Conferències de l’Esquerra Abertzale a Palma, organitzades per Endavant

Davant la prohibició del Tribunal Suprem espanyol de permetre la inscripció de la nova expressió electoral de l’Esquerra Independentista Basca, Endavant (OSAN) Mallorca volem expressar tot el nostre suport al Moviment Basc d’Alliberament Nacional i informar de les següents conferències que hem organitzat a Palma:

LA SITUACIÓ AL PAÍS BASC”,

amb representants de l’esquerra abertzale.

 Dilluns 4 d’abril, 20 h, a la Sala d’Actes de l’edifici La Riera.

 Dimarts 5 d’abril, 13 h, a l’Aula de Graus del Bloc A. Edifi Jovellanos, UIB. Hi col·labora: SEPC


Continua llegint «Conferències de l’Esquerra Abertzale a Palma, organitzades per Endavant»

L’Ajuntament desallotja els joves de Gràcia acampats contra la privatització del Casal

(Font: L'Accent) Aquesta matinada, prop de les 02.00 hores, agents antiavalots de la Guàrdia Urbana de Barcelona han dut a  terme el desallotjament policial de la protesta juvenil que es desenvolupava a la Plaça de la Vila de Gràcia des d’ahir a la tarda per demandar la gestió del Casal del Joves, cedit a una empresa privada. Els i les joves  de la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia -integrada per esplais, associacions juvenils i ateneus- van acampar ahir vint tendes i pretenien romandre fins dijous amb diferents activitats socio-culturals, de lleure i divulgatives.  En protesta per l'actuació policial s'ha convocat aquest dimarts una concentració a les 19:30h a la mateixa plaça.

{youtube}YgfQ-1sIufw{/youtube}

Continua llegint «L’Ajuntament desallotja els joves de Gràcia acampats contra la privatització del Casal»

Crisi alimentària i perversitat capitalista

Article d'opinió.
Marçal Pla Vallejo, militant d'Endavant (OSAN)

El 2011 ha començat amb aires de revoltes al món àrab. S'han iniciat a Tunísia i s'han escampat per Egipte, Algèria, Jordània, Bahrain, Líbia… Quins en són els detonants? Segurament forces i variats, però en concret considero que n'hi ha un que possiblement destaca per sobre dels altres o que com a mínim és dels més determinants. La pujada del preu dels aliments que ha agreujat, de forma significativa, la precarietat a la que es troben sotmeses les classes populars d'aquests països.

En només un any, el preu de les matèries primes que s'utilitzen a nivell mundial per a la confecció de molts aliments bàsics s'ha disparat més de la meitat. Entre les diferents causes al meu parer en destaca una que a més segurament pot ser considerada com la més perversa.

El paper que juguen els grans fons d'inversió, que empesos per la crisi financera busquen alternatives per a les operacions especulatives amb les que engreixen les seves indecents fortunes.

Els anomenats mercats financers, de nou, juguen un paper deplorable, i en aquest cas castiguen de forma directe a les classes populars d'aquelles parts del món amb més necessitats i amb més dificultats a l'hora d'obtenir aliments. Com ho fan? Doncs entre aquests mercats d'àmbit internacional n'existeix un de matèries primes on cada cop més especuladors duen a terme operacions de compra i venta d'immenses quantitats de blat, soja, blat de moro, etc. Els especuladors sembla que estan d'enhorabona doncs han trobat, ara en temps de crisi financera, una forma més estable de seguir obtenint guanys.

 Ja fa anys que es comença a parlar de crisi alimentària, i aquesta sembla que mica en mica es va agreujant. Per si això no fos suficient, les grans fortunes ansioses per seguir ampliant les seves arques n'estan empitjorant els efectes, sobretot en aquelles parts del món on la població sobreviu més precàriament.

Més mostres d'un sistema econòmic que és profundament injust, que no funciona, i que cal ara més que mai combatre d'arrel.

