polítiques que enforteixin la lluita per la independència, el socialisme i el feminisme. El material resultant d’aquesta trobada serà publicat en format de vídeo i, també, en format imprès, per tal que serveixi com a eina de formació.