2008: 258 persones mortes a la feina

accidentEls accidents laborals continuen sent una de les principals causes de mort entre els i les treballadores dels Països Catalans; En un avanç fet públic pel Ministeri de Treball espanyol corresponent a les dades del 2008, 258 persones perderen la vida treballant o anant a la feina.

Als Països Catalans sota adminsitració espanyola hi hagué un total de 272.756 accidents laborals, dels quals 242.900 foren al lloc de treball mentre que 29.856 foren in itinere (això és, en el desplaçament cap al lloc de treball). Aquests accidents laborals provocaren la mort de 258 persones treballadores (191 a la feina i 68 in itinere), 8 al sector agrari, 57 a la Indústria, 72 a la a la Construcció i 102 al sector dels serveis. Podeu veure les sèries estadístiques punxant aquí.

Veïns i veïnes de Benimaclet denuncien l'actuació policíaca del 21 de febrer

7 marçVeïns i veïnes del barri valencià de Benimaclet han denunciat l'actuació de la policia espanyola i la policia municipal de la ciutat el passat dia 21 de febrer , en que un violent desplegament policóacl va rebentar el carnestoltes popular.

  • També han convocat una concentració de protesta el dissabte 7 de març ales 16h a la Plaça de Benimaclet.

Continua llegint «Veïns i veïnes de Benimaclet denuncien l'actuació policíaca del 21 de febrer»

Jornades de debat contra la crisi a la Casa de Ferro de Muro d’Alcoi

Jornades de debat contra la crisi a la Casa de Ferro de Muro d’Alcoi… Com fer-li front?

muro crisi Organitzades per la Coordinadora Obrera Sindical – C.O.S i Endavant – OSAN. Hi col·labora l'Ajuntament de Muro. Per més informació: www.blocarrels.blogspot.com

L’agenda d’actes de les jornades serà:

Divendres 13 de Març

  • 20h. Xerrada "La crisi del textil a la comarca del Comtat" a carrec de  Sandra Obiol (autora del llibre del mateix títol)

Dissabte 14 de Març

  • 11:30h- Xerrada i Taula redona: "Què puc fer si van a despedir-me? Què fer davant un ERE? Quines alternatives puc tindre?", a càrrec de Maria Josep Martínez (advocada laboralista i membre de la COS) i Gonçal Bravo i Reig (coordinador general de la COS)
  • 19:OOh- Xerrada i Debat: "Passat, present i futur de la crisi. D’on ve? On va?", a càrrec de Josep Villarroya (profesor de secundària, membre de la COS i militant d’Endavant-OSAN)

Tot es farà a la Casa de Ferro de Muro (a la Carretera de la Setla de Núnyez, sense número)

 

Continua llegint «Jornades de debat contra la crisi a la Casa de Ferro de Muro d’Alcoi»

Mes de 300 persones assisteixen a una marxa en contra de la construcció d'una autovia a la Valleta

valletaEl passat diumenge 1 de març tingué lloc la marxa contra l'autovia que és vol construir entre Villena i Muro, l'activitat va estar organitzada pel Centre Excursionista d'Ontinyent i a la que és va afegir la plataforma "Salvem la Valleta. No a l'Autovia", el Grup de Muntanya Viarany i  l'Ateneu Popular Arrels de Beniarrès.

Continua llegint «Mes de 300 persones assisteixen a una marxa en contra de la construcció d'una autovia a la Valleta»

No teniu vergonya!

Artícle d’opinió d’un membre del comitè local d’Endavant (OSAN) de Sabadell.

Sembla increïble, i és del tot insultant, la facilitat i la frivolitat amb la que parlen de de la crisi els seus responsables. Pretenen fer-nos creure aquest grapat de lladres que això de la crisi és cosa natural, quelcom inevitable, com si la crisi hagués sortit de sota una pedra. Aquests banquers i empresaris ens il·luminen amb una visió fatalista de l’esdevenidor del país, com si ells no hi tinguessin res a veure!

Continua llegint «No teniu vergonya!»

Què és la crisi per a mi? (V. Rodríguez)

Vicent Rodríguez i Payà, afiliat a la COS.

La crisi és per a mi: veure el que li ha passat a un company de treball (Paco) ecuatorià. Davant la reducció del poder adquisitiu i la carestia de la vida, és va veure impossibilitat a fer front a la seva hipoteca. Va intentar una serie de solucions (llogar el pis, reducció de la quota hipotecaria, etc.etc.) sense donar cap de fruits, Va parlar amb la entitat bancaria, va exposar el problema i acaba cedint el pis al banc. (donant-li aquest garanties de que se havia acabat el problema) Alena tranquil i a continuar treballant. Han passat dos mesos i ara l'entitat li reclama 75.000€, diferencia entre el preu de la subhasta del pis i el crèdit hipotecari existent. Ara es veu al carrer, i amb un deute de 75.000€. Company amb tota la seva vida sense alçar el cap!

Continua llegint «Què és la crisi per a mi? (V. Rodríguez)»

Cicle de Xerrades a Sabadell sobre la crisi capitalista

crisi març sabadellEn les properes setmanes des d'Endavant de Sabadell es realitzaran tres xerrades més als barris de  Torre Romeu, Sant Oleguer, Ca N’Oriach i la Creu Alta. Podeu consultar els horaris a continuació:

  • 23 de febrer, Torre Romeu 19h, al centre cívic de Torre Romeu.
  • 2 de març. Creu Alta , 19, al centre cívic de la Creu Alta.
  • 9 de març, Ca n'Oriach, al centre cívic de Ca N'Oriach.
  • 16 de març, Sant Oleguer, al centre cívic de Sant Oleguer.