Més de mig miler de persones es concentren a Alacant per TV3

 Dues pancartes, una amb el lema "Si a TV3" i altra signada per l'esquerra independentista alacantina amb el lema "Prou agressions al valencià" van presidir la concentració que ahir, dimarts 22 de març va tindre lloc a Alacant en front de la "Casa de les bruixes" per reclamar el retorn de les emissions de TV3 al País Valencià. A Alacant fa ja més de tres anys que TV3 va deixar d'emetre quan el 9 de desembre de 2007, el govern de Francisco Camps va desmuntar i precintar el repetidor de la Carrasqueta, realitzant el que seria la primera acció d’una sèrie d’atacs a la llengua i cultura catalana al País valencià i ignorant a més de 150.000 valencians i valencianes que van esforçar-se per fer possible la constitució de la xarxa de repetidors.

La policia espanyola
No hi ha hagut cap problema ni incident durant l'acte fins que un colp ja finalitzat la policia ha identificat, com sempre,alguns dels assistents, els més joves, com sempre. El problema ha sorgit quan estos els han demanat explicacions, però l'agent de la policia espanyola s'ha negat a respondre adduint que no entenia el valencià i reclamant 'que me hableis en castellano'. Però el que més ha escalfat els ànims s'ha produït quant l'agent ha dit a una de les persones que li demanava explicacions que 'no entiendo el chino'.

  

Crònica i fotos: Maulets de l'Alacantí

Vídeo de vilaweb.cat

No a la llei de partits ! Sí a l’Esquerra Abertzale !

Davant la prohibició del Tribunal Suprem Espanyol de permetre la inscripció de la nova expressió electoral de l’Esquerra Independentista Basca, Endavant (OSAN) volem expressar tot el nostre suport al Moviment Basc d’Alliberament Nacional i volem fer les següents reflexions:

Comunicat d'Endavant (OSAN) davant la prohibició de Sortu i en suport a l'Esquerra Abertzale

Continua llegint «No a la llei de partits ! Sí a l’Esquerra Abertzale !»

Més enllà de la treva

Article d'opinió,
Marc Garcia, militant d'Endavant (OSAN) del Barcelonès.

Sabem que cap conflicte comença amb el “casus belli” i que no acaba el dia de la signatura de l'armistici, les tensions prèvies i posteriors al primer i últim tret formen part del conflicte. Hi ha cicles del conflicte que mai prenen relleu fins passats uns anys. Quelcom semblant passa, al mal anomenat conflicte basc, l’anomenat conflicte espanyol.  

Som dins un cicle que amb tota seguretat, passarà a la història, malgrat no registrar  trets, bombes, segrestos, ni amenaces per part d'ETA. Un nou cicle que ve determinat per un conjunt de situacions que cal destacar.

Durant els últims mesos, o dos anys, segons afirma l'esquerra abertzale, hi ha hagut al seu si, un debat intern de gran profunditat, en el qual s'ha plantejat la nova estratègia política del seu moviment. Una nova estratègia política en el que la lluita armada desapareix per donar pas a una lluita de masses capaç de fer prevaldre el discurs sense la crossa de la lluita armada. Aquesta estratègia, és interpretada per l'Estat, bé com un engany, o bé com la careta de la que es dota l'esquerra abertzale per negar la derrota d'ETA. Si la teoria de l'engany fos certa, no s'entendria els impediments que des de l'estat s'estan  fent per vehicular l'opció de Sortu, contraria al cicle de cinquanta anys de lluita armada, i l'existència d'un grup internacional de personalitats que en fan el seguiment. Si volen posar-los en evidència, tant sols cal deixar-los fer i que la comunitat internacional ho vegi amb els seus propis ulls.
  
I si la segona teoria fos certa, caldria preguntar-se, en que es fonamenta. Si tenim en compte que ETA existia fa cinquanta anys, sense representació política als ajuntaments, als parlaments regionals, estatals i europeus, malgrat policies torturadors, jutges del TOP i lleis franquistes, no hi ha cap element que faci preveure que no podria aguantar cinquanta anys més, immersos en la il•legalització política, torturats per la guàrdia civil, jutjats per l'Audiència Nacional i veient com el codi penal sembla un motlle de silicona que agafa la forma necessària per atrapar fins a la cadena perpetua als militants que fa poques dècades haurien estat condemnats a pena de mort per Franco, condemnes, aplaudides per Fraga. La rendició, doncs, no sembla el motiu de la treva unilateral i verificable internacionalment. Quin és doncs el motiu real de la treva? Segons sembla extreure´s del debat intern de l'esquerra abertzale, el procés de maduració del debat polític dins la societat basca ha arribat al seu clímax. Després de més de cinquanta anys de lluita armada, ja no queda ningú que no sàpiga on és la línia roja darrera la que alinear-se. 

Segurament Euskal Herria és el territori d'Europa amb més politització social. Arribats a aquest punt, cal deixar pas a la voluntat popular, per comprovar si la societat basca està preparada per superar el mur de fronteres imposades, i la  repressió, el moment de saber si les classes populars estan preparades i disposades a construir un model social propi, si les institucions pròpies, com l'Udalbitza recentment absolta, poden ser el pal de paller de la construcció nacional, el moment de saber si l'educació en llengua pròpia pot sortir de les ikastoles i estendre's al sistema públic d'educació, més enllà de les reticències de grupuscles unionistes, en definitiva comprovar si l'Estat Espanyol està disposat a respectar la voluntat popular, quan aquesta no s'hi enfronta amb armes de guerra, sinó amb armes de democràcia.
Aquest debat però, no ha estat neutre. Els serveis secrets de l'estat espanyol, han estat en tot moment al cas del debat, i fins i tot han tingut somnis humits en els quals l'esquerra abertzale es trencava en dos, on partidaris i detractors de continuar amb la lluita armada provocaven la fi de l'esquerra abertzale sense que ni un sol agent d'Intxaurrondo hagués de ventar un sol llistí telefònic. El cert, és que, quan l'Estat veu que l'esquerra abertzale pren una decisió i segueix cohesionada, és quan intenta a la desesperada trencar el debat amb la detenció d'Arnaldo Otegi, Rafa Diez i d'altres companys, quan segons l'Estat redactaven una nova estratègia a la seu de LAB. Intentaven així que l'esquerra abertzale  no tingués el debat, per incompareixença d'una part. El cert, però, és que el que redactaven Otegi i Diez, no era l'estratègia, sinó les conclusions d'un debat, que ja havia tingut lloc, i per tant la maquinaria ja estava en  marxa. Malgrat les detencions i empresonaments, l'esquerra abertzale decideix fer públics els documents interceptats, per d'una banda evitar la filtració interessada dels documents per part de l'Estat, i per altra banda fer encara més ràpida la socialització del discurs de l'esquerra abertzale. 

Dins aquesta dinàmica de sabotatge al debat intern de l'esquerra abertzale, és on també hem de situar la detenció i empresonament de diversos advocats habituals dels presos polítics bascos, intentant tallar d'arrel la comunicació confidencial entre advocat i client, que possibiliti la socialització del debat a les presons i extreure'n fora, les mateixes, i de pas, treure´s de sobre aquests maleïts advocats que setmanalment planten cara a L'Audiencia Nacional o als tribunal de Paris, que denuncien la tortura a organismes internacionals i que recorren milers de kilòmetres fins a cada presó els seus defensats compleixen condemna. Detencions que un cop més han valgut la denuncia de membres internacionals del gremi, fins al punt de forçar-ne l'alliberament d'algun d'ells.