[+] Sabadell  en crisi

[+] Endavant Vallès Occidental

 

 

 

 

28 de març Manifestació a Barcelona: "Que la crisi la paguin els rics"

28marçDes de la campanya "Que la crisi la paguin els rics!", que aplega més de cent organitzacions, sindicats, partits i plataformes de treballadors en lluita del Principat, entre els quals també les de l'Esquerra Independentista, s'ha convocat una manifestació el proper dia 28 de març,per denunciar les conseqüències de la crisi capitalista per a la classe treballadora catalana i les polítiques que els governs estan duent a terme per afavorir encara més a banquers i empresaris i fer pagar la crisi que aquests han causat als i les treballadores.

  • Manifestació a Barcelona, 28 de març: 17:30h Plaça Universitat.

Continua llegint «28 de març Manifestació a Barcelona: "Que la crisi la paguin els rics"»

V Assemblea Nacional d'Endavant (OSAN)

Ponències de la V Assemblea Nacional d’Endavant (OSAN) celebrada a Vilafranca del Penedès entre el 28 de Febrer i l’1 de 2009 (resum).
Des d’Endavant constatem que la crisi econòmica coincideix amb una desorientació i desmobilització de les forces d’esquerres i per tant considerem que l’objectiu ha de ser treballar per a la recuperació de la consciència de classe i per a l’organització política de les treballadores en el marc d’un moviment d’alliberament nacional. En aquest sentit, ens comprometem per un costat a treballar en les plataformes anticapitalistes que s’estan formant arreu del país i esforçar-nos per tal que aquestes esdevinguen pemanents i es coordinen a nivell nacional. Per altre costat apostem per l’organització sindical partint de les estructures existents per tal d’articular a mitjà termini un sindicat nacional i de classe fort. També entenem com a fonamental un treball colze a colze i de coordinació des del nivell local de tots els sectors en lluita de la classe treballadora (obrers/es en lluita, estudiantat, defensa dels serveis públics, col·lectius d’immigrants, plataformes d’aturats i col·lectius antipatriarcals).
Veiem la necessitat d’assumir com a central el paper de la classe treballadora en el projecte d’alliberament nacional i sumar els esforços de l’Esquerra Independentista en la lluita socioeconòmica. D’aquesta manera pensem que per dur a terme aquests objectius cal una organització política comunista, formada principalment per treballadores i persones compromeses amb la classe treballadora, que impulsi i lideri el moviment d’alliberament nacional.
Les nostres ponències subratllen que aquesta ha de ser una organització de classe àmplia, amb implantació territorial, projecció pública, amb capacitat de mobilització i treball de base i que tingui la referencialitat del moviment perquè aspira a que els plantejaments socialistes siguen majoritaris i hegemònics dins el moviment d’alliberament nacional. Actualment Endavant no és la organització que reunisca aquestes característiques però pensem que és el millor punt de partida i l’embrió sobre el qual es podria construir aquesta organització.
D’altra banda els documents de l’Assemblea Nacional d’Endavant també analitzen i proposen línies de treball per tal d’afrontar l’auge del racisme, la degradació mediambiental, la lluita cultural, i la lluita feminista i per l’alliberament gai, lèsbic i transsexual. Pel que fa a la lluita municipal la considerem com a clau en l’estratègia global de l’Esquerra Independentista i apostem per la construcció d’un municipalisme d’alliberament com a peça mestra en l’autoorganització i la decisió popular a nivell de barris i pobles. El municipalisme és una de les columnes vertebrals de la construcció d’una unitat popular organitzada territorialment a nivell de masses tot partint d’un projecte polític rupturista.
El model de moviment d’alliberament nacional és un altre dels punts centrals tractats en aquesta darrera Assemblea Nacional. En aquest sentit, des d’Endavant creiem que cal reforçar les estructures de coordinació horitzontal actualment existents, i creiem necessari eixamplar-les amb la incorporació de la Candidatura d’Unitat Popular i la Coordinadora Obrera Sindical.
[box style=”1″]Podeu descarregar des d’aquí els documents: [button link=”http://www.endavant.org/wp-content/uploads/2009/05/V_Assemblea_Nacional.pdf” size=”small” target=”_blank” icon=”download” style=”grey”]Descarregar[/button][/box]

8 de març: El patriarcat, com el capitalisme, no se’l refunda, se’l combat!

Manifestacions:

  • València: 8 de març – 12h Plaça Parterre
  • Girona: 7 de març – 18h Plaça del Vi
  • Tarragona: 8 de març – 18h Plaça Verdaguer
  • Barcelona: 8 de març – 18h Plaça Universitat

Altre cop, ens trobem davant una crisi que és fruit del propi sistema capitalista,  i la pitjor part ens l’endurem, com sempre,  els col·lectius més vulnerables: dones, joves, gent gran i persones immigrants.  Ara ens tocarà patir els efectes més durs  d’aquest sistema basat en l’explotació de la classe treballadora i la divisió sexual del treball, una de les conseqüències de la crisi és l’augment de l’atur, i per primer cop als Països Catalans, la taxa d’atur masculina  supera lleugerament la femenina . Aquest fet no s’ha de comprendre com un signe de “millora” en la situació de la dona, sinó que es deu a la masculinització de la construcció i el sector de l’automòbil, els primers en ser castigats per l'actual crisi econòmica. No podem obviar que les dones treballem en una situació molt precària i per això no apareixem en les grans estadístiques, però és evident que la temporalitat, les jornades parcials, i les irregularitats tindran les seves conseqüències. No podem amagar tant de patiment darrera tants per cent.

Continua llegint «8 de març: El patriarcat, com el capitalisme, no se’l refunda, se’l combat!»