Un cop frustrada l'opció de trencar el diàleg i debat intern, i no aconseguir la divisió interna, l'Estat ha encaminat nous passos, i en diverses direccions.
En primer lloc, ha eixamplat el ventall d'opcions de partits polítics a il•legalitzar, d'una banda ha alertat a Euskal Alkartasuna (EA), que si fa seus els postulats de l'esquerra abertzale de la no violència i de la democràcia, serà perseguida per connivència amb els violents i antidemocràtics. I d'altra banda ha ampliat els criteris per il•legalitzar una formació política. Ara ja no n'hi ha prou en condemnar les accions armades presents, sinó també les passades i les futures encara que aquestes no s'hagin produït, i això ho fan els franquistes, fills i nets de franquistes que mai han condemnat l'alzamiento, que mai han demanat perdó per la tortura, la repressió, la censura, perquè segons ells, cal mirar al present i al futur i no remoure el passat, no fos cas que trobéssim una cuneta plena de rojos morts, o bé amics d’anarquistes, o potser només els seus saludats, mentre amb la boca petita criden justícia a Paracuellos de Jarama.

En segon lloc, l'estat ha començat una campanya de deslegitimació del suport internacional al procés, ja sigui mitjançant l'operació policial contra Askapena i posterior empresonament de di
versos militants encarregats de fer arribar al món el discurs de l'esquerra abertzale, o de la campanya mediàtica contra el grup internacional de contacte que treballa des de fa mesos en la resolució del conflicte. Un grup de personalitats que a estat titllat per l’estat, de titella d'ETA. Poca broma, estem parlant d'un seguit de reconegudes personalitats internacionals en matèria de drets humans i resolució de conflictes i fins i tot el secretari honorari de la Interpol. Si fos veritat, seria la mostra inequívoca que ETA no està tant feble com la volen fer creure, si fos fals, seria irresponsable per part de l'advocacia de l'Estat que ha fet tals acusacions. La típica contradicció, que passa desapercebuda als mitjans afins al discurs únic. Quan no han pogut deslegitimar-lo, han recorregut a l'amenaça, prova d'això n'és l'episodi que una suposada carta en nom d'ETA amenaça al grup internacional, i que el grup internacional no va fer pública. En poques hores, sense denuncia, la premsa espanyola preguntava al grup internacional sobre l'amenaça. Lliguem caps, o bé el grup internacional està essent seguit, controlat i amb les comunicacions il•legalment intervingudes pels serveis secrets, o bé algun mitjà amb interessos en l'abandó del grup, amenaça per després fer pública l'amenaça, i intentar crear interferències al si del grup internacional.

En tercer lloc, una vella estratègia, que no per vella, deixaran d'usar. Evitar el relleu generacional. En l'últim any més d'un centenar de joves de l'esquerra abertzale han estat detinguts i empresonats o han hagut de marxar de casa per buscar refugi fora de l'estat Espanyol. Una estratègia que es retroalimenta a la velocitat que l'electricitat circula pel cos d'un jove dins una caserna de la guàrdia civil, un cercle sense fi que comença amb una detenció, aplicació de la legislació antiterrorista, en la qual el jove perd els seus drets a metge i advocat de confiança, i la opacitat tapa un cop més, la tortura que facilita l'autoinculpació en fets punitius i fa que nous noms de joves surtin a la llum implicats en els mateixos fets o similars que farà possible una nova detenció, tortura i imputació. Per sort alguns d'aquests joves escapen del cercle policial i poden creuar la frontera per refugiar-se a Iparralde, on pel fet de donar la cara públicament, denunciar la persecució política i la tortura, no poden esquivar les euro-ordres per ser lliurats a les autoritats judicials espanyoles malgrat la solidaritat mostrada fins i tot per electes del partit socialista francès (PSF), oferint fins i tot casa seva per acollir fugitius. Declaracions, fets i accions de càrrecs electes del PSF, que serien catalogats de terrorisme pel PSOE. Unes detencions que compten amb el mal menor de l'entrada a presó, saltant-se el procés policial, sense tortura, sense autoinculpació i sobretot, sense allargar les llistes negres que fa viure amb el neguit constant a dotzenes de joves que se saben implicats en nous sumaris policials, conseqüència de la tortura patida per companys.  
Quan el debat no s'ha pogut aturar, quan no han pogut dividir l'esquerra abertzale, quan no han pogut aturar els seus advocats, quan malgrat la il•legalització, l'estat tem com mai la participació política a les institucions de l'esquerra abertzale, quan la comunitat internacional sap per la mà d'Askapena i del grup de contacte internacional de les derives autoritàries i antidemocràtiques de l'Estat, i quan no han pogut tallar d'arrel el relleu generacional, tant sols els queda la provocació.
En els darrers dies i setmanes, hem constatat com les últimes detencions més enllà de buscar resoldre atemptats, o morts sense escatir, busca la venjança i una reacció violenta per part d'ETA. Com sinó hem d'entendre les declaracions i relats de tortura dels darrers detinguts? Els cops, pallisses, la bossa, amenaces amb elèctrodes, negació de la son i del descans durant cinc dies, i la violació amb un pal d'una noia el dia abans que el PSOE reclames pels carrers la fi de la violència de gènere el 8 de març. No és un cas puntual, ni un entre uns quants, el 100% de les noies detingudes en el darrer any que han denunciat tortures, han denunciat un tractament sexista, tocaments i intents o consumacions de violació.

La tortura, ha esdevingut un element clau en el conflicte a Euskal Herria, i fins i tot quan aquesta ha sortit a la llum de forma clara, l'advocacia de l'estat ha denunciat el denunciant i els seus advocats o ha demanat rebaixar condemnes als torturadors, i el recent cas de Portu i Sarasola n'és nomes un exemple més. Arribats al cas, també poden deixar fer a grups parapolicials com Falange Espanyola, involucrada en dotzenes d'atacs contra l'esquerra abertzale que en cap cas ha estat motiu de condemnes reals, rebombori mediàtic, detencions incomunicades, presons preventives i dispersió, i cas a part, la impunitat. Com la que gaudirà l'assassí del forner de Iruña que va rebre un tret mortal d'un bon espanyol, per negar-se a penjar un crespó negre a la botiga els dies posteriors a l'11-M, dies en que Acebes i Aznar van voler fer passar gat per llebre, les bombes als trens de Madrid, com a acció d'ETA. El seu assassí, és a punt de sortir al carrer pocs anys desprès, molt pocs anys si és compara amb altres víctimes i altres botxins, i recuperi la seva plaça de…policia nacional, tot lliga.

A l'inici ja deia que cap conflicte neix o acaba amb un “casus belli” ni amb un armistici, i no seré tan il•lús de dir que el conflicte s'ha acabat amb l'últim tret, doncs ja fa mesos d'aquest. Avui estem on estem, entre d’altres motius,per que fa cinquanta anys, una generació de militants, va començar a fer camí, en tots els fronts.  Sense ells, avui no es donarien les condicions per superar definitivament el conflicte. Serà un viatge llarg, potser menys llarg del que Rubalcaba, López i Sanz voldrien, perquè si els passos donats per l'esquerra abertzale són ferms, cohesionats, i la comunitat internacional deixa de mirar al dit i comença a mirar la lluna, l'estat espanyol haurà de jugar una partida a la que no hi te hàbit. Sense cartes marcades, sense distorsió mediàtica, sense tortura, sense lleis especials, sense il•legalitzacions on demostrar allò de “sense violència tots els projectes polítics són possibles” i tot això,  amb els ulls de la comunitat internacional aspectants com a garantia d’un procés net.
Des del món, des dels Països Catalans, cal seguir atents per denunciar les mancances del procés, sent caixa de ressonància de la lluita per la participació política sense exclusions, contra la repressió i la tortura, per l’amnistia i pel dret dels pobles a l’autodeterminació.

 

La naturalesa social de l'alliberament sexual i de gènere.

Article d'opinió
Jordi Morales i Gras, militant d'Endavant (OSAN) i membre del Brot Bord.

L'Esquerra Independentista ha necessitat la distinció entre alliberament nacional i social per a explicar el seu programa independentista i socialista. Tot sovint s'ha etiquetat una tercera pota, o un tercer eix, que és la lluita antipatriarcal com a “alliberament personal”. Aquesta etiqueta no només és falsa, sinó que ens duu a un discurs profundament irresponsable o, si es prefereix, contrarevolucionari.

Ara que ja he llançat la pedra us explicaré de què va tot.

Començar definint el terme “social” seria anar una mica més enllà del que toca ara i aquí, però fins i tot si partim de la nostra noció comuna (d'estar per casa) del que vol dir “social” podem entendre que allò que diferencia l'alliberament social del nacional és que el primer fa referència a la destrucció de les classes socials, mentre que l'alliberament nacional fa referència a l'alliberament del país, entès en clau essencialista i sense considerar la naturalesa dels lligams econòmics entre compatriotes. Dit d'una altra manera, l'alliberament nacional és la independència (a seques) i l'alliberament social és el socialisme (també a seques).

D'entrada, aquesta distinció ja planteja els seus problemes, ja que tothom sap que la nació és quelcom col•lectiu (social) per definició; no hi ha cap paradigma que entengui que una nació pot ser una sola persona (de fet, als paradigmes que diuen això, se'ls anomena “antinacionalistes”); però bé, com que és un tema que tampoc té massa conseqüències dolentes per ningú, avall… El problema ve quan volem explicar el nostre projecte de societat no-patriarcal: com que ens hem quedat sense paraules xules, i com que això del sexe i el gènere és molt de cadascú li encolomem el nom “d'alliberament personal” i ens quedem tan contentes.

La conseqüència d'això, però, ja no és tan innòcua. “L'alliberament personal” és quelcom que pertany a l'esfera privada, a allò que ens guardem per nosaltres i per la nostra gent més propera. La naturalesa de l'explotació patriarcal, en canvi, no en té res de personal, és una explotació pura i genuïnament social, inculcada a totes nosaltres mitjançant els mecanismes de socialització, que estructuren comunitats humanes senceres. És més, si ens ho mirem des d'una perspectiva antropològica no podem fer altra cosa que afirmar que l'explotació patriarcal és social molt abans que existissin les classes o fins i tot les castes; així que, filant prim, la primera de la llista en rebre l'etiqueta de “social” és l'explotació patriarcal, no la de classe.

Evidentment no es tracta d'usurpar noms històrics que són operatius i que serveixen per explicar coses molt importants, però el que no podem fer de cap de les maneres és acceptar aquesta etiqueta de “personal” per descriure l'alliberament del sistema de sexe-gènere que pregonem. No ho podem fer per diverses raons. Aquí en resseguim unes quantes:

1) La dimensió personal de l'alliberament sexual o de gènere és molt important. Tot comença en una mateixa, que diuen… Però la dimensió personal també és extremadament important en el fet de deixar de ser “espanyoles” o “franceses”, si no ens creiem nosaltres la nostra catalanitat no se la creurà ningú; igualment, la presa de consciència individual (des-alienació) que ha de fer qualsevol membre de la classe treballadora és també un procés personal, un procés importantíssim que dota de sentit tota la nostra lluita. Tot alliberament té una dimensió personal absolutament transcendent i necessària. Cal reivindicar aquesta dimensió, i no relegar-la a l'entrecuix.

2) Acceptar l'etiqueta de “personal” implica no reconèixer la naturalesa col•lectiva de l'explotació patriarcal. Implica per tant seguir el joc a les persones que tenen interessos polítics en la perpetuació del sistema patriarcal; que se serveixen de la distinció entre “esfera pública” i “esfera privada” per invisibilitzar totes les pràctiques que constitueixen la mateixa opressió. Com deien les camarades dels anys 70, allò personal també és polític.

La nostra recepta per aconseguir la independència quina és? Feina i lluita al carrer. La nostra recepta per aconseguir el socialisme quina és? Feina i lluita al carrer. Vist així no sembla massa lògic que la nostra recepta per acabar amb el patriarcat sigui només i exclusivament tancar-nos a casa i fer cafès amb la parella mirant que podem millorar… no?

3) Per enfocar el debat i la nostra mútua formació en qüestions d'alliberament del sistema de sèxe-gènere no podem prendre'ns els temes des d'un punt de vista personal. És evident que les conclusions a què arribem han de tenir conseqüències en les nostres vides (i de fet qui no estigui disposada a això no cal ni que s'interessi pel tema), però com més “científic” és un debat, més productives en són les conseqüències polítiques. Els enfocaments personals i emocionals són una constant en els debats sobre temes d'aquests, i això és perfectament normal, perquè és una de les qüestions que tenim més gravades a la nostra pretesa idiosincràsia, però cal saber-se posar per damunt d'això i entendre que un “taller de rols” no és una “caça de monògames”, sinó una oportunitat per conèixer-nos millor i adquirir pistes de què podem fer a la nostra vida per millorar certes coses. El primer pas és doncs entendre que la naturalesa de l'explotació patriarcal és social, i per tant la naturalesa de la lluita per l'alliberament del sistema de sexe-gènere també ho és.

Contra l’OTAN i per Líbia: No a la guerra imperialista !

Des del passat 19 de març els estats membres de la OTAN, entre ells els estats francès i espanyol, estan portant a terme una intervenció imperialista a Líbia. Els motius d’aquest atac imperialista en territori Libi no són la pretesa ajuda humanitària ni la defensa dels drets humans.  Les motivacions reals són, d’una banda el control estratègic d’aquesta zona així com els recursos petrolífers i, per l’altra, el control directe dels processos en curs cap a Tunísia i Egipte.

Comunicat d'Endavant (OSAN)

Continua llegint «Contra l’OTAN i per Líbia: No a la guerra imperialista !»

Ja està ací la VII Calçotada Popular de Beniarrès

calçotadaJa tenim data per a la VII CALÇOTADA POPULAR organitzada per l'Ateneu Popular Arrels .

Serà el DISSABTE 2 D'ABRIL a les 14 H., al mateix carrer de sempre (c/ DR.ORERO de BENIARRÉS).

Per amenitzar la diada enguany contarem amb la participació del REBROT que ens farà la cercavil·la i en acabar realitzarà un recitals de Cant D'Estil, durant el dinar contarem amb l'actuació musical del grup BARAKA FOLK

Com a novetat, aquest any hi haurà dos menús:

– ADULTS (15 €): entrants, torrada d'embotits, calçots, pa, beguda i postres (fruita, dolços, mistela…)

– XIQUETS menors de 12 anys (7 €): el mateix menú dels adults però en menor quantitat. A més disposaran de taula pròpia amb la presència d'animadors/es socioculturals que, a més de tindre cura dels nanos per a que els pares puguen gaudir millor de la festa, els faran passar una estona d'allò més divertida.

Recordeu que hi ha PLACES LIMITADES. Es vendran entrades fins dimecres 30 de març. Podeu aconseguir-les a l'Ateneu Popular Arrels o preguntant als seus membres. Per aquells de fora o que no podeu acostar-se a l'Ateneu ací teniu dos telèfons on vos facilitarem un nº de compte per a que feu l'ingrés (recordeu indicar al concepte el vostre nom):
618 346 594
620 073 859

 
 

Presentació del nou comitè d'Endavant OSAN a l'Horta Nord

Presentació del comité d'Endavant -Organització Socialista d'Alliberament Nacional- de l'Horta Nord que tindrà lloc el proper divendres, 8 d'abril, a partir de les 19.30h, a Ca Bassot de Burjassot.

L'acte començarà a quarts de huit, amb una actuació de Josep Aparicio “Apa”.

Hi haurà també uns parlaments de militants d'Endavant, i la projecció d'uns vídeos amb imatges dels racons i les lluites de la nostra comarca.

En acabant tindrà lloc un vi d'honor i un sopar de germanor. I per finalitzar, cap a les 10 de la nit, el grup Atzembla farà un concert.